tag:blogger.com,1999:blog-38190745295030839602024-03-08T03:14:01.110+01:00Vida quotidianaEl blog de David Rodríguez (aka Retalls de la vida quotidiana d'un barceloní)Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.comBlogger1167125tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-216465380421501102022-01-02T19:25:00.003+01:002022-01-02T19:25:59.986+01:00Il·luminacions nadalenques d'ara i abans<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkA-EKcJlOT4k45EpIhok7IAbdo-1KuRw_koynAgFDEEWOsOUaOggQnkZ-qrw9L5Gu6h8Q4PxoBp4f1WK9Vr9jEL2He1Gj11d9ph9lI8MLgLoG6CqkhibMhKZ7KwZ8qI9UV0X7r0fCwXzE/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img data-original-height="735" data-original-width="1470" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkA-EKcJlOT4k45EpIhok7IAbdo-1KuRw_koynAgFDEEWOsOUaOggQnkZ-qrw9L5Gu6h8Q4PxoBp4f1WK9Vr9jEL2He1Gj11d9ph9lI8MLgLoG6CqkhibMhKZ7KwZ8qI9UV0X7r0fCwXzE/w640-h320/image.png" width="640" /></a></div><br />Amb permís del pessebre de la Plaça de Sant Jaume, la il·luminació dels carrers de Barcelona és un dels debats que acaba monopolitzant les converses de les taules de Nadal. Hi ha una tesi, àmpliament compartida, de què la ciutat està mal il·luminada en general, i que la il·luminació nadalenca encara amplifica més aquesta sensació. Aquesta darrera constatació s'acompanya sovint de l'afirmació de què "abans els carrers estaven més il·luminiats per Nadal", com vam poder escoltar <a href="https://beteve.cat/historia/com-era-el-nadal-a-la-barcelona-boomer/">al podcast dels Nadals boomers</a>. És correcta aquesta tesi?<p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/vIEA7Xcq-YQ" width="320" youtube-src-id="vIEA7Xcq-YQ"></iframe></div><br />Justament l'altre dia vaig topar amb un vídeo d'una gravació de l'ambient dels carrers del centre de Barcelona un vespre del desembre de 1988. La filmació, probablement en vídeo domèstic i realitzada des de dalt d'un cotxe en moviment, mostra com eren els carrers de Pelai, la Plaça Catalunya o el Passeig de Gràcia, entre altres. Honestament, i amb l'excepció del carrer Pelai, la il·luminació que s'hi veu és bastant pobra, per no dir pràcticament inexistent en alguns llocs emblemàtics, com el Passeig de Gràcia.<p></p><p>Objectivament parlant podem dir que actualment s'il·lumina per Nadal més que no pas una o dues generacions enrere. Grans avingudes com Aragó, la Gran Via o el Passeig de Gràcia no disposaven d' il·luminació nadalenca o, en el millor dels casos, es limitava a una filera de bombetes penjades al tronc dels plataners que fan guàrdia a banda i banda de la calçada. La il·luminació també s'ha anat descentralitzant i ara és més fàcil veure'n en barris on antigament brillava per la seva absència.</p><p>Llavors, d'on pot venir aquesta percepció? Aquí dues possibles hipòtesis</p><p>1) Tot i que ara s'il·lumina més, també és cert que hi ha carrers antigament força il·luminats i que ara, o bé tenen una il·luminació de mínims (cas del carrer de Sants), o directament ja no ho estan (penso en el carrer Sant Pau i d'altres de Ciutat Vella). En aquest cas ha estat el canvi en la morfologia de la ciutat, els canvis en els teixits comercials, i probablement canvis (o el declivi) de l'associacionisme que feia d'impulsor de la il·luminació.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEibGoGBNHB7h3KvQdDGJm2SiSCByJdeu-7q_Ruo8Tn6RYQ2C7dmZy9sYP0SupP14lHneyfuL4sESiA84NTrHbwigSKixUChoiiCJQDbeia-vzGW_S0JU0oskx5IQgxllgKYp6-qf_WvlMc3FvIeyXIesUmnO9iiytt3fxAlBDUVqnCCySapIfOpbVVcKQ=s1094" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="820" data-original-width="1094" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEibGoGBNHB7h3KvQdDGJm2SiSCByJdeu-7q_Ruo8Tn6RYQ2C7dmZy9sYP0SupP14lHneyfuL4sESiA84NTrHbwigSKixUChoiiCJQDbeia-vzGW_S0JU0oskx5IQgxllgKYp6-qf_WvlMc3FvIeyXIesUmnO9iiytt3fxAlBDUVqnCCySapIfOpbVVcKQ=w400-h300" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p>2) La memòria d'actuacions polítiques, no excessivament llunyanes, encaminades suposadament a una reducció del consum per motius de sostenibilitat. Aquestes van ser especialment actives fa un parell de dècades i van assolir el seu zènit amb els famosos avets sostenibles (que de sostenibles tenien ben poc), Aquella sensació de Nadal a la Cuba del periodo especial <a href="https://quotidianitats.blogspot.com/2010/12/uns-guarniments-dels-de-tota-la-vida.html">ja fa més d'una dècada que va passar a millor vida</a>. La generalització de la il·luminació LED va desarmar l'argument del consum energètic, i la conjuntura política va facilitar que, com a mínim durant la primera part de la dècada anterior, la política municipal fos més "probombetes" del que ho havia estat durant la primera dècada.</p><p>Sigui com sigui, és d'agrair una il·luminació que acompanya els mesos més foscos de l'any i que a més darrerament ha començat a donar signes d'innovació. Crec que aquesta aposta que s'ha fet ( per exemple, en el cas de la Pl. Catalunya, però també a la Gran Via o a Aragó) hauria de tenir continuitat en un futur i estendre's a d'altres zones (penso en la part de la Diagonal propera a Francesc Macià) on la qualitat ornamental dels llums nadalencs instal·lats és més que discutible. </p>Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-31073418231049357682021-12-23T10:17:00.000+01:002021-12-23T10:17:01.335+01:00Nadals boomers<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHPv4HI96I1NmnmxtvodV45SESpgMYFasAPocyGXDqLfE9uYbaP5vW7dhSoA3l4thlhlNpF-eFI65DEsZFLPWtBAeVpalISD7klq-j0fTu1XDs3qnMTippwY3uxmjWspzQ03faI6eo1_Wt/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img data-original-height="576" data-original-width="1024" height="330" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHPv4HI96I1NmnmxtvodV45SESpgMYFasAPocyGXDqLfE9uYbaP5vW7dhSoA3l4thlhlNpF-eFI65DEsZFLPWtBAeVpalISD7klq-j0fTu1XDs3qnMTippwY3uxmjWspzQ03faI6eo1_Wt/w587-h330/image.png" width="587" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Foto: Núria Ribó</span></div><p></p><p>Fa cosa d'un any, Beteve em va donar l'oportunitat de fer una sèrie de quizzes destinat a la Barcelona Boomer, a partir d'una experiencia iniciada durant durant les èpoques del confiname. <a href="https://quotidianitats.blogspot.com/2021/02/la-barcelona-boomer-beteve-en-forma-de.html">Aquí en parlo una mica de com va sortir tot plegat</a> i del paper que va tenir en Rafel Lujan (a qui agraeixo la confiança que va dipositar en mi) com a alma mater del projecte. Les preguntes es van anar publicant al llarg del mes de febrer, en quatre tongades, i pel que sembla, van tenir una acceptació més que notable, especialment les primeres. </p><p>Quan pensava que aquest capítol havia finalitat, però, va saltar la sorpresa: semblava que hi havia ganes de fer quelcom més, i en format doble. Aprofitant que s'apropaven les festes de Nadal, es va pensar en fer un quiz adaptat a les festes de Nadal, i també, i aquí hi ha la novetat, fer un podcast on es parlés de com eren els Nadals a la Barcelona boomer (que aniria, si fa no fa, entre la Nevada del 1962 i la nominació olímpica l'any 1986). </p><p>I aquí també apareix un nou personatge: la Núria Ferré. Ella no em coneixia, però jo sí a ella, per haver estat un parell de temporades presentadora d'<a href="https://www.ccma.cat/catradio/el-suplement-nuria-ferre/">El Suplement</a> i que en aquella època escoltava amb una certa assiduïtat (allà també s'hi podia escoltar un encara desconegut Toni Aira). Entre la Núria, el Rafel i el Jordi Bartomeus (part tècnica) van acabar donant forma a un podcast amb una estructura prou àgil on una tertúlia s'intercal·la amb música i talls de veu amb contribucions diverses.</p><p>El que havia de ser un podcast d'uns vint minuts va acabar esdevenint un programa de tres quarts d'hora que Beteve Ràdio passarà el dia 25 (a les 9h i a les 20h) i el 26 ( a les 13h). Si l'escolteu, veureu que en una versió sèrie podria anomenar-se "Boomer infiltrat" 😏</p><p>També us convido a participar en el <a href="https://beteve.cat/historia/nadal-barcelona-anys-70-80-quiz/">Boomer test edició nadalenca</a>. De ben segur algunes de les respostes us sorprendran, però és prou assequible, fins i tot per a no boomers.</p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-29885676031724657892021-02-01T20:00:00.004+01:002021-02-01T20:00:23.510+01:00La Barcelona boomer a Beteve (en forma de test)<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Pjj8GRkduEI/YBge-uZNcVI/AAAAAAACBis/lCUzlAfmTRYXUb1dqDRkZfUOH-HOzAxdACLcBGAsYHQ/s1655/quizbeteve.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="872" data-original-width="1655" height="338" src="https://1.bp.blogspot.com/-Pjj8GRkduEI/YBge-uZNcVI/AAAAAAACBis/lCUzlAfmTRYXUb1dqDRkZfUOH-HOzAxdACLcBGAsYHQ/w640-h338/quizbeteve.png" width="640" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;">Des de fa uns anys Beteve ha anat produint una sèrie de tests sobre preguntes relacionades amb diferents aspectes de la ciutat. La seva funció de passatemps i la possibilitat de compartir-los (i comentar-los) a les xarxes socials van fer-los força populars durant els mesos de confinament. Probablement sigui gràcies a aquest fet que els responsables pensessin a potenciar-los, donant entrada a col·laboradors externs. Pels volts del Nadal es van començar a publicar les noves proves, el primer grup de les quals anava <a href="https://beteve.cat/historia/curiositats-de-barcelona-dani-cortijo/">sobre curiositats de Barcelona</a> i amb la signatura de l'historiador <a href="https://www.altresbarcelones.com/">Dani Cortijo</a>.</p><p style="text-align: justify;">Amb aquests antecedents, fou una sorpresa agradable que pensessin en mi per produir una altra prova de preguntes, en aquest cas relacionades amb <a href="https://beteve.cat/historia/barcelona-boomer-anys-60-70-quiz/">la Barcelona boomer</a>. En <a href="https://beteve.cat/author/rafel-lujan/">Rafel Lujan</a>, a qui agraeixo que fes confiança en mi per poder-ho dur a terme, probablement tenia en ment una idea boja que li havia comentat fent un d'aquells tests de l'època del confinament, que després de donar-li forma ha acabat desembocant en aquest projecte en el que he tingut l'honor de poder-hi col·laborar.</p><p></p><div style="text-align: justify;">Reconec que no em va costar massa fer la bateria de preguntes. Bona part d'elles havien anat apareixent a les entrades de blog. D'altres eren relativament evidents pels qui comencem a tenir una edat. Potser la part més difícil, i invisible als ulls del concursant, ha estat la documentació de cadascuna de les preguntes per tal de minimitzar el risc d'errades. En aquest sentit, la pròpia Beteve ha estat una molt bona referència, amb les píndoles del "<a href="https://beteve.cat/va-passar-aqui/">Va passar aquí</a>", però també desenes de blogs i hemeroteques que m'han permès fer sobretot una tasca de verificació.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un aspecte que ens va generar algun dubte fou l'abast temporal de les preguntes. Aquestes havien d'incloure els anys del desarrollisme tardofranquista i els anys de la transició, que en el cas barceloní vam decidir allargar fins a la nominació olímpica. Així, vam decidir que totes les preguntes havien de referir-se a fets o situacions que es produïssin entre el 1957 (Porcioles és nomenat alcalde) fins al 1986 (nominació olímpica). El següent pas fou intentar buscar un equilibri entre les diferents dècades i també entre els diferents barris i districtes de Barcelona. La diversitat però, no la trobareu en altres àmbits precisament per tractar-se d'una època la premsa anunciava la inauguració d'una "Escuela Municipal para Subnormales" a Vallvidrera.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Us convido a participar-hi. Si ho feu i deixeu les vostres dades (que aniran a parar a Beteve, no pas a mi), entrareu en el sorteig de dues entrades per al Museu de Cera o per anar amb les Golondrines, dos passatemps 100% boomer. També us animo a comentar-me si detecteu alguna errada o imprecisió. Sort!</div><br /><p></p>Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-83393854686067976212021-01-24T20:11:00.000+01:002021-01-24T20:11:27.732+01:00Un record inesborrable<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0AHEc0QNr_0/YA1AMV-1M5I/AAAAAAACAg4/c9fVoGHf9v4eo5y8ohaPagXc9lgba_S1ACLcBGAsYHQ/s2048/2009%2B286.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Trina Milan durant una jornada d'Stic.cat a la Universitat Pompeu Fabra" border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-0AHEc0QNr_0/YA1AMV-1M5I/AAAAAAACAg4/c9fVoGHf9v4eo5y8ohaPagXc9lgba_S1ACLcBGAsYHQ/w640-h480/2009%2B286.JPG" title="Trina Milan durant una jornada d'Stic.cat a la Universitat Pompeu Fabra" width="640" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;">Segurament havíem coincidit abans, però puc posar data al dia en què vaig tractar per primer cop a la <a href="http://trinamilan.cat/">Trina Milan</a>. Fou un dissabte de gener a Granollers on, aprofitant una pausa de les <a href="https://blocs.mesvilaweb.cat/sgordillo/catosfera-o-el-tsunami-blocaire-a-la-internet-catalana/">Jornades de la Catosfera</a>, l'<a href="http://www.enriccanela.cat/">Enric Canela</a> ens va presentar i vaig conéixer que, a més de tenir un bloc molt interessant, tenia una passió per a més d'intercanviar-nos blocs em va explicar les bondats d'una eina que en aquells moments estava a les beceroles, anomenat Twitter. Deuria convèncer-me prou fins al punt de què allà mateix em vaig obrir el compte, aprofitant que tenia el portàtil a mà. La Trina, però, ja anava un parell de passes més endavant<span style="text-align: left;">. Això vaig deixar escrit </span><a href="https://quotidianitats.blogspot.com/2008/02/girosfera-tot-gas.html" style="text-align: left;">unes setmanes després</a><span style="text-align: left;"> de la Catosfera:</span></p><p><i><span style="background-color: #fafafa; color: #333333; font-family: "Helvetica Neue Light", HelveticaNeue-Light, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: justify;"></span></i></p><blockquote><i><span style="background-color: #fafafa; color: #333333; font-family: "Helvetica Neue Light", HelveticaNeue-Light, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: justify;">I una dada a tenir en compte: m'he quedat completament obsolet en l'ús de la telefonia mòbil. Veure com la </span><a href="http://platxeria.blogspot.com/" style="background-color: #fafafa; color: #f07300; display: inline; font-family: "Helvetica Neue Light", HelveticaNeue-Light, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; outline: none; text-align: justify; text-decoration-line: none; transition: color 0.3s ease 0s;">Trina Milan</a><span style="background-color: #fafafa; color: #333333; font-family: "Helvetica Neue Light", HelveticaNeue-Light, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: justify;">, a l'</span><a href="http://ebatlle.blogspot.com/" style="background-color: #fafafa; color: #f07300; display: inline; font-family: "Helvetica Neue Light", HelveticaNeue-Light, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; outline: none; text-align: justify; text-decoration-line: none; transition: color 0.3s ease 0s;">Eduard Batlle</a><span style="background-color: #fafafa; color: #333333; font-family: "Helvetica Neue Light", HelveticaNeue-Light, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: justify;"> i al </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Grau_i_G%C3%BCell" style="background-color: #fafafa; color: #f07300; display: inline; font-family: "Helvetica Neue Light", HelveticaNeue-Light, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; outline: none; text-align: justify; text-decoration-line: none; transition: color 0.3s ease 0s;">Francesc Grau</a><span style="background-color: #fafafa; color: #333333; font-family: "Helvetica Neue Light", HelveticaNeue-Light, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: justify;"> feien anar la Blackberry m'ha generat allò que els anglòfons anomenen </span><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Keeping_up_with_the_Joneses" style="background-color: #fafafa; color: #f07300; display: inline; font-family: "Helvetica Neue Light", HelveticaNeue-Light, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; outline: none; text-align: justify; text-decoration-line: none; transition: color 0.3s ease 0s;">keeping up with the Joneses</a><span style="background-color: #fafafa; color: #333333; font-family: "Helvetica Neue Light", HelveticaNeue-Light, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: justify;">. Hauré de repensar la meva relació amb els dispositius mòbils...</span></i></blockquote><i><span style="background-color: #fafafa; color: #333333; font-family: "Helvetica Neue Light", HelveticaNeue-Light, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: justify;"></span></i><p></p><p style="text-align: justify;">A partir d'aquell dia vam anar coincidint molt sovint, a les xarxes, i a les nombroses iniciatives que es van anar gestant per aquelles èpoques. En aquell univers majoritàriament masculí, la Trina va destacar per mèrits propis. Combinava el seu ús intensiu de les TIC amb les seves vastes inquietuds i la seva formació d'antropòloga. Tan aviat te la podies trobar participant activament de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu com coordinant <a href="https://es.slideshare.net/FGrau/aventura-del-consell-20">la campanya 2.0 per a un candidat a la presidència del FC Barcelona</a>, com col·laborant de manera regular en programes de ràdio o diaris digitals. I no cal dir, mantenir al dia el seu bloc i totes les xarxes socials on hi era present.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-CVS7VKwdw4s/YA2_JgMn7PI/AAAAAAACAjM/3UyXO7fUuLw6CmjNnUN3lVr3VHxe07MvACLcBGAsYHQ/s2048/DSCF0509.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Equip de Stic.cat l'octubre del 2010" border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-CVS7VKwdw4s/YA2_JgMn7PI/AAAAAAACAjM/3UyXO7fUuLw6CmjNnUN3lVr3VHxe07MvACLcBGAsYHQ/w640-h480/DSCF0509.JPG" title="Equip de Stic.cat l'octubre del 2010" width="640" /></a></div><p style="text-align: justify;">En el meu cas, la col·laboració més estreta va ser, juntament amb una dotzena de ments inquietes, en la iniciativa de Stic.cat, que tenia com a objectiu aterrar les TIC en la societat, i fer d'aquestes un instrument de progrés. El projecte més conegut, i segurament en nostre aparador, van ser els <a href="https://quotidianitats.blogspot.com/2008/10/premis-blocs-catalunya-la-meva-visi.html">Premis Blocs</a>, però també vam fer força activitats tocant tecles diverses, com la <a href="https://quotidianitats.blogspot.com/2009/05/politica-20-en-dissabte-preestiuenc.html">ciberpolítica</a> o l'educació, i en algun moment fins i tot vam estar a punt de fer alguna acció de digitalització en entorns desafavorits. El projecte, malauradament, no va tenir continuitat per raons diverses, la principal de les quals molt probablement va ser els canvis ràpids que vam experimentar en aquella època a tots els nivells i que ens van dispersar a tots més ràpidament del que una organització pot assumir. Van ser quatre anys d'aprendre molt envoltant d'un equip molt divers però d'un altíssim nivell. </p><p style="text-align: justify;">A més de l'aventura de Stic, vaig coincidir amb la Trina a l'Ateneuesfera, la iniciativa que el <a href="http://guillemcarbonell.cat/">Guillem Carbonell </a>va tenir un dia de trobar-nos de manera informal i que va acabar essent una de les "esferes" blocaires que va tenir major recorregut, tant de persones com temporal (<a href="http://elradardesarria.blogspot.com/2019/04/ateneuesfera-28.html">28 edicions,</a> segons el còmput del Miquel Saumell). Després vam coincidir també amb els sopars del <a href="http://www.trinxat.cat/">#Trinxat</a> , on segurament fou el darrer cop que vam coincidir presencialment, fa cosa de tres anys. I també havíem coincidit, en un pla més lúdic, a <a href="https://quotidianitats.blogspot.com/2015/02/la-quarta-calcotada.html">les calçotades 2.0 a Can Besa</a> que organitzava la <a href="http://soniagraupera.cat">Sònia Graupera</a>.</p><p style="text-align: justify;">Durant aquests darrers anys havíem mantingut el contacte sobretot per Twitter i per Instagram. I els "Bon dia" que ens entrecreuàvem pel Twitter formaven part de la meva rutina matutina. Un canvi d'hàbits en la manera d'anar a la feina i les vacances d'estiu em van despistar i no vaig adonar-me de la seva sobtada desaparició de les xarxes, amb els mals presagis que això augurava. El seu retorn la primavera passada i les continues actualitzacions em van reconfortar, tot i que ahora temia per un desenllaç com el que malauradament s'ha acabat produint.</p><p style="text-align: justify;">Que la terra et sigui lleu i esperem poder honrar la teva memòria ben aviat</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><i><span style="background-color: #fafafa; color: #333333; font-family: "Helvetica Neue Light", HelveticaNeue-Light, "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 14px; text-align: justify;"><br /></span></i></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-41836120085938908002016-04-11T09:14:00.004+02:002016-04-11T09:14:55.159+02:00Vuit anys després<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-rBrr44Pvijc/VwtMvGVyYjI/AAAAAAAA_q8/3L0CwarAG-gjXJpZUKR2a3zQRl3kfbDRA/s1600/IMG_20160407_185058.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://3.bp.blogspot.com/-rBrr44Pvijc/VwtMvGVyYjI/AAAAAAAA_q8/3L0CwarAG-gjXJpZUKR2a3zQRl3kfbDRA/s640/IMG_20160407_185058.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Vuit anys enrere vaig parlar del cas d'u<a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2008/04/efectes-de-la-cultura-del-no-i.html">n bloc d'habitatge social nou de trinca que romania tancat per motius judicials</a>. El motiu del conflicte era una interpretació més o menys àmplia del concepte equipament, ja que el sol on s'havia construït aquest bloc estava qualificat com a tal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vuit anys després ben poques coses han canviat, llevat del carril bici (que no hi era), i dels contenidors (que han estat renovats). Els habitatges continuen tancats i les darreres gestions que es van fer per intentar evitar la sentència de demolició, com fer un alberg per atendre emergències habitacionals, han quedat en punt mort.<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segurament s'haurien d'haver fet les coses millor i pensar-ho dos cops abans de tirar pel dret construint-los. Però, (1) quin sentit té un enderroc només per un tema formal?; i (2) quin sentit té que durant una dècada hi hagi 45 habitatges esperant millors temps en una ciutat on hi ha un important dèficit d'habitatge social? Potser caldria començar a aplicar el sentit comú.</div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-22783781664932110522016-03-10T17:32:00.001+01:002016-03-10T17:32:19.934+01:00La cinquena #CanBesaGraupix<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-kRB97Ql8K2k/Vt3_HCU5pjI/AAAAAAAA-zY/k81RNmdXOvs/s1600/IMG_20160305_162911.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://2.bp.blogspot.com/-kRB97Ql8K2k/Vt3_HCU5pjI/AAAAAAAA-zY/k81RNmdXOvs/s640/IMG_20160305_162911.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Amb una mica de retard vam celebrar la ja tradicional calçotada #CanBesaGraupix , de la qual <a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2015/02/la-quarta-calcotada.html">ja us n'havia parlat e</a>n anys anteriors. La causa d'aquest retard (normalment la fèiem a finals de gener) ha estat l'arribada al món d'un nou habitant de <a href="http://www.restaurantcanbesa.com/">Can Besa</a> fa cosa d'un mes. Gràcies a això hem pogut gaudir d'unes vistes poc habituals en aquest hivern, amb el Turó de l'Home una mica emblanquinat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La calçotada, que aquest any arriba a la seva cinquena edició, ha tornat a comptar amb la participació de 90 persones, algunes de les quals en són incondicionals. D'altres s'han estrenat aquest any atrets pel boca-orella del menjar... però també de l'afterlunch. La tradicional rifa, que als seus inicis fou un passatemps després del dinar, ha acabat tenint vida pròpia i actualment dura més que la calçotada en sí. Tot i això no us confongueu: els calçots estaven impecables i costava triar les postres. Aquest any he optat per un clàssic que feia temps que no tastava: els flams de cafè. </div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/58OByO00RHY/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/58OByO00RHY?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Els regals han estat generosos aquest any, ja que em van tocar per dues voltes. A la primera volta em va tocar <a href="http://www.hotelomm.com/ca/hotel-spa-barcelona/serveis/">un tractament de spa a l'hotel Omm </a>, que de ben segur faré servir en un futur proper. El de la segona volta fou més "material": una bossa cortesia de Munich i unes quantes cerveses cortesia de Moritz. Tampoc va faltar un clàssic de la calçotada: un pot de Nutella personalitzat, que de ben segur em durarà menys del que voldria ;).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: justify;">Però més que els regals aquesta calçotada em va fer especial alegria per poder-me retrobar amb algunes persones amb qui fa temps que no coincidia. Començant per la mateixa </span><a href="http://www.soniatravelguides.com/home.php" style="text-align: justify;">Sònia</a>,<span style="text-align: justify;">, però també amb la Carme, el Marcel, la Pilar, la Clara o en Xavier entre altres. I també poder desvirtualitzar a gent que no coneixia en persona, com la Míriam (tot i haver-la escoltat molt a Rac1). </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Un any més felicitar a la Sònia per la seva capacitat de convocatòria, per la seva infinita capacitat de persuasió i la feinada que ha fet aquestes darreres setmanes. Per molts anys!</div>
<br />
P.D: Justament aquest cap de setmana, la <a href="http://www.ccm.cat/">Cervesa del Montseny</a>, que va patrocinar la primera calçotada, <a href="http://cat.elpais.com/cat/2016/03/07/actualidad/1457348643_465375.html">ha rebut un merescut premi a la fira de cerveses artesane</a>s. Moltes felicitats!</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-70533180759903408672016-03-03T16:37:00.002+01:002016-03-03T16:37:33.250+01:00Quan una cosa funciona, no la toquis<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/--ny_mKk4s8o/VthYBCErVjI/AAAAAAAA-h8/fbRbQATWUTg/s1600/2558.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://3.bp.blogspot.com/--ny_mKk4s8o/VthYBCErVjI/AAAAAAAA-h8/fbRbQATWUTg/s640/2558.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sortida de la Cursa de Bombers 2015, 12 de juny del 2015</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Llegeixo a La Bolsa del Corredor que <a href="http://www.labolsadelcorredor.com/cursa-bombers-2016/">els organitzadors de la Cursa de Bombers s'estan replantejant tornar al format clàssic</a>, després de l'experiència no massa afortunada de l'any passat. Aquest canvi, a més, coincideix amb la finalització de la col·laboració amb Nike, amb qui la cursa ha estat vinculada des dels seus inicis, No sé si és a causa dels canvis municipals o per altres motius, els bombers han tret a concurs aquesta cursa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Cursa de Bombers fou durant molts anys <a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2014/04/bombers-2014.html">la cursa millor organitzada a Barcelona</a>. Ho tenia tot a favor, començant per la climatologia (fer la cursa un diumenge al matí del mes d'abril era gairebé sempre garantia d'un temps impecable), Prova d'això és que la carrera va acabar morint d'èxit, i durant alguns anys, aconseguir dorsal es va convertir en un esport.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La creixent congestió i un cert esgotament d'un model que havia funcionat prou bé quinze anys van dur a algú a pensar en un canvi radical: fer-la nocturna i amb un recorregut sensiblement diferent. Malauradament temes de dates (amb una final de la Champions i la cursa nocturna del Port ja planificada) van fer que s'acabés celebrant un divendres al vespre en comptes d'un dissabte. Potser per aquest motiu es va haver de fer un circuit lineal en comptes d'un de circular, amb els inconvenients que aquesta mesura comporta. I per rematar-ho, amb unes temperatures anormalment altes que van contribuir a fer aquesta cursa un petit infern, a causa de la xafogor. Diria que <a href="http://calaixsastremoncorrer.blogspot.com.es/2015/06/la-cursa-bombers2015.html">pràcticament ningú va sortir content d'aquell experiment</a>, on a més, recollir l'avituallament a la cursa va transformar-se en quelcom caòtic, ben lluny de l'eficiència de les edicions anteriors. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es preveu que la cursa retorni als seus orígens, fent-la un matí de diumenge en una data temperada (aquest any octubre per motius d'agenda). La idea em sembla bona, tot i que el mal ja s'ha fet. Serà capaç de sobreviure aquesta cursa en un entorn molt competitiu i on comença a haver cansament del rotllo runner? Les dades d'arribades certifiquen que les grans carreres han entrat en declivi, tot i que <a href="http://calaixsastremoncorrer.blogspot.com.es/2016/01/lanalisi-del-resultats-de-les-quatre.html">la creixent presència femenina està ajudant a més d'una a salvar els mobles</a>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Personalment jo aposto perquè retornin al model anterior. I <a href="http://blogmaldito.com/2016/02/26/especulemos-de-nuevo-asi-me-gustaria-la-cursa-dels-bombers-y-asi-afectara-al-resto-de-carreras/">contra el parer de la majoria</a>, jo sí continuaria fent obligatòria la samarreta. L'obligació de dur-la és el millor antídot davant la creixent mode de córrer sense dorsal, o encara pitjor, de córrer amb dorsal fals. </div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-59987309010436893572016-02-29T00:14:00.000+01:002016-02-29T00:14:16.128+01:00Caps de setmana de neu<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2zh3fDCGYnw/VtN3Z-4lIII/AAAAAAAA-ZM/UeM35RVsuJQ/s1600/DSCF2233.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-2zh3fDCGYnw/VtN3Z-4lIII/AAAAAAAA-ZM/UeM35RVsuJQ/s640/DSCF2233.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nevada del 2 de febrer del 2012 a la rotonda d'entrada a la UAB</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
En aquest hivern tan anòmal (<a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2007/01/canvi-climtic.html">o potser no tant si fem una mica de memòria</a>), que hi hagi una petita tempesta de neu a llocs no massa acostumats a la neu passa a ser una notícia de primer ordre. Si a sobre es dóna el cas de què el fenomen meteorològic passa en ple cap de setmana, la cosa a més té importants derivades socials.</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
La tempesta d'aquest cap de setmana ha estat moderada, tirant a light. Probablement les expectatives que ens havien generat els meteoròlegs de tenir una ciclogènesi explosiva de nivell 1 eren molt elevades, però la realitat és que a més d'un la tempesta el va agafar desprevinguts. I si no, els ho podem preguntar a una part de la seixantena de cotxes que van quedar atrapats prop de Prades, en una escena que per alguns moments recordava la mítica "Atrapat en el Temps". Una inoportuna nevada a primera hora de la tarda va complicar el que havia de ser una innòcua anada a veure la neu.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Però no neva a gust de tothom. No han estat pocs els qui han considerat que les informacions dels darrers dies havien estat exagerades. Entre ells, oh casualitat, alguns hostalers del Pirineu, els quals han vist una important caiguda de les reserves en un cap de setmana que ha acabat essent prou bo, i fins i tot diria que òptim, per fer-hi una escapada. Així, els meteoròlegs han acabat rebent, a causa de les seves "prediccions meteorològiques poc territorialitzades". Es tracta d'un disco solicitado,<a href="http://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/1539/hotelers/alt/pirineu/demanen/cura/amb/previsions/meteorologiques/ja/afecten/reserves"> ja que fa un parell d'anys ja van fer un comentari semblant</a>.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Alarmisme? Jo diria que no. Tant els serveis meteorològics com protecció civil van fer bé la seva feina: avisar de què venia una situació meteorològica que potencialment podria dur problemes. Potser la crítica ha estat la repetició i insistència de l'alerta, però ja sabem que en aquesta societat actual per molt que es repeteixi sempre hi ha una fracció de persones que continuaran practicant conductes de risc i, a sobre, encara diran que ningú els va informar. És el cas de les persones que passen el pas a nivell del ferrocarril quan la barrera està baixada, els qui surten a nedar quan hi ha la bandera vermella al mar, o els qui travessen en vermell sense mirar.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Què hauria passat al contrari? Només cal anar al Pont de la Puríssima del 1990.<a href="http://elpais.com/diario/1990/12/10/espana/660783617_850215.html"> Una inoportuna nevada va generar importants problemes de mobilitat al Pirineu</a>, i més d'una família (i de dues) van acabar de ser acollides en cases particulars per passar la nit. O podem anar a un 14 de desembre del 2001 q<a href="http://elpais.com/diario/2001/12/23/catalunya/1009073246_850215.html">uan centenars de cotxes es van quedar atrapats a l'A2 o a l'AP-7 </a>i van haver de pernoctar al Bruc en un hotel fantasma. La veritat, m'estimo més que m'avisin vint cops i perdre'm un possible fantàstic dia als Pirineus que no pas haver d'acabar pernoctant a un pavelló poliesportiu.</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-53531184240757636082016-02-03T22:33:00.000+01:002016-02-03T22:33:28.089+01:00Radars a les rondes<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-A7fO_001xJU/VrJx6av1mJI/AAAAAAAA6EQ/gQpOSGd48zM/s1600/rondadalt.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="350" src="https://2.bp.blogspot.com/-A7fO_001xJU/VrJx6av1mJI/AAAAAAAA6EQ/gQpOSGd48zM/s640/rondadalt.png" width="640" /></a></div>
<br />
Acaben d'anunciar la posada en servei d'<a href="http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/01/29/radar-ronda-dalt-multes-velocitat/">un dels primers radars per trams</a> que s'instal·len a l'àrea de Barcelona. Concretament, s'ha instal·lat en un tram de la Ronda de Dalt entre la Pl. de Karl Marx i la Meridiana. L'objectiu és controlar d'una manera més eficient la velocitat respecte dels radars habituals. No són pocs els conductors que, coneixent la seva ubicació, només es mantenen en els màxims reglamentaris en aquells punts, frenant tot just abans d'arribar al punt de control. No cal dir que aquesta situació ha generat més d'un ensurt i fins i tot algun accident de certa consideració.<br />
<br />
Benvingudes siguin les mesures de control i persecució d'aquells qui, per voler córrer massa, posen en perill la integritat física de tercers. Ara bé, un tema col·lateral a aquest debat són determinats límits de velocitat. Sorprèn a primera vista la limitació de velocitat a 60 km/h en aquest tram, quan a la resta de la via la limitació està situada a 80 km/h. Fins ara <a href="http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/02/01/critiques-al-nou-radar-de-la-ronda-de-dalt-perque-obliga-a-circular-a-60-kmh-en-baixada/">la sensació que s'ha donat és de radar amb motius recaptatoris</a>, tot i que sembla que <a href="https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/2799/41183-1.pdf?sequence=1&isAllowed=y">l'objectiu era reduir la sinistrabilitat d'aquella zona</a>. Sembla ser que en aquest tram (almenys l'any 2004) es produïen sovint accidents a causa de velocitats excessives i,sobretot, per ignorar les distàncies de seguretat (una situació que, per altra banda, es dóna també en altres zones).<br />
<br />
<a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2009/01/80-kmh-mites-i-realitats.html">Com va passar fa uns anys amb els 80 km/h</a>, s'intenta fer suposadament pedagogia que acaba girant-se en contra de les (sovint) bones intencions. Posar restriccions que no tenen sentit acaba essent una carta blanca a l'incompliment generalitzat de les regles. Vicenç Navarro, gens sospitós d'ultraliberal, sovint explica de què som un país amb innombrables lleis i normatives, però que mai s'acaben complint. L'experiència ens ensenya que quantes menys restriccions, més fàcil és el compliment, i amb majors motius es pot demandar el seu incompliment.<br />
<br />
El que s'hauria de fer, al meu entendre, és plantejar-se la necessitat de posar velocitat variable a les rondes, tenint en compte la seva intensitat diària, i sobretot, la irregularitat dels fluxos, tant horaris com pels diferents trams. Sobta que s'estigui parlant de fer soterraments quilomètrics i ningú es plantegi això, com tampoc la possibilitat de poder regular els carrils (per exemple, permetent prioritat a les incorporacions en alguns moments puntuals).</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-80488045503192605122016-01-31T19:25:00.001+01:002016-01-31T19:25:52.728+01:00Habemus metro<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-wUdumhbLlV0/Vq1I-9pEr_I/AAAAAAAA53M/UKzSC3fCnTw/s1600/C360_2016-01-30-11-42-08-296.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="http://2.bp.blogspot.com/-wUdumhbLlV0/Vq1I-9pEr_I/AAAAAAAA53M/UKzSC3fCnTw/s640/C360_2016-01-30-11-42-08-296.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Ahir al matí vaig anar a la simulació (o prova d'estrés) que TMB va convocar per tal de provar el funcionament de la L9Sud en condicions gairebé reals. Es tracta d'una de les darreres proves que s'han fet al llarg de més d'un any, abans d'obrir-la el proper dia 12. Algú va tenir l'encert i la visió de fer que el que podia ser una cosa més per cobrir l'expedient, acabés essent també una manera de presentar al públic una infraestructura llargament esperada. Des d'aquí la meva felicitació a qui tingué la idea, perquè la resposta ha estat més que evident: prop de 2.000 persones s'han presentat un dissabte al matí a tres estacions del que podríem anomenar "la perifèria" (de la ciutat central, s'entén), sense cap més expectativa o ambició que pujar-se a un metro.<br />
<br />
En el meu cas, l'opció triada fou l'estació de Collblanc, que tindrà correspondència amb la línia 5. Allà hi eren també els mitjans de premsa, i entre altres, en David Guerrero, des de fa uns mesos corresponsal de La Vanguardia a L'Hospitalet i el Baix Llobregat i <a href="http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160127/301701027091/l9-metro-inauguracion-12-febrero-puertas-abiertas.html">al qui se li està girant força feina</a>. Ha estat una alegria veure a un dels històrics de <a href="http://elradardesarria.blogspot.com/2015/12/ateneuesfera-22.html">l'Ateneuesfera</a>, tot i que <a href="http://david-guerrero.blogspot.com.es/">el blog</a>, per motius obvis, ja fa alguns anys que està en hibernació. Després de l'acreditació i de baixar per uns quants trams d'escales automàtiques, hem arribat a l'andana on s'estava el tren que ens havia de dur a Fira.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-3WTfVby6X5c/Vq4_dGGf3pI/AAAAAAAA54M/MV0aL1BYK5M/s1600/IMG_20160130_103147.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://1.bp.blogspot.com/-3WTfVby6X5c/Vq4_dGGf3pI/AAAAAAAA54M/MV0aL1BYK5M/s640/IMG_20160130_103147.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
Una de les novetats de la L9Sud per al gran públic serà la conducció 100% automàtica. Aquesta ja existeix al tram de la L9/L10 operatiu i la L11, però la situació perifèrica d'aquestes línies fa que molta gent ho desconeixi complement. Per aquest motiu, hi ha unes mampares d'accés als combois que només poden obrir-se quan el tren ja s'ha aturat a l'estació. Cal dir que per al viatger, almenys en els recorreguts que hem fet, no es notava gens l'absència de factor humà. Tot i la manca de conductors, hi havia personal de TMB dins dels trens, i fins i tot parelles de Mossos d'Esquadra.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-PHqErji4FPI/Vq5AQc7dXrI/AAAAAAAA54U/L9pQxKIP5xk/s1600/C360_2016-01-30-11-01-43-826.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="http://2.bp.blogspot.com/-PHqErji4FPI/Vq5AQc7dXrI/AAAAAAAA54U/L9pQxKIP5xk/s640/C360_2016-01-30-11-01-43-826.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
La prova més important ha estat a l'estació de Fira, que connecta amb l'interior del pavelló d'accés a la Fira, mitjançant un llarg passadís, que deixa en un no res el de Passeig de Gràcia. Afortunadament per al viatger s'hi han instal·lat uns tapissos rodants que fan més agradable l'estada. Les dimensions del passadís són generoses pel que fa a l'amplada, no tant així per l'alçada, més estàndard. Aquesta diuen que és l'estació amb la decoració més espectacular, <a href="http://www.escofet.es/pages/proyectos/ficha_proyectos.aspx?IdP=87">obra de Toyo Ito</a> (autor també dels pavellons d'accés a la Fira). Personalment veig la creació massa fràgil, a causa dels colors clars que s'han utilitzat. Em pregunto si l'estació resistirà en bones condicions d'aquí a dos o tres anys.<br />
<br />
Un cop feta la prova a la Fira, consistent a sortir i a tornar a entrar, simulant els futurs congressistes del Mobile, el tren ens ha dut novament a Collblanc. A partir d'aquell moment s'ha donat temps lliure de visita als participants per poder agafar els trens que volguessin fins a les 14h. La majoria hem aprofitat per agafar el tren cap a l'aeroport i visitar la resta d'estacions obertes avui (Torrassa, Cèntric i Aeroport-T1). Cal dir que la decoració de la majoria d'estacions és bastant funcional, i en el cas de les que estan al polígon de la Zona Franca (Parc Logístic i Mercabarna) <a href="http://www.plataformaarquitectura.cl/cl/02-367082/estaciones-de-metro-amadeu-torner-parc-logistic-y-mercabarna-linea-9-barcelona-jordi-garces">fins i tot pretesament minimalista</a>. Una cosa que m'ha desconcertat han estat les dimensions de l'estació de l'Aeroport. Acostumat al gegantisme d'altres estacions, aquesta l'he trobat fins i tot petita, tant al vestíbul com als accessos, més si tenim en compte de què el passatger tipus anirà sovint amb maletes. No obstant, el seu punt a favor és que la sortida és dins del mateix aeroport.<br />
<br />
Pel que fa a la durada del trajecte, aquesta es prou correcta, si tenim en compte la longitud de la línia i les voltes que dóna per El Prat. Sembla ser que l'origen d'aquestes voltes poc comprensibles a primer cop d'ull fou tant la necessitat de connectar amb l'estació de rodalies d'El Prat, inicialment planejada com a estació intermodal, així com el desig d'evitar el pas per sota de zones densament poblades. El fet de què el recorregut s'acabés decidint tot just havia passat el cas del Carmel segurament influí en aquesta decisió.<br />
<br />
El tram que s'inaugurarà e consta de més de 20 km, sense comptar el tram del ramal de la L10 que es posa en servei únicament amb finalitats logístiques. Per a fer-nos una idea de la magnitud, s'obrirà al servei un tram que compta amb gairebé la mateixa distància que la de tota la línia 1 (la vermella) i una mica més llarga que la línia 5 (la blava). Tot i les seves magnituds faraòniques, <a href="http://www.thetransportpolitic.com/2010/06/29/barcelonas-metro-continues-its-expansion-at-a-relatively-cheap-price/">no ha sortit especialment cara si mirem altres casos</a>. Ara el repte està en saber-li treure-li tot el suc que es pugui.<br />
<br />
P.D: Un consell per a futurs actes d'aquest tipus. Potser caldria crear un hashtag que ajudés a donar major visibilitat ;-)<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-88778598357650223042015-04-26T17:57:00.000+02:002016-01-31T19:28:21.080+01:00La cursa de Rac1<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-EAP5BpwOT1M/Vq480YmNMiI/AAAAAAAA54A/-F7wRxSfKME/s1600/IMG_6579.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-EAP5BpwOT1M/Vq480YmNMiI/AAAAAAAA54A/-F7wRxSfKME/s400/IMG_6579.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Malgrat que sembla que el fenomen runner ha arribat a un cert punt de saturació, continuen creant-se més curses. La darrera d'elles ha estat la Cursa de RAC1, inicialment part dels actes de commemoració del quinzè aniversari de l'emissora, però que per la resposta que ha tingut potser té continuïtat. Coses de la vida, una de les emissores on diumenge sí, diumenge també un tertulià es queixava de la proliferació de les curses.... acaba fent una cursa en diumenge.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La cursa tenia algunes novetats interessants respecte a les que s'han anat muntant en els darrers anys. La primera d'elles era el recorregut, de només 5km, i per tant apte per a tots el públics. La segona, el fet d'anar per una zona (el districte de Les Corts) on no és habitual veure-hi curses. I la tercera, el preu: únicament 5 euros, una ganga en comparació al que és habitual aquests darrers temps.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenint en compte alguns antecedents no massa afortunats d'empreses que munten curses ( o sigui, el desastre de la Desigual Night Race), un anava amb totes les prevencions possibles. Cal dir que el muntatge estava força ben aconsegut. Recollir el dorsal fou ràpid, el recorregut no tenia llocs excessivament problemàtics, recollir l'avituallament final va requerir pocs minuts. Cal felicitar a l'organització i sobretot a <a href="http://www.voluntaris2000.org/">Voluntaris 2000</a> per la feina que van fer, sovint no prou reconeguda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig poder rematar la cursa en 27 minuts, a ritme tranquil. Cal destacar que al principi va costar una mica sortir, ja que, tot i que l'organització havia disposat de calaixos, al final la gent va acabar fent el que li va donar la gana (tampoc ajudava que costés de veure a quin calaix t'havien assignat), i va haver més d'un que va iniciar la carrera caminant des d'un dels primers calaixos. El súmmum fou una parella de seniors que van muntar un bon tap anant amb els pals de marxa nòrdica. Si no hi va haver cap accident, fou un miracle. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquí teniu una <a href="http://blogmaldito.com/2015/04/26/a-examen-la-cursa-de-rac1/">altra ressenya de la cursa</a> que com de costum ha preparat Blog Maldito, que coincideix força amb la meva percepció.</div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0Barcelona, Barcelona, Espanya41.3850639 2.173403499999949441.1944764 1.8506799999999495 41.5756514 2.4961269999999494tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-46050376842173769302015-02-24T17:26:00.000+01:002015-02-24T17:26:12.940+01:00Semproniana<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-wkE93_FE0MM/VOyh8rWV7PI/AAAAAAAAHEo/Mi_W223LxzU/s1600/IMG_6384.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-wkE93_FE0MM/VOyh8rWV7PI/AAAAAAAAHEo/Mi_W223LxzU/s1600/IMG_6384.JPG" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="text-align: justify;">El </span><a href="http://www.semproniana.net/" style="text-align: justify;">Semproniana </a><span style="text-align: justify;">era un restaurant que tenia molt vist i escoltat. Situat al carrer de Rosselló, a tocar del Clínic, du més d'un parell de dècades donant guerra. Coses de la vida,no fou fins l'any passat que vaig anar-hi per primer cop coincidint amb un àpat familiar. L'experiència fou molt positiva, fins al punt de pensar a repetir-la, cosa que vaig poder tornar a fer un divendres a la nit.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al restaurant s'hi menja bé, i sobretot, hi ha un servei que està a l'alçada. Aquesta és una cosa que molts restauradors acaben oblidant: no tot és el menjar. Part dels 30 o 40 euros que acabes pagant els pagues per l'experiència que gaudeixes. Trobo que a Barcelona molt sovint el mal (per no dir pèssim) servei acaba deixant en no res un menjar que pot superar el notable. Afortunadament llocs com aquest et fan reconciliar amb la restauració. Sigui per tradició</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquell dia el restaurant, conjuntament amb altres restaurants, estava oferint la denominada <a href="http://rutadelbacalla.cat/menu/semproniana/">"Ruta del Bacallà</a>". Per 35 euros tenies un menú tancat, composat per un entrant, un primer, plat principal, postre i cervesa Damm Inèdit. Vaig fer la tria del menú i em van dur un caneló de remolatxa i brandada de bacallà com el que podeu veure a la foto, una crema de moniato amb tòfona, i com a plat principal un morro de bacallà amb melmelada d’olives negres i tomàquets secs. El postre era un cruixent de cafè i vainilla que feia honor al seu nom.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i això, després me'n vaig penedir una mica. Tot i que el menú estava força bé, crec que era una mica car, en comparació a la resta de l'oferta de la casa. També podem pensar-ho en positiu: una excusa per tornar a anar-hi, cosa que crec que passarà aviat ;-)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La curiositat: </b>el mot Semproniana es refereix a un antic poblat romà que existí on actualment s'aixeca Granollers, bressol de la nissaga Parellada. </div>
<div id="stcpDiv" style="left: -1988px; position: absolute; top: -1999px;">
<div class="p1">
Caneló de remolatxa i brandada de bacallà</div>
<div class="p1">
<span class="s1">Crema de moniato amb tòfona</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Morro de bacallà amb melmelada d’olives negres i tomàquets secs</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Cruixent de cafè i vainilla</span></div>
- See more at: http://rutadelbacalla.cat/menu/semproniana/#sthash.puGwdoPK.dpuf</div>
<div id="stcpDiv" style="left: -1988px; position: absolute; top: -1999px;">
<div class="p1">
Caneló de remolatxa i brandada de bacallà</div>
<div class="p1">
<span class="s1">Crema de moniato amb tòfona</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Morro de bacallà amb melmelada d’olives negres i tomàquets secs</span></div>
<div class="p1">
<span class="s1">Cruixent de cafè i vainilla</span></div>
- See more at: http://rutadelbacalla.cat/menu/semproniana/#sthash.puGwdoPK.dpuf</div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-10885408099829059552015-02-14T20:22:00.002+01:002015-02-14T20:22:47.761+01:00L-8 : potser és una bona idea allargar-la<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-og0_SOEOXc8/VLRN8_ktMWI/AAAAAAAAG-I/RRsbNC6DgBE/s1600/fgc2014b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-og0_SOEOXc8/VLRN8_ktMWI/AAAAAAAAG-I/RRsbNC6DgBE/s1600/fgc2014b.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Fa cosa de tres mesos el conseller de Territori <a href="http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/10/16/linia-llobregat-anoia-ampliacio-espanya-gracia-barcelona-valles-fgc-ferrocarrils-generalitat/">va muntar una espècie de flashmob a l'estació de Pl. Espanya dels Ferrocarrils de la Generalitat</a>. El motiu era l'anunci de la posada a informació pública de l'estudi de perllongació de la línia 8 dels Ferrocarrils de Pl. Espanya fins a Gràcia, passant per la Pl. Francesc Macià. S'estima que el cost d'aquesta obra serà d'uns 321 milions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A diferència del que molts poden pensar, aquest és un projecte que fa dècades que va apareixent i desapareixent. Als anys vuitanta, per exemple, es va pensar en fer una prolongació fins a la Pl. Universitat, aprofitant en part el túnel de la línia 2, que en aquells moments estava en desús. De fet, aquesta proposta va arribar a aparèixer al Pla de Metros de 1984 (un pla molt de mínims), tot i que posteriorment fou descartada arran de la posada en marxa de la línia 2 als anys noranta. L'any 1999 el projecte d'ampliació va renéixer, aquest cop amb l'objectiu d'interconnectar les xarxes dels ferrocarrils.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquestes notícies generalment tenen poca contestació, ja que a tothom li agrada que el metro s'ampliï. Curiosament aquest cop, però, sí hi ha hagut contestació i ha vingut paradoxalment de <a href="http://transportpublic.org/images/pdf/20141121-perllongament-l8.pdf">la Plataforma del Transport Públic qui ha fet un comunicat dient que la L8 no és cap prioritat ni és oportuna</a>. Sí. Ho heu escoltat bé: la PTP, suposadament els defensors del transport públic, decideixen no se sap per quina raó que la L8 no és prioritària. Sospito de què cap dels allà presents deu ser-ne usuari, ja que en cas contrari no haurien dit una frase tan contundent.<br />
<br />
Perquè de fet la L8 no només és una assignatura pendent des de de fa dècades, sinó que també és una obra amb una rendibilitat assegurada. <span style="text-align: left;">Fa uns anys </span><a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2010/09/una-ampliacio-de-metro-amb-vocacio.html" style="text-align: left;">ja vaig comentar aquest tema</a><span style="text-align: left;">. Un repàs ràpid als números explica moltes coses. Del conjunt d'actuacions previstes,la perllongació de la L8 és la més rendible, deixant de banda la finalització de l'accés de la L2 a Badalona (ja executat). Els motius són obvis per algú que conegui mínimament la línia: es tracta de la línia de metro amb pitjor connectivitat amb la resta de la xarxa, i la immensa majoria de passatgers que es dirigeixen a Barcelona han de fer transbordament a la Plaça d'Espanya, sobrecarregant la línia vermella.</span><br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-5Lv85lLPULo/TIoemwido6I/AAAAAAAACnw/d_2mtFrp9Xk/s1600/tir%2Bpdi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-5Lv85lLPULo/TIoemwido6I/AAAAAAAACnw/d_2mtFrp9Xk/s1600/tir%2Bpdi.jpg" height="374" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entenc que en l'actual situació pot semblar frívol posar-se a fer noves obres quan n'hi ha una (la L9/10) empantanegada i sense data pel que fa a la zona central. Però vista la magnitud de les obres i la inversió que cal fer, probablement sigui molt més realista (i rendible) adoptar altres alternatives encara que aquestes suposin aturar sine die una obra ja iniciada. </div>
<br /></div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-34560348439282216482015-02-07T11:14:00.000+01:002015-02-07T11:14:02.368+01:00La quarta calçotada<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-y2ATguXFR7w/VM-WjIIa62I/AAAAAAAAHCE/cdaox__8MPA/s1600/canbesa2015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-y2ATguXFR7w/VM-WjIIa62I/AAAAAAAAHCE/cdaox__8MPA/s1600/canbesa2015.jpg" height="470" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa un parell d'anys <a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2012/12/can-besa.html">vaig parlar-vos de Can Besa</a>, un restaurant al bell mig del Montseny que em va sorprendre gratament. Allà és on des de fa unes quantes edicions es ve celebrant una calçotada especial:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'any 2012 la<a href="http://blog.soniatravelguides.com/2014/01/calcotada-tweets-restaurant-can-besa.html"> Sònia Graupera i la família Planas van tenir la idea de fer-hi una calçotada 2.0</a>. En aquella ocasió la meteorologia no ens va acompanyar massa (us en recordeu de la siberiana?), però malgrat tot més d'una vintena de persones ens hi vam acostar. I la cosa deuria ser bona, perquè no només vam repetir gairebé tots, sinó que a l'any següent vam passar a ser gairebé 70. I l'any passat vam superar el centenar. L'èxit fou tan gran que, per motius logístics i de capacitat, aquest any es va adoptar un sistema de <i>numerus clausus</i> , a l'estil de les curses: qui primer s'apuntava i pagava, primer entrava a la llista.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-7wB_fCZQgrs/VNXhsvm5zdI/AAAAAAAAHDY/SWDP0DW4yKo/s1600/droncalsotada2015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-7wB_fCZQgrs/VNXhsvm5zdI/AAAAAAAAHDY/SWDP0DW4yKo/s1600/droncalsotada2015.jpg" height="360" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Font: <a href="http://www.quicodomingo.com/calcotada-montseny-graupix/">Quico Domingo</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Aquest any vam ser una vuitantena els qui ens vam acostar a Can Besa. La meteorologia d'aquest any fou força favorable. És a dir, que vam tenir un dia assolellat i amb neu al cim del Montseny :) La novetat d'aquest any fou la fotografia de dron, <a href="http://www.quicodomingo.com/calcotada-montseny-graupix/">cortesia de Quico Domingo</a>. La resta va funcionar com en anys anteriors: una primera part de calçotada pròpiament dita a la part de baix del restaurant i una segona part per menjar la carn i les postres i fer la sobretaula amb sorpreses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quina és la raó de l'èxit de la calçotada? Aquestes són algunes de les claus:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Bon menjar en un lloc on s'aplica el concepte "hostaleria suïssa". El menú calçotada és similar al que trobaríeu a altres llocs: barra lliure de calçots, una parrillada de carn posterior, acompanyada de mongetes seques i patates fregides, i postres. La diferència està en l'artesania del producte, que es veu en aspectes com la salsa dels calçots, les mongetes seques (conreades als horts de la finca) o les patates acabades de fregir. També digne d'esment la selecció de postres, a triar entre el flam (millor dit, flams) d'ou o de cafè, crema catalana o el <i>brownie</i>. I tant important com el producte és la manera de servir-lo. Malauradament estem massa acostumat a llocs on el servei no està a l'alçada del producte. I crec que en aquest cas gairebé el supera. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-zzVowHxoTms/VM-W_f2Qv-I/AAAAAAAAHCM/G8Zi-fLOYRo/s1600/evasiom.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-zzVowHxoTms/VM-W_f2Qv-I/AAAAAAAAHCM/G8Zi-fLOYRo/s1600/evasiom.jpg" height="512" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
- L'ambient. A priori un podia pensar que aquest esdeveniment és un acte tancat i poc accessible. Res més lluny de la realitat: és un dels llocs ideals per conèixer gent i a on ningú se li demana quants followers té o quin és el seu nivell de reputació digital. Una prova d'això és el fet de què pràcticament ningú (llevat dels organitzadors) hagi estat a totes quatre calçotades, i que siguin pocs els que n'hagin vingut a tres. Qui ve sol repetir, però el risc d'endogàmia és encara llunyà.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- El sorteig posterior ;-) A més del bon menjar i del bon ambient, perquè no reconèixer-ho, també hi ha elsfamós sorteig postcalçotada. Als primers anys se solia fer un bingo per sortejar alguns premis atorgats pels patrocinadors. En els darrers anys, però, el nombre d'obsequis ha permès que tothom marxi amb alguna cosa sota el braç. En el meu cas, <a href="http://www.evasiomspa.com/">ha estat un massatge al spa Evasiom</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- La Nutella. No podem oblidar-nos d'un altre obsequi als participants: un pot de Nutella d'un kilo de pes. Aquest any la novetat fou que anava personalitzada amb el nom de cadascun. De ben segur que endolciran els esmorzars i/o berenars de moltes cases :-)<br />
<br />
Cal felicitar un any més a la Sònia Graupera per aquest enorme esforç logístic, tant per l'organització del dinar en sí com també en la cerca d'empreses que vulguin aportar-hi obsequis. I també a aquelles empreses (començant per Can Besa) que, any rere any, hi col·laboren. Gràcies a ells vam poder gaudir d'un bon dissabte a la que molts consideren la pitjor setmana de l'any. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-31921314146019017492015-02-02T16:12:00.000+01:002015-02-02T16:12:10.034+01:00Retornant a la Cursa de Sant Antoni<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-o6Zv7STVPpk/VM-N2FhTRDI/AAAAAAAAHB0/ZWAPH1Z_Yhs/s1600/sant%2Bantoni%2B2015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-o6Zv7STVPpk/VM-N2FhTRDI/AAAAAAAAHB0/ZWAPH1Z_Yhs/s1600/sant%2Bantoni%2B2015.jpg" height="368" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Després <a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2007/01/cursa-de-sant-antoni.html">d'una pausa de vuit anys</a>, i d'un fallit intent fa pocs anys, aquest any vaig tornar a córrer la Cursa de Sant Antoni. Aquesta és una de les curses de barri més venerables de la ciutat i que enguany celebra la 36ª edició. Probablement la decisió de fer-la va venir motivada pels bons temps (relatius) assolits a<a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2015/01/la-tretzena-seguida.html"> la darrera Cursa dels Nassos</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El repte, doncs, era doble. A més de treure'm la mandra, hi havia un altre hàndicap a superar: la temperatura era més baixa que l'habitual en aquestes dates. Afortunadament, la retirada de l'anticicló v fer que el clima fos més sec del que és habitual, evitant aquella sensació d'humitat freda que convida ben poc a córrer. Probablement això va fer que el temps final , per sota de 54 minuts, va estar per sobre de les expectatives inicials. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
L'element més destacable d'aquesta cursa és el recorregut, que fent un bon nombre de ziga-zagues recorre tot Sant Antoni, un barri amb uns límits força peculiars (<a href="http://calaixsastremoncorrer.blogspot.com.es/2013/11/fisonomia-de-la-cursa-del-barri-de-sant.html">aquí en teniu la fisonomia, cortesia d'en Miquel Pucurull</a>). Suposo que a causa de les obres a diferents carrers del barri, el tradicional recorregut ha hagut de ser alterat. I ara des de la Gran Via el recorregut s'allarga fins al Passeig de Gràcia per anar a tombar a la Plaça Catalunya. Fou precisament en un d'aquests carrers em em vaig trobar<span style="text-align: left;"> </span><a href="http://barcelona.st/cursa-popular-de-sant-antoni-2015" style="text-align: left;">al Guillem Carbonell en plena acció</a><span style="text-align: left;">. En Guillem, veí del barri des de fa gairebé una dècada, no es va voler perdre l'ocasió de fer una de les seves cròniques.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="text-align: left;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara bé, com a organització continua estant per la banda baixa. Això ja es nota des del moment zero, quan vas a recollir el dorsal, fins al darrer moment, quan després de la cursa vas a recollir l'avituallament líquid. Unes mancances que, malauradament ja es donaven força anys enrere i que han millorat poc. Res hi hauria a dir si es tractés d'una cursa realment popular (començant pel preu i acabant per la bossa del corredor o el típic "aftercursa" en forma de butifarrada), però la realitat és que es tracta d'una cursa de la banda de les cares (15 euros amb el xip groc), la bossa del corredor és de facto una bossa amb quatre papers, i l'única cosa que us donaran al final (a més de l'aigua) serà una llauna cortesia de Moritz.<br />
<br />
Crec que, sí l'organització fa els deures, aquesta cursa pot acabar consolidant-se com a una de les cinc proves de running a Barcelona. Si no, pot acabar corrent el risc de caure dins de l'espiral descendent en la que més d'una cursa s'hi està abocant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La novetat: </b>és normal la imatge de turistes intentant creuar a mitja cursa carregats de maletes.Ja no és tan normal, però, veure a algú empenyent una moto. Civisme zero.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br /></div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-65492829767248630392015-01-19T23:33:00.001+01:002015-01-19T23:33:20.966+01:00I ara, els Verdi (o potser no)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-ejG_f4nk1QM/VL2FdiHacWI/AAAAAAAAG_g/s4vnwHzfu1I/s1600/164.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-ejG_f4nk1QM/VL2FdiHacWI/AAAAAAAAG_g/s4vnwHzfu1I/s1600/164.JPG" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Una de les notícies del cap de setmana ha estat l'ombra de tancament que plana sobre una part dels cinemes Verdi. Sembla ser que un conflicte entre els propietaris del cinema i els propietaris del local del carrer Verdi pot implicar la desaparició del cinema. Les alarmes han saltat en molts ambients i <a href="http://www.ara.cat/cultura/Cinemes-Verdi-ofegats-problemes-financers_0_1286271497.html">no han estat pocs els mitjans de comunicació que n'han fet un ampli ressò</a>. Fins i tot, en <a href="http://rac1.org/vialliure/podcasts/entrevista-18-01-15-2/">una entrevista que en Xavi Bundó ha fet a l'alcalde Trias</a>, el tema ha aparegut en una entrevista ja anava ben farcida, arran de l'afer "Ciutat Morta".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per una banda haig d'expressar la meva admiració pels propietaris del cinema (que no del local on s'ubica), els quals a mitjans dels anys 80 tingueren l'encert de convertir un cinema de barri al qual li quedava poca vida en un referent cinematogràfic que va superar la ciutat de Barcelona. L'any 1987 el barri de Gràcia distava molt de ser un barri de modernets i atrevir-se a programar pel·lícules d'autor en versió original era endinsar-se en un negoci més que arriscat. Se'n van sortir prou bé i gràcies a la seva visió els cinemes no només no van tirar endavant (durant els anys noranta es van ampliar les sales i es va afegir un nou complex al carrer Torrijos), sinó que van contribuir a què aquella zona de Gràcia esdevingués un pol de creativitat, farcit de restaurants de cuines d'arreu del món, o de petites botigues de dissenyadors. Els Verdi van ser durant molts anys el millor ambaixador de la Vila de Gràcia, i fins i tot han donat "marca" a sales de cinema d'autor com la de<a href="http://www.esbarjoverdi.cat/"> l'Esbarjo de Cardedeu</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però per l'altra banda potser cal reconèixer que el cinema s'ha adormit en els darrers anys, i això es nota, per exemple, en aspectes com la manca de comoditat,un sistema de tarifes molt rígid o l'absència de versions subtitulades en català. Això no era cap problema als anys noranta, però ho comença a ser quan (i molt) arran de la crisi, la disponibilitat de pel·lícules per infinitat de canals, legals i no tan legals, i.... l'aparició de la competència. La decisió dels Balañá <a href="http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/cine-grande-2944321">d'obrir els cinemes de la part alta de Balmes en format versió original</a>, la reobertura del Boliche i <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4210950/20140917/recuperacio-cinemes-texas-desafiament-ventura-pons.html">la resurrecció del Texas</a> segurament li han passat factura, tant per oferta de serveis com pels preus.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sembla que la propietat s'havia posat les piles recentment i ja havia començat a fer noves inversions. També es comenta que fou el procés de digitalització forçosa el desencadenant d'aquesta situació. Sigui com sigui, la solució no passa perquè l'ajuntament compri el local del cinema o altres coses per l'estil (cosa que ja ha dit que no faria), sinó senzillament ajudar a què els propietaris trobin una estabilitat financera que els permeti estabilitzar el negoci i afrontar unes inversions ineludibles a mitjà termini. Segurament socis financers no li faltaran a gent que ha demostrat que durant molts anys era possible fer cultura i fer negocis.<br />
<br />
Esperem que el cinema no acabi acompanyant molt cinemes que ja fa anys només perduren en el record. Els Verdi foren uns cinemes que vaig sovintejar sobretot durant la segona meitat dels noranta. I precisament fou a un Verdi (concretament en un Verdi Park) en què em vaig estrenar com a espectador de versió original, un llunyà 1995. M'hi van dur uns companys del doctorat estrangers, per cert.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-7878346002035034422015-01-06T11:18:00.001+01:002015-01-06T11:18:20.925+01:00No ha estat només la LAU<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-2gNuX8PfBnQ/VKhWYYIuORI/AAAAAAAAG7Y/V5w_d4EN7U0/s1600/enlloguer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-2gNuX8PfBnQ/VKhWYYIuORI/AAAAAAAAG7Y/V5w_d4EN7U0/s1600/enlloguer.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa cosa de vint anys un ministre socialista anomenat Josep Borrell va tenir la idea d'intentar posar una mica d'ordre en el mercat de lloguer. Com en d'altres coses en aquest país, existia un mercat dual: gent amb contractes antics molt protegits, alguns dels quals fins i tot tenien la renda congelada des de feia dècades; i gent amb contractes relativament nous amb condicions "de mercat", entre ells de tenir una durada fixada. <a href="http://elpais.com/diario/1994/10/20/economia/782607629_850215.html">Amb la nova llei,</a> es posava fi a la congelació dels lloguers dels contractes més antics (si bé només es podien actualitzar pel cost de la vida) i es limitaven dràsticament les subrogacions de contracte. En el cas dels comerços, a més, s'imposava la finalització forçosa dels contractes antics, llevat de què fossin a nom de particulars. Per tal de facilitar la transició, es va pactar una moratòria de 20 anys per aquells comerços o locals a nom d'empreses, sempre que fossin "relativament petits" (2.500 metres quadrats).<br />
<br />
Els 20 anys van complir-se el passat 31 de desembre, i la desbandada ja ha començat. Establiments com Deulofeu o el Colmado Quilez abaixaran la persiana aquest mes, després d'una liquidació. Altres es queden, com La Colmena, tot i que amb un lloguer força més elevat. I d'altres, preveient el que se'ls veia al damunt, van optar per anar-se traslladant . </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La notícia no ha passat desapercebuda pels barcelonins, que veuen com alguns comerços que els han acompanyat d'alguna o altra manera poden acabar desapareixent del mapa en poc temps. També hi ha qui veu això el triomf de la uniformització de les ciutats i , per tant, de la pèrdua d'elements característics de la ciutat de Barcelona. Fins i tot <a href="http://www.nytimes.com/2014/10/20/world/europe/historic-loss-may-follow-rise-of-rents-in-barcelona.html?ref=europe&_r=0#">el mismíssim New York Times li va dedicar un reportatge</a> fa un parell de mesos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara bé, caldria fer-se algunes preguntes:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Tothom sabia que hi havia vint anys de marge per anar-se adaptant, una data que s'ampliava en el cas de particulars fins a la data de jubilació, si aquesta era posterior al 1 de gener del 2015. Vint anys de gaudiment extra d'un avantatge competitiu respecte botiguers que volien posar un nou negoci. En altres paraules, molts d'aquests negocis que es queixen han tingut un avantatge competitiu durant 20 anys, que donen per a molt de cara a reorientar el comerç.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Molta gent brama contra la mcdonalització dels centres de les ciutats. Però, quin fou el darrer cop que va anar a comprar en un d'aquests comerços? I si van deixar de fer-ho, per què ho van fer? Probablement en molts casos surt una veritat incòmoda: en molts casos no eren competitius, ni en preus, ni en servei.<br />
<br />
- I una tercera pregunta: què volem salvar? El hardware, el software o el hardware+software ? El hardware (la decoració del local) ja fa anys que es pot salvar mitjançant la legislació de patrimoni. El software (el know-how de la botiga) se salva tan ràpid com traslladant-se a una altra ubicació relativament propera (és el que ha fet la llibreria Jaimes). I ara ve la segona veritat incòmoda: veritablement hi ha alguna combinació de hardware+software que es vulgui mantenir?<br />
<br />
<br />
</div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-21742781730483679182015-01-03T18:46:00.001+01:002015-01-03T18:46:21.957+01:00La tretzena... seguida<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span id="goog_994337063"></span><span id="goog_994337064"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-V8Rxxxqez6A/VKgYdNIArKI/AAAAAAAAG7I/NAAoi-hGk90/s1600/2014-12-31%2B17.29.00.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-V8Rxxxqez6A/VKgYdNIArKI/AAAAAAAAG7I/NAAoi-hGk90/s1600/2014-12-31%2B17.29.00.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
La primera entrada de l'any del bloc <a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2007/01/sant-silvestre-2006.html">està tradicionalment destinada a parlar de la Cursa dels Nassos</a>. Participar-hi s'ha convertit gairebé en un ritual des del 1999, primer any en què se celebrà. Aquest any, a més, té el morbo de tractat-se de la tretzena participació encadenada: des del 2002 no he fallat a la cita. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les novetats, com passa en una activitat ja consolidada, han estat escasses.. La principal, la gestió de l'organització, que ha passat a mans de <a href="http://www.lasansi.com/">La Sansi.</a> Això ha tingut coses bones (la bossa del corredor ha començat a tenir tímidament productes després d'anys en què només hi havia propaganda) i altres no tan bones (com el disseny/color de la samarreta). El que sí sembla que persisteix és el problema del tallatge, especialment els qui no poden anar a recollir el dorsal els primers dies. Tant costa fer una previsió més o menys acurada, tenint en compte de què actualment la immensa majoria d'inscripcions es fan per Internet?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un altre comentari ha vingut motivat per l' #epicfail de la numeració de la cursa. Als dorsals hi apareixia com la 37a edició, una confusió amb <a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2007/01/cursa-de-sant-antoni.html">la Cursa de Sant Antoni,</a> la propera de rellevància que se celebra a Barcelona. En realitat es tracta de la setzena edició, o de l'onzena si ens posem estrictes (l'actual denominació es va començar a utilitzar a l'edició del 2004). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fora d'això, tot va seguir l'ordre habitual. La participació ha estat <a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2014/01/la-tretzena.html">més o menys igual que l'any passat</a>. Es nota que el boom de les curses ha tocat sostre, i les inscripcions exhaurides setmanes abans de la cursa han passat a la història (cosa que també està passant a moltes curses venerables). Ambient festiu, la quota de #<i>runnersdemerda</i> de torn, i com a novetat d'aquest any, senyors que creuen entremig de la cursa amb la bici o la moto, posant en perill la seguretat de molts corredors especialment en zones poc il·luminades.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La sorpresa positiva ha estat el registre assolit, lleugerament per sota dels 55 minuts, força millor que el de l'any passat. I dic sorpresa positiva perquè en els darrers temps no havia tingut la possibilitat de preparar-me massa i tampoc la meva forma està a les seves millors èpoques. Una bona manera de motivar-se per al 2015.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Que tingueu un bon 2015!<br />
<br />
P.D: Tot i que darrerament la gent blogueja menys que temps enrere, no us perdeu un parell de bones referències sobre aquesta cursa. La primera és tot un clàssic, i ens la proporciona en Miquel Pucurull, amb <a href="http://calaixsastremoncorrer.blogspot.com.es/2013/11/fisonomia-del-recorregut-de-la-cursa_1.html">la seva fesonomia de la cursa</a>. L'altra <a href="http://blogmaldito.com/2015/01/01/a-examen-cursa-dels-nassos-3/">és una anàlisi que fan a Blogmaldito</a>, i que coincideix força amb la meva percepció.</div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-73624998168453005162014-12-28T17:58:00.000+01:002014-12-28T17:58:52.728+01:00Adéu Tirsa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-53VS9Ac_GWc/VKAwY2E8QbI/AAAAAAAAGy8/x6igi8z5neY/s1600/tirsa2014.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-53VS9Ac_GWc/VKAwY2E8QbI/AAAAAAAAGy8/x6igi8z5neY/s1600/tirsa2014.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El Tirsa ha estat omnipresent en aquest blog des de gairebé el moment de la seva creació. Ara fa una mica més de vuit anys vaig fer aquest apunt sobre <a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2006/11/una-copa-al-tirsa.html">la primera copa al Tirsa</a>, en un temps en què els afterworks no eren habituals. I <a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2014/04/aprenent-fer-coctels-al-tirsa.html">a una de les darreres entrades</a>, fa uns mesos, em referia a un curs-exprés de còctels amb cava que vaig fer-hi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui la notícia és diferent. Després de molts anys, el Tirsa abaixa definitivament la persiana. Com en d'altres locals comercials, la fi de la moratòria a l'actualització de lloguers n'ha estat la causa principal. Un augment del lloguer, que no per previsible, ha estat inoportú en un local que ha vist com en els darrers anys la clientela no hi arribava tant sovint com temps enrere. La crisi, però sobretot la seva ubicació, han acabat condemnant la cocteleria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I aquesta és la paradoxa. Mai a Barcelona s'havien servit tants còctels ni tanta gent sabia anomenar sense haver-s'ho de rumiar massa sis marques de ginebra premium. Però a molta gent li acabava fent una mandra infinita haver de desplaçar-se fins a un lloc perifèric en tots els sentits. Cert que aquesta ubicació era igual de perifèrica fa uns anys, pel que fa a la seva geografia física, però potser no ho era tant de facto. El barri on era ha canviat en els darrers quinze anys, i la situació actual era més la d'una flor enmig del desert que no en una oferta d'oci i restauració més del barri.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En saber-se la notícia, fa cosa de mes i mig, tothom va posar el crit al cel. El cert és que les visites a la cocteleria van augmentar de manera significativa i que ahir a la nit ni s'hi podia entrar de la quantitat de gent que hi va anar a fer l'últim trago. Però una cosa és que tothom et mostri la teva solidaritat i es faci selfies donant-te suport, i una de ben diferent gestionar el dia a dia un cop tothom se n'oblidi del tema. I si el barri/municipi tampoc t'han acompanyat tot el que voldries, tampoc té sentit aguantar el negoci en aquella zona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El Tirsa ja és història. Els amos del local hauran fet mal negoci, ja que en el millor dels casos el llogaran a algú que s'hi estarà una temporada curta. La zona és morta i a més, sembla que el local està afectat urbanísticament. I L'Hospitalet, o més concretament el barri de La Torrassa, perd una de les seves senyes d'identitat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
P.S: El Tirsa també fou protagonista d'una minipolèmica anys enrere, quan en Salvador Sostres, client habitual de la casa, va tenir la idea de gravar-hi un programa del ja oblidat Canal Català. <a href="http://elpais.com/diario/2006/12/30/catalunya/1167444446_850215.html">Aquí el comentari de l'Empar Moliner arran d'una sostrada</a>.</div>
<br />
<br />
<br /></div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, Espanya41.368851658909769 2.126504204043612841.368106658909767 2.125243704043613 41.369596658909771 2.1277647040436127tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-18900781777033571612014-12-25T18:25:00.000+01:002014-12-25T18:25:07.053+01:00Bones festes<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Ms5FpCwZyf4/VJxH5TbXv8I/AAAAAAAAGyo/DDVU-4RLssU/s1600/nadal%2B2013.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-Ms5FpCwZyf4/VJxH5TbXv8I/AAAAAAAAGyo/DDVU-4RLssU/s1600/nadal%2B2013.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
Des de fa un temps el bloc està aturat, però això no vol dir pas que la vida continuï. De moment,i com a tast per a futures entrades (m'ho marco com a propòsit del nou any) deixeu-me que comparteixi amb vosaltres, ni que sigui virtualment, l'escudella que la meva mare va preparar-nos fa un any. Bones festes!</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-89655835841148230612014-04-15T00:31:00.002+02:002014-04-15T00:31:18.683+02:00Bombers 2014<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-t21JM7B3hvA/U0rGGWcy2aI/AAAAAAAAEeI/0R5BjsdHzZM/s1600/bombers14_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-t21JM7B3hvA/U0rGGWcy2aI/AAAAAAAAEeI/0R5BjsdHzZM/s1600/bombers14_01.jpg" height="480" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Juan José Rodríguez</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Fa gairebé 10 anys, un 18 d'abril del 2004, participava per primer cop a la Cursa de Bombers. Era la sisena vegada que es feia (va començar l'any 1999), i aquell any s'hi van apuntar una mica més de 8.000 persones. Una característica distintiva de la cursa és que ja llavors el dorsal anava imprès a la samarreta, i que la samarreta ja no era la típica de cotó sinó una de les anomenades tècniques. L'experiència em va semblar impecable, el recorregut impressionant (en aquella època es baixava per la Rambla) i m'hi vaig quedar abonat. Des de llavors, només he fallat un cop (l'any 2007), i fou a causa d'una mala previsió meteorològica meva.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Deu anys després la carrera compta amb 27.000 corredors (tot i que <a href="http://calaixsastremoncorrer.blogspot.com.es/2014/04/sesta-esmorteint-el-cxreixement-del.html">en Miquel Pucurull apunta que n'han estat alguns menys</a>) i s'ha consolidat com una de les curses del circuït barceloní. El recorregut ha canviat una mica (tot i que el gran canvi el va fer ja fa força anys) i la samarreta ha tornat a ser de color blanc, com al 2004 i el 2009. També destaca per la forta presència femenina, visible any rere any, i que segons alguns expliquen, es deu al fet que són dels pocs (per no dir gairebé els únics) que tenen en compte el tallatge femení a l'hora de fer les samarretes.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La novetat d'aquest any pel que fa al recorregut ha estat el pas per la Ronda de Sant Pau i el gir pel carrer Marqués de Campo Sagrado, amb l'objectiu d'evitar les obres que s'estan fent al Paral·lel. A canvi del metratge addicional, s'ha tornat a fer el gir per Entença, en comptes del gir de 45 graus Paral·lel - Floridablanca habitual dels darrers anys. Si voleu conèixer la resta de la fisonomia de la cursa, <a href="http://calaixsastremoncorrer.blogspot.com.es/2014/04/cursa-de-bombers2014-fisonomia.html">us recomano aquest enllaç</a>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-4Y47yzzNODM/U0xeaeEY2WI/AAAAAAAAEeo/eH3kDcB5Olo/s1600/bombers2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-4Y47yzzNODM/U0xeaeEY2WI/AAAAAAAAEeo/eH3kDcB5Olo/s1600/bombers2.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
A nivell personal haig de reconèixer que anava a la cursa amb menys expectatives que l'any passat. La diferència substancial rau en el fet de què l'hivern de l'any passat vaig poder gaudir, per temes d'horaris, de les sessions del grup de running de la UAB, cosa que aquest any no m'ha estat possible. He tornat als ritmes d'abans, tal i com ja m'havia passat a la darrera Cursa dels Nassos. També és cert que aquest any la cursa ha anat més lenta del compte pels taps que s'anaven formant (per cert, m'agradaria saber quantes multes ha posat l'Ajuntament de Barcelona pels cotxes mal estacionats tot i els avisos) i que també vaig fer una parada a mig camí a un dels WC portàtils. Per cert, l'organització ha estat igual de bé que de costum. Amb prou feines vaig haver de fer cua per recollir la beguda final.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La notícia lamentable d'aquesta cursa ha estat, però, la mort d'un corredor a la meitat del recorregut. Crec que és la primera vegada que ha passat una cosa així. Ràpidament alguns s'han abonat a vincular-ho amb l'efervescència del running (que potser ha arribat al seu màxim) i fins i tot hi havia qui ho comparava amb les "bogeries" d'en Killian Jornet. Discrepo. Aquesta cursa pot ser perfectament realitzable per persones com jo, que tenen una condició física més o menys normal. I a la vista de les atencions mèdiques existents (hi havia un punt de socors a cada quilòmetre) diria que és infinitament més segur participar a la cursa de Bombers que no pas practicar qualsevol activitat de diumenge al matí.</div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-55257068526840012832014-04-13T21:13:00.001+02:002014-04-13T21:13:11.666+02:00Arqueologia contemporània: (LII): Volem votar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-kGd0tWHNXeI/U0re6SVmIoI/AAAAAAAAEeY/uH-kXAK9RZs/s1600/manifestcat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-kGd0tWHNXeI/U0re6SVmIoI/AAAAAAAAEeY/uH-kXAK9RZs/s1600/manifestcat.jpg" height="536" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 han estat, fins a data d'avui, les més diferents a la resta, tant pel seu resultat imprevisible com pel fet de què van generar una important expectació (que no es va traduir, però, en una afluència a les urnes). També van aparèixer els conegudíssims manifestos on "intel·lectuals" i/o gent de la mateixa corda ideològica donen suport explícit a una determinada opció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una setmana abans de les eleccions va aparèixer un manifest anomenat <a href="http://www.march.es/ceacs/biblioteca/proyectos/linz/Descargas/download.aspx?file=32878&busqueda=.pdf">"Manifest per Catalunya"</a>. Concretament a la pàgina 33 de "El Correo Catalán" del diumenge 16 de març de 1980 (el darrer abans de les eleccions), amb un subtítol que resava "Volem votar perquè desitgem una Catalunya per a tothom".</div>
<br />
Aquí teniu el text:<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
MANIFEST PER CATALUNYA<br />Volem votar perquè desitgem una Catalunya per a tothom.</blockquote>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Una Catalunya inequívocament democràtica, en la qual les paraules reflecteixin la realitat i no serveixen per a confondre els fets. Una Catalunya feta d´indeclinable llibertat: llibertat política, llibertat econòmica, llibertat cultural. Una Catalunya compromesa fins al màxim en la implantació de la justícia social i en la conquesta del benestar col.lectiu. Una Catalunya tan arrelada en ella mateixa com suma en la que participin tots els pobles d´Espanya. Una Catalunya que fugi de dogmatismes -fossin del ti pus que fossin estranys a la seva historia i al seu tarannà. Una Catalunya completament solidaria amb l'Europa lliure i capdavantera en la defensa dels Drets Humans per damunt de fronteres i d´ideologies. </blockquote>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
Volem votar perquè Catalunya som nosaltres: tots els que hem nascut i tots els que vivim en aquesta terra.</blockquote>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El més interessant del manifest són les adhesions. A la llista de signants hi ha gent com la Montserrat Carulla, Joan Capri, Enric Majó o Ernest Maragall, però també gent "revolucionària" com Javier Godó, Joan Gaspart Solves, José Manuel Lara (pare i fill), o Montserrat Caballé. Deu ser que amb l'edat alguns d'aquests darrers han entrat a la senda de la moderació...</div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-30860178677455417422014-04-13T13:45:00.001+02:002014-04-13T13:45:21.285+02:00Aprenent a fer còctels al Tirsa<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-NUzUWclLUhg/U0mquizqBcI/AAAAAAAAEdY/L-wwR5cITNw/s1600/tirsa1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-NUzUWclLUhg/U0mquizqBcI/AAAAAAAAEdY/L-wwR5cITNw/s1600/tirsa1.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
El Tirsa ha estat un referent d'aquest bloc. Aquí vaig explicar, fa gairebé vuit anys, <a href="http://quotidianitats.blogspot.com.es/2006/11/una-copa-al-tirsa.html">la meva incursió en aquest mític establiment</a><u> </u>del barri de la Torrassa. Després hi havia anat força cops (acostumàvem a reunir-nos allà uns quants un cop al mes), fins que vam començar a diversificar i (malauradament) dosificar les trobades. Ara ja feia temps que no el trepitjava, però aquest cop hi havia una nova excusa: anar a aprendre a fer còctels amb xampany.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Feia temps que tenia ganes d'anar a aprendre a fer còctels, i fins i tot em vaig apuntar a un curset que finalment no es va celebrar per manca de demanda (ironies de la vida, ara s'omplen en un tres i no res). Però entre una cosa i una altra, aquest ha estat un dels futuribles que mai s'ha arribat a concretar. El passat dijous, gràcies a una idea del Pau Cuevas i la complicitat de les caves <a href="http://cellervell.com/">Celler Vell</a> i la cocteleria, s'ha fet un "bateig" obert als aficionats</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La vetllada, que va comptar amb una quinzena d'assistents, es va iniciar amb un tast de quatre dels caves del Celler Vell: un brut clàssic, un brut reserva, un brut nature especial (Cuvée Les Solanes) i un rosat. La presentació va anar a cárrec de Josep Maria Estruch, gerent de l'empresa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-ioYxakyKpck/U0mu9O7nYLI/AAAAAAAAEdk/Hlj7mwblOtU/s1600/tirsa2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-ioYxakyKpck/U0mu9O7nYLI/AAAAAAAAEdk/Hlj7mwblOtU/s1600/tirsa2.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La segona part fou una sessió de preparació d'alguns combinats a base de xampany, a càrrec de Míriam Campa, barmaid del Tirsa. Aquests anaven des dels més senzills, fins a alguns una mica més sofisticats com el Ritz Fizz o el Tirsa (exclusiu de la casa), passant pel Kir Royal, el Buck's Fizz o la mimosa. Després d'una introducció i un tast vam tenir l'ocasió de practicar fent-nos nosaltres mateixos un combinat a elecció. En el meu cas vaig optar per un Ritz Fizz que va acabar més blau del que hauria estat desitjable.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-u6J0kZs48zM/U0p4rJqF2MI/AAAAAAAAEd4/ThBJ9lQ5QRc/s1600/tirsa3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-u6J0kZs48zM/U0p4rJqF2MI/AAAAAAAAEd4/ThBJ9lQ5QRc/s1600/tirsa3.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cost de l'activitat fou de 25 euros, que van estar molt ben invertits. A més, els de Celler Vell van tenir el detall de regalar-no una ampolla com a record de la vetllada. Cal felicitar-los per la iniciativa, ja que fins ara no havia estat massa fan dels còctels amb xampany, i gràcies a aquest tast me'ls miro d'una altra manera.</div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-68622155571558951162014-04-12T00:32:00.000+02:002014-04-12T00:32:07.737+02:00Madrid-Barcelona: un dinar de menú decebedor<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-1DAEq8cysR4/U0hrnKNeiJI/AAAAAAAAEdA/JGGKmnIWRnk/s1600/madbcn1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-1DAEq8cysR4/U0hrnKNeiJI/AAAAAAAAEdA/JGGKmnIWRnk/s1600/madbcn1.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El Madrid-Barcelona, situat al carrer Aragó amb el Passeig de Gràcia, és un d'aquells restaurants on sembla que el temps s'hi hagi aturat. Sembla que tingué una gran popularitat en el seu dia (s'inaugurà l'any 1929), però la desaparició del baixador (transformat en estació subterrània) i els canvis d'hàbits de transport van anar convertint aquest local art-déco en una vella dama. A mitjans dels noranta Ramon Parellada s'hi va fixar i va tenir l'encert de posar-lo al dia sense tocar el seu interiorisme. El local tingué un èxit relatiu, no tant per la seva cuina (de qualitat contrastada), sinó probablement per la seva ubicació no massa agraïda en un dels carrers més desagraïts de la ciutat. Potser per això els Parellada van desvincular-se fa temps del restaurant, encara que queden algunes referències mítiques, com la paperina de verdures fregides.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El restaurant continua obert, i no són pocs els que hi van a dinar, probablement atrets encara pel nom que es va fer en el seu dia. El preu del menú del migdia (15,90 euros) se situa a la banda alta dels restaurants d'aquestes característiques i certament pel que s'ofereix és força decebedor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-m3eLDRlsXIg/U0hsGZ1zAzI/AAAAAAAAEdI/JAo4k1dLrOY/s1600/madbcn2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-m3eLDRlsXIg/U0hsGZ1zAzI/AAAAAAAAEdI/JAo4k1dLrOY/s1600/madbcn2.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El menú el composen cinc primers, cinc segons i quatre postres. De primer vaig agafar el xató i un platillo de carns de segon. Tot i que els plats eren correctes, la quantitat justejava clarament. La ració del xató era versió S, el platillo només contenia una mandonguilla i una mica de peu de porc i cua de bou, i fins i tot el pa estava fortament racionat. De les postres, millor no esmentar el "plàtan a la catalana" que en realitat era mig plàtan amb una mica de crema catalana. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Podria haver estat un menor correcte per 10 euros, però pagar-ne 16 és excessiu, especialment si fem comparacions ràpides amb el que costa dinar de menú a llocs com el Semproniana (15,5 euros), on qualitat i servei són infinitament millors. Tot i que continuaven tenint gent a taula, corren el risc de què molts dels allà presents pensin igual que una comensal que, mentre abandonava el local, comentava amb una amiga seva "cuánto ha perdido este local". </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3819074529503083960.post-4873188942719757602014-01-31T21:11:00.000+01:002014-01-31T21:11:04.347+01:00Cullera de Boix: bon producte, servei molt lent<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
La zona de la Ronda de Sant Pere, passada la Plaça Urquinaona, és actualment una illa de tranquil·litat, tot i trobar-se al rovell de l'ou de la ciutat. La zona, que tradicionalment havia acollit magatzems de roba al per major i seus d'empreses tèxtils, ha anat quedant deserta, un cop moltes d'elles han desaparegut o s'han traslladat a l'extrarradi. I tampoc és una zona on abundin bars i restaurants, amb algunes excepcions.Una d'elles és la <a href="http://www.culleradeboix.com/">Cullera de Boix</a>, restaurant conegut pels seus arrosos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al migdia s'ofereix un menú a 12,95 euros (IVA inclòs), que inclou una selecció de quatre primers, quatre segons i postres, a més de la beguda. Val a dir, però, que un d'ells sol dur un petit suplement. En el cas que ens ocupa, un dijous, l'opció de primers incloïa una amanida, sopa de peix, o calçots amb romesco, mentre que la de segons incloïa una pilota de caldo, llobarro o la paella. També anuncien diferents opcions per sopars per grups, a preus força competitius (inferiors als 30 euros).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit0kDntdrIzetZxF45VeQ2cvyLRq2mzKcGQtf4_zy-BO9x2ASyj5UySeE3O4qYmGwJKUhnhLGrV5_6W4-PAF6UkzDI2CPPm0g-tg3tiXP09WvRKbXSojFywqrKt1HRLsRWF-zAWvlr8X_E/s1600/cullereaboix1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit0kDntdrIzetZxF45VeQ2cvyLRq2mzKcGQtf4_zy-BO9x2ASyj5UySeE3O4qYmGwJKUhnhLGrV5_6W4-PAF6UkzDI2CPPm0g-tg3tiXP09WvRKbXSojFywqrKt1HRLsRWF-zAWvlr8X_E/s1600/cullereaboix1.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
En el meu cas vaig triar els calçots de primer i la paella de segon. La tria fou encertada, tot i que vaig tenir els meus dubtes a l'hora de demanar calçots per ser un producte poc agraït a l'hora de menjar un dia feiner. Especialment destacable fou l'arròs, amb el gra lleugerament dur i la sensació de què, malgrat ser una paella de menú de migdia, s'ho havien treballat una mica. També cal destacar el pa que serveixen, un parell de llesques d'un pa de pagès que semblava de sègol. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'únic però a aquest local és la infinita lentitud del seu servei, cosa que ja havia detectat algun matí a l'hora de fer un cafè. Pot tenir un passi que hagués d'esperar més de deu minuts entre que acabés el meu primer (els calçots) i la paella, però és incomprensible que hagués d'esperar el mateix perquè em servissin les postres (fruita tallada), quan ja la tenien preparada a escassos metres. Tal fou l'espera que vaig haver de marxar sense prendre'm les postres, una hora després d'haver entrat a l'establiment. El cafè, com us podeu imaginar, el vaig haver de fer força més tard en algun altre establiment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En definitiva, un bon local per anar a menjar a un preu més que raonable, sempre i quan es disposi de força temps.</div>
</div>
Vida quotidianahttp://www.blogger.com/profile/08308097524262507816noreply@blogger.com0La Dreta de l'Eixample, Barcelona, Espanya41.389364662952374 2.174038439672813241.387875662952375 2.1715169396728133 41.390853662952374 2.176559939672813