Vida quotidiana

Avui m'he afegit a #rutabravesBCN, una iniciativa que pretén descobrir quin són els millors bars de braves, i per extensió de tapes de Barcelona. El projecte ja fa uns dissabtes que funciona, i això fa que m'hagi perdut alguna sessió mítica. Espero que això no torni a passar en un futur :-)

La destinació escollida avui ha estat en Quimet d'Horta, un bar dels de tota la vida situat a un dels racons de la Plaça Eivissa (probablement la plaça amb una configuració més irregular de la ciutat). El local funciona des del 1927, i era popularment conegut pels veïns com el "bar del lloro". És conegut arreu per les seves xapates, però també és un bon lloc per fer-hi l'aperitiu. La decoració del local s'ha mantingut més o menys inalterable amb el pas dels anys (tot i haver rebut diverses reformes), i hi destaca per sobre de tot una gran col·lecció de mininatures de begudes alcohòliques, algunes de les quals serien dignes d'aparèixer en una nova edició de l'Arqueologia Contemporània.

Hem provat les braves, acompanyades d'unes croquetes, mandonguilles (ens les han recomanat), seitons, tonyina, i olives farcides. La presentació de les braves és més que correcta, i a més, estaven al punt, però segons m'han confirmat els històrics d'aquesta ruta no arriben al primer lloc de la classificació. Les croquetes i les mandonguilles eren força bones i la tonyina tenia un escabetx tan fi que fa les delícies dels qui no ens agrada el vinagre. Per rematar-ho, hem agafat uns pinxos, acompanyats de pa de xapata (francament bo).  Menjar i beguda (cafè inclòs) han costat gairebé 13 euros per persona, un preu més que ajustat per la qualitat del producte.