Vida quotidiana

La cosa va anar in crescendo. Es va celebrar una important exposició al Born (Trens i Estacions), es van començar a publicar llibres, i algunes associacions van anar comprant trens i tramvies en desús. Fins i tot es va especular en crear un museu del transport, el qual inicialment havia d'anar a Barcelona i que després es volia ubicar a la vora de la Pobla de Lillet, aprofitant la presència d'una vella fàbrica de ciment.

Força anys després, però, el panorama dista de ser idíl·lic. Moltes d'aquestes iniciatives han mort d'inanició per manca de diners o per personalismes excessius. El Museu del Transport que havia de fer-se al Clot del Moro, i que anava acompanyat d'un petit ferrocarril turístic, va passar a millor vida per culpa de l'enfrontament entre el seu promotor i els alcaldes de la zona, mentre moltes de les peces  que allà s'havien dipositat anaven podrint-se , fent-ne més difícil, quan no impossible la seva recuperació. Afortunadament TMB, que durant força anys semblava que li feia nosa el patrimoni històric, va posar fil a l'agulla i s'endugué tramvies i autobusos de tornada a Barcelona, on convenientment restaurats acabaran formant part d'una col·lecció visitable.

El temps també ha fet veure de què no fou massa bona idea deixar màquines o tramvies a la intempèrie al bell mig d'un parc o espai públic. El vandalisme, i sobretot la impunitat amb què actuen els vàndals, ha acabat amb força material històric: des d'un vagó de metro que en el seu moment fou el més gran del món (i que estava situat en un parc de L'Hospitalet), fins al lamentable estat que presenta un dels tramvies que cobria la relació entre Montgat i Tiana, actualment apartat en un magatzem municipal d'aquesta darrera població.