Des de fa uns dies els oients d'El Món a Rac1 ens llevem, esmorzem i anem a la feina acompanyats d'en Jofre Llombart, sotsdirector del programa i presentador de guàrdia. Llombart, que prové de Catalunya Ràdio, ha estat el gran fitxatge de la temporada i, casualitat o no, El Món dóna més importància ara a la part informativa o d'opinió i menys a la rialleta fàcil, cosa que molts agraïm. La raó de la presència d'en Jofre Llombart als micròfons del programa insígnia de Rac1 (amb permís d'en Toni Clapés) són les merescudes vacances que s'ha pres en Jordi Basté.
Merescudes o immerescudes? Aquest tema ha generat un ampli debat a les xarxes socials, i del que se'n va fer ressò l'Ombudsman del programa, que no és altre que en Quim Monzó. Molts oients han criticat el fet de què, en els moments que corren, un dels comunicadors de referència de la ràdio catalana s'hagi agafat uns dies de vacances durant la pausa nadalenca, especialment quan des dels micròfons de l'emissora s'ha criticat sovint les vacances de mestres i diputats.
A mi em sembla perfectament normal que el senyor Basté s'agafi uns dies de vacances, tenint en compte de què molt probablement la resta de la temporada està treballant més hores de les que els pertocaria. Ara bé, espero que aquesta comprensió també s'apliqui a molts altres col·lectius dels quals sistemàticament es qüestiona la seva professionalitat, sovint des dels mateixos micròfons que fa servir en Basté, pel fet de tenir un règim de vacances diferent al de la majoria de la població assalariada. Amb l'afegit a més de què en la immensa majoria de casos aquests professionals tenen el mateix estrés i dedicació professional fora de la feina percebent un sou infinitament menor. Tema sanjat.
Però vet aquí que en Jofre Llombart tenia que escriure un article per a El Singular Digital i, sigui per manca de temps o poca inspiració, va decidir dedicar-lo a criticar a aquells qui critiquen les vacances d'en Basté, arribant-los a titllar de "friquis i tarats", sense distingir qui comentava amb ànim constructiu (el cas més clar és el de l'Andreu Orte), sigui aquells que només es dediquen a trolejar.
És una llàstima que en aquest apartat El Món continuï com sempre, utilitzant el 2.0 unidireccionalment i fent-los nosa qualsevol feedback dels oients que no hagin demanat prèviament. I és llàstima doble que les noves incorporacions s'acostumin ràpidament a la doctrina oficial. Ara que és moment de propòsits per al nou any, potser convindria que es proposessin ser una mica més 2.0 friendly....
4 comentaris:
Avui m’he agafat mitja festa i tinc temps de comentar el teu article. Ho faig sense haver llegit l’article d’en Llombart ni els comentaris que dius a FB i Twitter. Sóc poc propens a llegir comentaris, al marge dels que em deixen al meu blog i que sempre acostumo a contestar.
1/ A mi tampoc m’agrada gaire la frivolitat i la conyeta fàcil en les que massa sovint cau en Basté, però admeto que segurament agraden a la majoria dels seus oients habituals.
2/ Les vacances d’en Basté hauria de ser un tema privat entre ell i la seva empresa i, per tant, no entraré en si són més o menys merescudes.
3/ S’ha de diferenciar molt bé entre empresa privada (Rac1, 8tv, Basté, Cuní, etc.) i empresa pública (COM, CatRàdio, TV3, Fuentes i companyia), perquè la primera se la paguen ells (és clar, això en teoria, que també hi ha les subvencions públiques) i la segona la paguem nosaltres.
4/ Per tant, trobo molt adient i fins i tot recomanable criticar tot allò que passa a l’empresa pública, perquè són els nostres diners. O, en aquest cas concret, felicitar-la, veient que aquests dies en Fuentes "s’ha quedat a treballar" donant un exemple als seus col•legues.
5/ Només cal escoltar-lo una mica quan es refereix a aquest tema per concloure que Basté no ha cregut mai en les xarxes socials ni en el 2.0. Dóna la sensació que no hi entén gens ni mica i que, a l’igual que el seu substitut, també pensa que són/som una colla de "friquis i tarats", segurament perquè no ha volgut fer l’esforç d’intentar entendre-ho, o perquè potser es pensa que algun dia li podem fem la competència. La gent ignorant és molt atrevida!
Bon dia Miquel,
Efectivament el tema de les vacances és una qüestió entre l'empresa i el comunicador, però amb una salvedat. El comunicador, en aquest cas en Jordi Basté, té també una repercussió pública important, i per tant és lògic que la gent també qüestioni certes pràctiques, especialment si el propi comunicador, per activa o per passiva, qüestiona aquestes pràctiques a d'altres col·lectius. És el peatge de ser una celebritat, que probablement es veu compensat pel salari o per altres satisfaccions (com per exemple poder anar a dinar o sopar amb "el poder").
I sobre el tema del 2.0, la veritat és que en això sembla que encara visquin al Segle XX.
Gràcies pel teu comentari i bona entrada d'any!
No m'agrada gaire el senyor Basté però no és només ell el qui fa això, a la tele i a la ràdio 'de casa' ens tenen molt acostumants a les vacances dels 'grans mediàtics' i a col·locar substituts en època vacacional o pont o el que sigui, peti qui peti i passi el que passi al país. TV3 ens ha omplert aquests dies pel matí de documentals d'arxiu, per no parlar del senyor Cuní, o de l'època Bassas, en la qual també el titolar feia vacances quan tocava, no sé com encara tenim tanta fama de pencaires, per aquests verals.
I, certament, aquests mediàtics entomen malament les crítiques.
PEr cert, el més greu de la carta és l'excusa aquesta que va a dinar o sopar amb "el poder". Jo no vull periodistes propers al poder, a l'stablishment. No vull palmeros, vull periodistes amb criteri. Dinar amb polítics i gent "proper al poder" no pot ser mai part de la feina!! Del contrari, assumeixes que la teva feina no és independent.
I sí, ja sé que és un mitjà privat, però fan servei públic en les seves opinions, d'igual manera que podem qüestionar el tracte d'una empresa privada que es dedica a transportar gent. El dret a transmetre opinions i, en darrer lloc, marxar a la competència, sempre ha d'existir. Amb els serveis públics jo entenc que la nostra relació és diferent, ja que no només tenim dret a queixar-nos, sinó que tenim dret a exigir.
No m'importa quantes vacances en faci i quantes en mereix (tothom en mereix més de les que fa, segurament). Simplement qüestionem que, donant per fet que marquen l'agenda sobre allò important, com a mínim haurien de ser una mica coherents i no focalitzar només en allò que els interessa personalment.
Publica un comentari
Publica un comentari