Vida quotidiana

El blog de David Rodríguez (aka Retalls de la vida quotidiana d'un barceloní)


Dijous 5 de gener. Seguint una tradició de no fa massa anys se celebra la cavalcada de Reis al municipi de Cànoves i Samalús.  Com el municipi consta de dos nuclis principals i de mitja dotzena d'urbanitzacions es decideix, de manera salomònica que passi per totes i cadascuna d'elles. A tres d'elles (Ca l'Esmandia, El Mirador i Can Volart) la comitiva hi farà una aturada davant del respectiu local social. Més d'una desena de quilòmetres de recorregut per a una cavalcada que com a màxim seguiran mig miler d'infants i joves menors de 15 anys (és a dir, la població censada del municipi d'aquest tram d'edat).

Aquest exemple il·lustra molt bé el que ha estat la política de molts municipis durant les darreres dècades. Basant-se en una més que discutible noció de la igualtat i aprofitant uns recursos econòmics que queien de totes bandes, les diferents administracions es van llençar a fer tota classe d'infraestructures i proveir tota classe de serveis allà on fos necessari... o innecessari.  A vegades aquesta obsessió igualitarista arriba a extrems totalment surrealistes, com recorreguts d'autobusos que, per voler passar a tot arreu, acaben sent inútils pel temps que esmercen a fer el recorregut. O com va passar no fa massa al veí municipi de Santa Eulàlia de Ronçana, on el consistori va optar per eliminar l'autobús urbà per no crear greuges entre nuclis de població.

Em pregunto quanta gent deuria anar a aquesta cavalcada. Cent persones? Dues-centes potser? No hauria estat més normal fer un recorregut més limitat (per exemple, no cobrint alguna de les urbanitzacions), fent que el pas per elles fos rotatori? Probablement l'esdeveniment hauria estat menys desangelat. I segurament hauria costat menys diners, ni que fos en gasoil.

Comentaris del Facebook

2 comentaris:

mai9 ha dit...

molt bon exemple. A veure si amb la caiguda dels socialistes cauen totes aquestes tontaries. Per cert, el metro que estan fent per anar a l'aeroport tampoc servirà de res per les voltes que farà.

Andreu Orte ha dit...

Caldria tenir en compte que no sempre es tracta de decisions polítiques sense demanda prèvia. Els veïns apreten en alguns casos i tots els politics saben què han de fer per seguir. I en el cas dels nuclis urbans i urbanitzacions que han crescut molt,l'ús de sòl ha tingut èxit també per qüestions de "mercat", de gent que ha comprat habitatge tranquil a canvi de compromís de bons serveis, tren, parada de bus, etc. Això sí,com dius, mercat amb demanda insuficient o no coberta, fet que ha provocat un sobrecost que no compensa amb els impostos municipals.Crec que enriquiria el relat aquest esment.
Dit això, mai9, vas molt equivocat. Amb tot el respecte, els socialistes contribueixen per igual a aquest fenòmen, que comença als 90 i no s'atura pràcticament en cap municipi. L'ús del sòl es promou activament, amb la modificació de la llei del sòl del PP a finals del 90 explota definitivament.
En el cas català, a més, hem de tenir en compte que tant plans especials com els Plans urbanístics que tots els municipis han actualitzat en els darrers 25 anys han de tenir el vist-i-plau i aprovació de la Generalitat de Catalunya. Em sembla que entre 1989 i 2004, a la Generalitat no hi eren els socialistes, tot i que han contribuït de la mateixa manera a aquesta disbauxa.
Recentment s'ha publicat un llibre amb aportacions acadèmiques que tracta amb tota la seva complexitat aquest fenòmen: http://diba.es/web/territori/index-llibre-09

Blog Widget by LinkWithin