Vida quotidiana

Malgrat les múltiples opinions contràries, el President Montilla ja és senador per designació autonòmica. Diuen que l'expresident, que recordem va renunciar al seu escó al Parlament al perdre les eleccions fa tot just un any, s'avorria bastant amb la seva nova vida i que això del Senat podia ser una bona sortida per tornar a l'activitat des d'una certa distància.

Jo l'entenc. La seva condició actual d'expresident fa que amb els seus 56 anys sigui un ni-ni. Ni pot continuar a la política catalana, ni té prou edat per jubilar-se. El fet de què a més hagi dedicat tota la seva vida a la política professional (no oblidem que l'any 1979 ja era  tinent d'alcalde d'un municipi important) tampoc juga a favor, perquè les possibilitats de recol·locar-se al sector privat són pràcticament nul·les. La sortida al Senat, per molt desprestigiat que estigui, és una via de poder sortir d'aquesta situació d'una manera digna.

El que no entenc és el manteniment de l'Oficina de l'Expresident, a la qual no hi ha renunciat. Aquestes oficines estan justificades en tant els expresidents duen a terme una activitat institucional, no per a dur-hi a terme ni conspiracions de partit ni activitats privades. Ja fa uns mesos vaig comentar que calia acotar molt bé aquests organismes. I aquest episodi em dóna encara més motius per a tornar-ho a reclamar Quina ha estat l'activitat d'aquesta oficina? Tenen cap obligació aquestes oficines de redactar una memòria d'activitats?

I això ens du a un altre problema: el fet de què aparentment no existeix cap incompatibilitat entre percebre pensions o sous d'expresident (sigui de la Generalitat i del Parlament), i dur a terme tot tipus d'activitats públiques o privades. Crec que el Parlament hauria de legislar immediatament sobre aquesta matèria, fixant unes condicions idèntiques a les que tenen la resta de mortals. En altres paraules: si el senador Montilla vol despatx, que se'l pagui de la seva butxaca o que li posi el PSC.