Vida quotidiana

Donar nom a carrers i places ha estat una pràctica habitual als pobles i ciutats de la majoria de països desenvolupats. Tradicionalment les vies s'anomenaven per alguna referència geogràfica, però més endavant es va anar estenent el costum de posar-hi noms que rememoressin personatges dignes d'esment o agermanessin amb d'altres ciutats o països.

No és massa normal trobar-se llocs on els carrers van numerats. Fins i tot als polígons industrials, llocs indicats per aquest tipus de denominacions, solen dur noms que intenten humanitzar-los. L'excepció la trobem al municipi de Camarles, al Baix Ebre. Allí els carrers segueixen la numeració, i per tant podem trobar-nos amb el carrer 27, el carrer 42 o el carrer 48. Com si fóssim a Manhattan.

La denominació dels carrers és relativament nova, de finals dels vuitanta. El seu impulsor, el qui probablement fou l'alcalde més peculiar de la zona, Primitivo Forastero. Forastero fou alcalde des del dia que Camarles se segregà de Tortosa, fins que una sentència del Tribunal Suprem l'inhabilità, poc abans de morir, a principis de la passada dècada. No fou l'única actuació controvertida d'aquest polític. L'execució d'un gall que molestava,  o la instal·lació d'una granja de micos, en són dos exemples més.

D'aquesta peculiar denominació dels carrers només es salva l'Avinguda Catalunya, probablement perquè fou inaugurada en persona pel President Pujol a principis dels vuitanta. Es dóna la circumstància de què Pujol i Forastero eren vells coneguts. El primer cop que es conegueren Pujol anava amb Ernest Lluch a "fer país" i Forastero, funcionari i secretari de la cooperativa arrossaire local, va presentar-se al restaurant on dinaven acompanyat d'un parell del que podríem anomenar "auditors de seguretat". Diuen que el dinar no va acabar massa bé, però això no fou impediment perquè anys després Forastero s'incorporés a CiU, després de presentar-se al Senat per la Falange. Coses de la política...