Per a aquells qui no la coneguin, la Televisió de Cardedeu és tot un referent en el que hauria de ser una televisió local. No endebades fou la primera televisió local de Catalunya, que comença les seves emissions a principis dels vuitanta. Sempre ha estat una televisió amb vocació local i comunitària, defugint estirar més el braç que la màniga i intentant sent realistes. A diferència d'altres televisions locals, aquesta està gestionada per una associació, i la participació municipal es limita a ser la mateixa que tindria amb una altra entitat de tipus cultural o ciutadà.
Trenta anys donen per a molt de material, i ara l'emissora ha decidit començar a explotar el seu arxiu. Ho ha fet amb un programa anomenat "Batalletes", el primer episodi del qual s'ha dedicat a un fet que en el seu moment va tenir un cert ressò i del qual ningú se n'hagués tornat a recordar si no hagués estat per l'actuació recent d'en Gerard Quintana al programa "El Convidat": els incidents a un concert de Sopa de Cabra, l'agost de 1991.
Posem-nos en context. 1991 fou l'any del denominat "rock català", un fenomen que havia sorgit a finals dels vuitanta i que va tenir un gran èxit per aquells anys, especialment fora de Barcelona. De fet, el denominador comú de la majoria de grups és que es venien "de comarques". I era "a comarques" on aquests grups tenien el seu major predicament. Les còpies de caset amb les cançons dels Sau, Sangraït, Els Pets o Sopa de Cabra circulaven àmpliament pels instituts. I eren molts els adolescents que rebien amb gran alegria el disc d'"El Tec i la Teca" pel Tió o pels Reis.
L'èxit, que ho fou, no passà desapercebut per a les principals cases comercials. I alguna d'elles tingué la idea d'intentar "exportar" aquest èxit al mercat espanyol. Aquesta era una pràctica que llavors es portava molt. No massa anys enrere La Trinca havia donat el pas, i havia començat a cantar i enregistrar cançons en castellà. I sense anar més lluny un tal Miquel Calzada i Olivella, que en aquelles èpoques es feia dir Mikimoto, va passar de fer un programa a TV3 a fer-lo per TVE, en castellà, sense que ningú li digués res.
Els Sopa de Cabra van ser el primer grup de rock català que van editar un disc en castellà. Aquest fet no va sentar massa bé a alguns. Però sobretot el que va decebre a molts dels seus seguidors foren unes declaracions que havia fet Gerard Quintana a la premsa durant la promoció del disc (o millor dit, el que la premsa va recollir de les seves declaracions).
El 17 d'agost del 91, el grup gironí actuava a Cardedeu, dins de la Festa Major. També hi havia d'actuar Sau, però finalment van retardar l'actuació un parell de dies. El que va passar va quedar immortalitzat per la càmera de la Televisió de Cardedeu. Però també hi hagueren altres que ho immortalitzaren, per exemple l'edició del Vallès Oriental d'el 9 Nou, en aquest cas corresponent al 23 d'agost de 1991:
Cardedeu.— L'actuació del grup gironí de rock català Sopa de Cabra, dissabte passat amb motiu de la Festa Major de Cardedeu, va estar plena d'incidents. Els components del grup van haver d'aturar diverses vegades la seva actuació a causa dels aldarulls provocats per una part del públic assistent al concert.
Quan ja feia una estona que Sopa de Cabra estava actuant, un grup de joves va començar a llençar pedres al cantant del grup, Gerard Quintana. Una desena d'armes blanques, punys de ferro, armes contundents i un parell de dotzenes d'ous van ser el material confiscat per les forces de seguretat durant l'escorcoll obligatori als joves que volien entrar al recinte on es feia el concert, al pavelló municipal d'esports de Cardedeu. Cal destacar que el deplegament policial per a aquest concert va ser bastant important: 10 policies locals, 5 guàrdies jurats i tres patrulles de la Guàrdia Civil de Canovelles i Mollet del Vallès.
Tot sembla indicar que el motiu dels incidents van ser unes declaracions que el grup Sopa de Cabra va fer a un mitjà de comunicació en què, en opinió d'alguns joves del concert, "no deixaven gaire bé Catalunya". Per aquest motiu i perquè aquest grup de rock canta algunes cançons en castellà, alguns joves van agredir Gerard Quintana.
El concert es va haver d'aturar en dues ocasions. La primera, poc després d'haver començat l'actuació, a causa d'una pedra que algú del públic va llençar contra el vocal del grup. Quintana, arran d'aquest fet, des de dalt l'escenari va cridar amb indignació: "Qui ha estat el malparit que ha tirat la pedra? Si té collons que pugi!". En aquell moment no va pujar ningú, però al cap d'una estona una noia va pujar dalt l'escenari i va demanar permís per dir unes paraules. La jove va manifestar el seu desacord amb les suposades declaracions de Gerard Quintana, el qual les va desmentir dient que no es podia creure tot el que sortia als diaris, i va cridar a favor de la independència de Catalunya.
Acte seguit van pujar més joves a l'escenari i van començar una baralla amb els managers del grup. Va ser necessària la intervenció de la policia local per separar-los i acabar amb l'incident. Acte seguit va continuar el concert, i amb la cançó del mític Bob Marley, Guerra, es van calmar els ànims del públic.
El que sembla mentida és que, amb aquests precedents, en Gerard Quintana es tornés a ficar en segons quins jardins...
0 comentaris:
Publica un comentari
Publica un comentari