Vida quotidiana

Dies enrere, en fer una visita d'urgència a la màquina de vending, em vaig topar amb una peça de rebosteria que em resultaven familiars. Eren els Bucanero, uns pastelitus que havia menjat de petit i que feia dècades que havien desaparegut de les prestatgeries.

Els Bucanero, de la casa Bimbo, formaven part d'una cartera de productes de rebosteria industrial força àmplia.  Eren menys coneguts que els Bony, Tigretón o Pantera Rosa, probablement pel fet de no incloure xocolata dins de la barreja (els dos primers) o per no tenir aquell color tan antinatural (en el darrer cas). Probablement aquest fet, els va condemnar a desaparèixer dels prestatges a principis dels vuitanta. També suposo perquè en aquella època aquests productes van entrar en declivi, tant per la desaparició de l'efecte novetat que tingueren en el seu moment, com per la caiguda de la natalitat o els canvis alimentaris.

M'ha sobtat una mica tornar-los a veure. Ja fa molts anys que em vaig desenganxar de consumir aquest tipus de productes. Bé, més aviat mai vaig ser-ne un gran consumidor. Ja a finals dels setanta es qüestionava la idoneïtat des del punt de vista dietètic d'aquestes peces, el que feia que el seu consum fos esporàdic. També a l'escola es dedicaven a recomanar que els nens no duguessin  peces de pastisseria industrial per esmorzar.  Encara faltaven molts anys perquè ens expliquessin els greus perills dels greixos saturats, greixos trans i la sal que solen dur oculta aquestes llaminadures.  Ara bé, també es bo recordar que en aquella època els nivells d'obesitat infantil eren molt inferiors als de l'actualitat...


Els Bucaneros no són però les úniques peces de col·leccionista que es poden trobar a les màquines de vendign. També s'hi troben els Phoskitos...i uns pastissets dedicats al Barbapapá!! Continuarem informant