Font: Wikipedia (Kippelboy)
Si la sogra et dóna guerra
i vols estar ben gras
menja a l'HOSTAL DE SANT PANCRAS
i viu sempre a BELLA-TERRA (1932)
L'Hostal de Sant Pancraç, situat al costat de l'estació de Bellaterra, és gairebé un restaurant-museu, tant pel que fa a les instal·lacions com a la cuina. Els seus orígens daten de 1930, quan el farmacèutic de Cerdanyola anomenat Bartomeu Bartomeu va promoure la urbanització d'uns terrenys situats a tocar de la incipient línia de ferrocarril elèctric entre Barcelona i Sabadell. Sorgia així Bellaterra, un exemple de ciutat jardí noucentista.
El primer que va fer Bartomeu fou construir un gran edifici que acolliria un hostal, anomenat Sant Pancraç, així com algunes botigues, que s'inaugurà el juny de 1932. L'hostal era en realitat un restaurant amb sis pisos moblats, els quals foren utilitzats en els seus inicis per compradors potencials de terrenys de la urbanització. Després van ser utilitzats per clientela diversa, entre elles diversos equips de futbol. Diuen que el Barça hi va anar algun cop (evidentment fa molts anys), però era sobretot el Sabadell el seu principal client.
L'hotel continua oficialment existint (figura al registre d'hotels), però el que el fa conegut és el seu restaurant. Un restaurant que et transporta mig segle enrere, i on se serveix menjar tradicional català. El dia més concorregut és, sense cap tipus de dubte, els dimecres, dia en què acostumen a fer l'escudella amb carn d'olla.
Això deia del Sant Pancraç l'any 1997 un jove Salvador Sostres a La Vanguardia
Bellaterra no es París, pero la vida de sus ciudadanos es igual de rosa que la de los paisanos de Edith Piaf, y es que es una de las localidades más aristocráticas de Barcelona. Y tiene además la terraza y los salones del hotel Sant Pancrás, para con vertir los cinco minutos del cortado de des pués de almorzar en un ritual de devoción inexcusable almorzar en un ritual de devoción inexcusable. La identificación de la vecindad de Bellaterra con el Sant Pancrás es redonda y total como una luna llena. Si el equipo de futbol de Beilaterra ganara, los aficionados irían al Sant Pancrás a celebrarlo; si como se pretendió hace unos años, Bellaterra se segregara de Cerdanyola, el júbilo de sus vecinos vaciaría los barriles del Sant Pancrás. Mientras tanto,
sus plácidas sobremesas siguen haciendo historia.
Actualment l'hostal opera els matins (on són famosos els seus esmorzars) i els migdies, llevat dels dissabtes. Tenen un menú a 11,40 euros (cafès exclosos), però també es pot dinar a la carta. La carta, per cert, reprodueix la publicitat de l'establiment quan va obrir. Allà, s'hi destacava, per exemple, que es cuinava enfront del públic i que era l'únic hostal de Catalunya al que li servien les llagostes via aèria. També destacaven que tenien ràdio, suposo que per poder escoltar Ràdio Associació de Catalunya...
El dia que hi vaig anar a dinar vaig menjar uns canalons de primer, servits d'una manera ben casolana. Són especialment recomanables els ous ferrats o ous al plat, el dia que els ofereixen. Els entremesos també són dignes d'esment, ja que probablement sigui el darrer hostal de Catalunya que els serveixi d'aquesta manera. De segon, vaig triar bacallà. I de postres, l'insuperable flam de la casa.
En acabat de dinar podeu donar una passejada per la urbanització. A pocs minuts hi ha una altra joia de l'arqueologia contemporània que és El Pedregar, el qual mereix un apunt apart.
0 comentaris:
Publica un comentari
Publica un comentari