Vida quotidiana

Comprem una ampolla de xampany ben freda, un xampany bo, l'ocasió s'ho mereix: un DELAPIERRE, i pugem a l'habitació: una habitació d'hotel [...]
QUIM MONZÓ, Uff, Va dir El

L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de visitar el nou Centre d'Interpretació del Cava de Sant Sadurní, aprofitant unes jornades Vins & Blogs organitzades per la Penedesfera. El centre vol complementar l'àmplia oferta de caves obertes al públic, oferint al visitant una visió panoràmica (potser un pèl superficial) del que és el cava. Probablement el centre necessita un rodatge i l'entrada hauria de ser gratuïta per aquelles persones que hagin pagat per visitar una cava del municipi, però com a punt de partida la idea és bona. De fet, sembla que hi ha el projecte d'ampliar-lo, això sí si arriben els diners (Proposta que faig: per què no financien l'ampliació les caves del municipi?)



De la visita em vaig quedar amb dues coses: la primera, una interessantíssima exposició de cartells antics, la majoria dels quals de la primera meitat del segle XX, provinents de la col·lecció de Marc Martí; la segona, el fet de què no hagin desterrat completament el mot "xampany" i que fins i tot expliquin que antigament era com es coneixia al que ara gairebé tothom diu cava. De fet la segona troballa va fer-me revisitar els cartells i em vaig adonar que el mot cava era tant o més present que els "champaña", "champán", o "xampany" (aquest darrer de l'època republicana).

Tenia la percepció de què el mot "cava" havia estat introduït als mitjans dels vuitanta vuitanta, coincidint amb l'accés a la Comunitat Europea. De fet, fou en aquesta època quan gairebé tothom va deixar de denominar-lo xampany, coincidint també amb la potenciació dels Brut Nature en detriment dels semi-secs o semi-dolços. També pel que tenia entès els més fonamentalistes amb l'ús de la paraula "cava" foren els defensors del denominat català light, fet que va generar una certa animadversió pels sectors contraris a aquesta tendència.

Sigui com sigui, la paraula xampany ha quedat arraconada. Ara bé, També m'han explicat que darrerament s'ha posat de moda denominar-los "escumosos del Penedès", amb l'objectiu de diferenciar-los dels altres vins produïts sota la mateixa D.O., que inclou alguns municipis de fora de la regió penedesenca ( i fins i tot de fora de Catalunya). Tornarem a canviar de nom?