Vida quotidiana

Dies enrere es va saber que el periodista Arcadi Espada havia estat "acomiadat" de la Universitat Pompeu Fabra, després de 18 anys de col·laborar-hi. La manera de saber-ho fou diguem-ho, curiosa: una carta escrita en tercera persona que aparegué a la columna que manté a El Mundo. Els motius de l'acomiadament als quals al·ludeix la carta havien estat suposadament polítics: era una persona non grata per al sistema. La significació político/ideològica del personatge i una certa notorietat mediàtica van fer que la notícia es convertís en un trending topic, fos convenientment meneada, i tingués l'oportunitat de comentar-ho en altres mitjans, com fou el cas del programa de la Julia Otero.

Em sorpren que un docent de Llengua Castellana parli d'acomiadament quan el que ha passat ha estat que no se li ha renovat el contracte de professor associat a temps parcial, que és la figura laboral que tenia. Cert és que duia ja 18 anys exercint funcions docents, però tècnicament no es pot parlar d'acomiadament. El que li ha passat, a més, és exactament el mateix que han patit centenars de professors en la seva mateixa situació, bé per desaparició de l'assignatura que imparteixen, bé quan per motius pressupostaris es decideix retallar per allà on es pot retallar més fàcilment, o senzillament quan les valoracions docents no són les que haurien de ser.

El problema, senyor Espada, no són les conspiracions nacionalistes. El problema de fons és el sistema laboral d'aquest país, que permet l'acomiadament lliure d'alguns treballadors i no poder tocar una coma de les condicions laborals a d'altres, encara que desenvolupin les mateixes tasques. Si s'ha de indignar, indigni's si us plau del fet de què puguin dir-li adéu d'un dia per un altre després de 18 anys de servei satisfactori. O indigni's de perquè li retallen el sou un 50%, mentre continua havent pressupost per estructures de dubtosa utilitat. La teoria de la conspiració és una arma fàcil, com també ho és atacar al departament o a la universitat, però s'esperaria que una persona intel·ligent amb capacitat de crear opinió, anés una mica més enllà i posés damunt de la taula una situació estructural.

I una pregunta final: cedirà la senyora Otero el micròfon a qualsevol dels centenars de professors associats que han perdut el seu contracte, tal i com ha fet el senyor Espada? o als centenars de professors o investigadors a temps complet que han anat al carrer quan ha acabat el seu contracte perquè no hi ha diners per mantenir-los? Més professionalitat, si us plau.