Semblava que mai arribaria el dia, però des d'abans d'ahir és prohibit fumar a tots els establiments públics, inclosos bars i restaurants. Culmina així un seguit de lleis que s'havien anat promulgant des de meitat dels vuitanta però que no van ser considerades seriosament fins fa cinc anys, quan s'aprovà la llei estatal que imposava fortes restriccions al consum de tabac en espais públics tancats.
Encara recordo com si fos ahir l'escena d'estar a classe amb un professor fent una cigarreta (això fou de les primeres coses que es prohibí). També recordo com, ja amb una prohibició en vigor, un professor de la UAB va permetre fumar durant un examen, convertint aquelles aules en una espècie de càmera de gas. Quan li vaig comentar que no hauria d'haver permès fumar perquè això afectava als no fumadors (jo era un dels vigilants de l'examen) em va sortir amb el tòpic: "és que jo sóc de la generació del 68 i no crec en les prohibicions". De fet a la UAB no creien massa en les prohibicions, ja que es permetia fumar a tot arreu, i en especial a les cafeteries, tot i que una llei ho prohibia expressament. Això sí, els inspectors de la Generalitat semblaven tenir més zel perseguint la venda de
carajillos (la mateixa llei havia prohibit la venda de begudes alcohòliques d'alta graduació a les cafeteries universitàries) que no pas el consum indiscriminat de tabac.
Tampoc el metro se'n salvava. Si bé estava clar que era prohibit fumar dins dels vagons, era força habitual que molta gent fumés dins de les estacions, cosa també prohibida però que la pròpia companyia feia els ulls grossos. De fet, fins i tot a algú se li va ocórrer instal·lar cendrers a l'interior de les estacions i fins i tot un estanc en plena estació de Plaça Espanya. Per sort aquestes ja són imatges del passat.
L'últim bastió ha estat l'hosteleria. L'anterior llei havia estat facilitat la creació de zones de no fumadors als restaurants, però va cometre l'error de deixar llibertat als establiments més petits. Les inèrcies van fer que a la pràctica la immensa majoria de bars acabessin sent espais de fumadors, amb l'agreujant de què ara el fum era més intens, un cop expulsats els fumadors de les oficines o d'altres comerços. Aquesta situació, que podia ser emprenyadora per als no-fumadors, esdevenia una greu discriminació envers els treballadors de l'hosteleria, els quals havien de conviure diàriament en un entorn de risc sense que ningú els ho reconegués. La llei actual intenta doncs igualar les seves condicions de treball amb les de la resta de treballadors.
Algú ha parlat de què la llei ha anat massa enllà. Probablement. Jo hauria estat partidari de què els restaurants conservessin una zona de fumadors i que aquells locals en els quals no hi haguessin treballadors el propietari pogués optar per fer-lo de fumadors.Però ha estat la intransigència absoluta de les federacions d'hosteleria, enrocades en defensar una situació que era completament indefensable, el que ha impedit arribar a solucions de consens que, preservant els drets dels no-fumadors, haurien fet la vida una mica més fàcils als fumadors. Ara només els queda l'opció de muntar un club de fumadors.
En qualsevol cas, benvinguda sigui aquesta llei.
