Vida quotidiana

El blog de David Rodríguez (aka Retalls de la vida quotidiana d'un barceloní)

10/09/2011

Soterrem-ho tot


Al costat de l'estació de Montcada i Reixac de la línia de rodalies de Manresa han aparegut un bon nombre de pancartes exigint el soterrament immediat de la línia de ferrocarril. Suposo que els veïns deuen queixar-se del soroll que provoca el pas dels trens i el fet de que la línia de tren trenqui, ni que sigui de manera parcial la trama viària d'un municipi per on passen un bon nombre d'infraestructures.

Ara bé, si tenim en compte de què aquesta línia es va construir a mitjans del segle XIX i que la darrera gran reforma que rebé fou a l'any 1929 en ser electrificada... de què es queixen aquests veïns?  Desconeixen aquests veïns on anaven a viure quan van comprar/llogar/heretar l'habitatge? Puc entendre que algú es queixi si li posen una presó o una incineradora al costat de casa, però queda fora del sentit comú que algú se'n vagi a viure a un lloc i comenci a exigir que tothom canviï per adaptar-se als seus gustos.

Aquests montcadencs no són ni de bon tros els únics que tenen la pell tan fina pel que respecta a infraestructures potencialment molestes. Pocs són els pobles on no es divisa algun llençol o pancarta exigint un soterrament, la construcció d'una variant o queixant-se pel soroll que fa el pati d'una escola, o els camions entrant o sortint d'una fàbrica que quan es va construir era situada entre camps.

Malauradament durant força anys moltes d'aquestes reclamacions s'han exigit tal qual, sense parar a pensar els costos i beneficis, i si existien alternatives. Agafem el cas de la Gran Via entre la Plaça de les Glòries i Sant Adrià. Fins fa uns deu anys, aquesta era una autopista a cel obert, on els cotxes podien anar a 120 km/h i on intentar trobar un punt per travessar-la era força difícil. Es va optar per un semisoterrament, però no s'hauria pogut optar per limitar la velocitat a 80 km/h (que és el que finalment s'ha acabat fent) i construir tres o quatre passos de vianants i bicicletes per augmentar la permeabilització de la via?  La broma va acabar costant més de 60 milions d'euros quan probablement amb la desena part n'hauria estat suficient. I això sense comptar els més de dos anys d'obres.

Molt sovint acusem a les administracions d'haver malgastat els diners fent infraestructures faraòniques. Però en més d'un cas aquestes han estat el producte de les nostres exigències maximalistes i on el curt termini o els interessos electorals han passat per sobre de criteris de racionalitat.  Potser que anem canviant de xip...

Comentaris del Facebook

5 comentaris:

mai9 ha dit...

a mi no em sembla que no s'hagin de poder queixar perquè quan van arribar ja hi era.

Tampoc crec que haguem d'acceptar per vàlid una queixa quan hi ha canvis.

Júlia ha dit...

Això sempre ha estat un clàssic, comprar un pis barat al cinturó, al costat d'un espai de trànsit sorollós o d'una antiga fàbrica i després exigir 'ja' que ens treguin la nosa. Molta política absurda i cara de construcció de metros faraònics ha estat motivada per exigències veïnals molt poc raonables.

David ha dit...

Penso que hi ha casos i casos. Ara que la Júlia parla cel cinturó, no és el mateix que els veïns de la part vella de Sants es queixessin del cinturó (que va fer una notable ferida urbanística a la zona), que si la queixa venia dels veïns de la part baixa del carrer Badal o de la Gran Via de Carles III, on gairebé tots els blocs de pisos van fer-se a posteriori. També hi ha un aspecte de proporcionalitat i raonabilitat que molt sovint s'oblida en tots aquests temes.

Merci per les vostres aportacions!

Anònim ha dit...

He arribat per casualitat a aquesta pàgina i voldria, com veï de Montcada, fer uns aclariments:
Les pancartes no estan fent cap protesta per aquesta línia de tren de Montcada-Manresa. A partir d'aqui, sento dir-li que bona part dels seus arguments de l'article cauen pel seu propi pes per aquesta manca de documentació al parlar sense informació.
-Justament el pas d'aquesta línia per Montcada ha estat defensat sempre pels veïns (tot i que a tothom ens agrada sempre viure millor) pel seu servei. Les molèsties causades per una infrastuctura com aquesta , sempre s'han suportat sense majors problemes tot i a vegades la manca de sensibilitats del poders públics vers un urbanisme una mica racional. Fins i tot als últims anys hi ha un moviment de defensa d'aquesta línia davant de la voluntat de fer un tunel directe de BArcelona a Cerdanyola que posaria en perill el servei de trens en les estación de Montcada d'aquesta línia).
-tot el que compra un pis o viu a Montcada sap a on va i que tenim no una línia desde el 1929, sinò 3 linies de tren que trinxen el territori i a on cada pas subterrani fet, cada eliminació de perills, ha estat guanyat a pols pels veïns davant de la tradicional inoperància de l'administració i de RENFE.
La campanya a que es refereixen les pancartes es refereixen a la linia de "França" a uns 200 metres de la linia de Manresa. Aquesta és una campanya unitària feta per la majoria d'entitats i veïns de Montcada independentment de si viuen al costat a no de la via afectada.
Serveixen els mateixos arguments del vostre article per aquesta línia? Segurament alguns si i aqui entenc i puc estar d'acord amb la seva opinió, però hi ha d'altres condicionants que fan més sensible aquesta campanya a) Es una línia que creua tres barris de montcada creant una barrera b) Continuen existint 2 pasos a nivells necessaris per la població que condiciones la vida diària i obliguen a creuar la via moltes vegades al dia o passar per passos no adaptats arquitectònicament malgrat les lleis en aquest sentit. c) el projecte de soterrament d'aquesta línia ha estat plantejat i fins i tot aprovat, i com que era aixi determinades instal.lacions o infrastructures sempre quedaven pendents esperant aquest soterrament d) en el mateix lloc per on passa aquesta via, uns metres per sota s'acaba de finalitzar un tunel per l'AVE Barcelona-França. En aquest moment semblava que era el moment d'aprofitar i fer les dues obres a la vegada amb un estavli de costos i molèsties. Al final la sensació es que un cop acabat el tunel de l'AVE es torna a l'argument de no hi ha diners i "si te he visto no me acuerdo" o "prometer, prometer hasta meter (el tunel de l'AVE logicament...) i una vez metido nada de lo prometido". e) Ja que veig que li agraden les dades històriques li dono una: s'ha fet un treball de documentació històrica i anem per 102 morts documentats, al pas per montcada per atropellaments, accidents,(és cert que també suicidis) etc.. des de l'inici de la explotació de la línia....
En fi, res més. Lamento que la falta de documentació li pugui haver fet creure uns raonaments que no són certs, però que sembla que li han permès jutjar a uns veïns. Alguns arguments , estigui d'acord amb ells o no, suposo que continuaran sent vàlids. Per últim agrair la possibilitat d'expressar la meva opinió mitjançant l'apartat de comentaris del seu bloc, quedant a la seva disposició per qualsevol dubte o aclariment.
Un veï montcadenc, que també te una pancarta com la de la foto.

David ha dit...

Hola montcadenc,

Primer de tot agrair-te haver-te llegit l'entrada i haver fet aquest llarg comentari aclaridor d'alguns punts. El fet de què les pancartes se situessin al costat de l'estació de Manresa em va fer pensar que es referia a aquesta infraestructura i no pas a la línia de França.

Sóc conscient de què els montcadencs patiu un excés d'infraestructures: autopista, carreteres nacionals (alguna d'elles autovia), ferrocarrils... Però cal recordar que la immensa majoria d'elles ja existien fa dècades, quan la immensa majoria dels qui ara viuen a Montcada ni tan sols havien nascut o ni sabien on era Montcada. Per tant, crec que ningú es pot sentir enganyat quan compra un pis sabent que passa un tren o una autovia a pocs metres.

En el que sí us dono la raó (i per extensió als veïns del centre de Sant Feliu de Llobregat, que tenen una problemàtica similar) és que actualment el pas de trens a la línia de França és molt més intens que no fa trenta o cinquanta anys, cosa que genera unes molèsties addicionals, per exemple als pasos de nivell existents. En aquests casos (i també pel fet de què es molt difícil trobar alternatives) sí que està justificat un soterrament. De la mateixa manera que estava justificat que unes dècades enrere es fes una variant per evitar passar pel bell mig del Mas-Rampinyo a causa del fort increment del trànsit automobilístic.

Finalment, i això és important de remarcar, no només parlava d'aquest cas en concret sinó en general d'una tendència que s'ha produït arreu de Catalunya i a la qual malauradament no se li ha donat resposta.

Espero que pugui començar aviat el soterrament de la línia de França. I si no, compteu amb el meu suport per denunciar-ho :-)

Blog Widget by LinkWithin