Vida quotidiana

La campanya #durandiputatdesde1979 va tenir algunes derivades dignes d'esment. Una d'elles fou descobrir un vell cartell de l'any 1982, on un Duran que entrava a la trentena ja mostrava una inquietant alopècia. El cartell provenia d'un fons digital de cartells que té la UAB, que compta amb més de 4.000 referències que cobreixen sobretot la part de la Transició.  

Recomano  que li doneu una ullada. En algunes coses s'aprecien canvis importants. Per exemple, els cartells s'han anat uniformitzant i ara solen incloure un lema i la foto del candidat. Antigament era bastant habitual veure cartells on els protagonistes no eren els candidats sinó la ciutadania en general. Cartells d'obrers, jubilats, famílies, o dibuixos de barris i pobles formaven un % important de la iconografia.  Crec que fa anys que no he vist un cartell d'aquest tipus (també es veritat que se'n veuen menys).

També solien abundar els cartells on hi apareixien diversos candidats. A les circumscripcions petites, per exemple, alguns partits posaven la foto de tots els candidats. A la de Barcelona, per motius obvis, els partits solien centrar-se en els 3 o 4 primers representants de la llista. Cal tenir en compte, però, de què en aquells anys molts partits eren el resultat de la fusió de grupuscles molt diversos, i per tant la confecció dels cartells era el resultat d'un complicat exercici d'equilibris de poder. L'única excepció era el PSUC, una organització on el partit primava per sobre dels noms. En aquest cas, els qui apareixien eren els alcaldes de les nombroses poblacions que controlaven, destacats líders sindicalistes o persones molt conegudes en l'àmbit veïnal o associatiu.

Els canvis ens estan dient subliminalment dues coses. La primera, que els partits polítics actuals passen massa dels ciutadans i  dels seus problemes. El segon, que els candidats de la llista compten molt poc, si és que compten. Potser que ara, que tant parlem de regeneració democràtica, recuperem el millor de la política d'aquella època.

P.S:  Repassant cartells haig de donar-li la raó a Oriol Jonqueras. Tot i que Duran fou escollit diputat per primer cop l'any 1982, s'havia presentat a les eleccions del 1979 com a número 2 per Lleida, darrera de Maria Rúbies.

P.S.2:  Al cartell del PSUC hi apareix un polític que força anys més tard es va fer famós per les seves oracions ad petendam pluviam. A veure si el trobeu ;-)