Fins no fa massa anys les universitats esdevenien deserts a la que arribava el solstici d'estiu. Els cursos anaven d'octubre a maig, i les visites a la facultat, com a molt es limitaven a anar a veure el taulell de notes per si el catedràtic s'havia dignat a lliurar-les. Pocs eren els qui s'atrevien a fer alguna cosa a l'estiu, i si es feia alguna cosa, solia ser al marge de la universitat, com la denominada "Universitat Catalana d'Estiu" o l'escola de mestres de Rosa Sensat.
D'uns anys ençà però no hi ha universitat en aquest país que no organitzi cursos d'estiu. El motiu és molt down-to-earth: diners. Aquests cursos solen ser una font de finançament addicional de les universitats i solen comptar amb una demanda més que notable, no tant per l'interès acadèmic de les propostes, sinó sobretot per la possibilitat de compensar crèdits mitjançant aquell instrument tant guai sobre el paper que eren els "crèdits de lliure elecció" i que ha acabat esdevenint un problema.
El súmmum de la degradació el podem trobar amb dos exemples. El primer d'ells és la denominada "Universitat Progressista d'Estiu" (UPEC), que des de fa uns anys celebra les seves sessions durant la primera setmana de juliol. Promoguda pel catedràtic (ara ja emèrit) Vicenç Navarro, aquesta "universitat" volia donar veu a les esquerres. De fet únicament dóna veu a les esquerres perquè entre el seu "claustre" només s'hi troben significants representants de l'esquerra: Antonio Franco, Gemma Calvet, Jaume Reixach, Milagros Pérez Oliva, Marina Geli, Mar Serna, Josep Bargalló, Arcadi Oliveras... Val a dir,però, que també apareixen alguns noms vinculats al món acadèmic, però aquests són una clara minoria.
La segona la trobem en el curs "Bases para un nuevo rumbo de España" que s'organitza a la Complutense i que patrocina Gas Natural Fenosa. Es tracta d'un curs per a peperos, dirigit per una diputada del PP. Tots els ponents (veure programa detallat) o són destacadíssims militants del PP, o bé són periodistes o persones properes a la causa. El curs, una successió de monòlegs i suposades "taules rodones" que donen dret a diploma i a crèdits de lliure elecció.
Crec que les universitats farien bé de replantejar-se tot això, ja que acaba fent mal tant als cursos d'estiu que es fan com Déu mana (que n'hi han) com a la pròpia universitat. No pot ser que un curs d'estiu promogut per una universitat sigui una mera plataforma propagandística d'una determinada opció política. Com tampoc pot ser que una universitat que posa mil i una pegues per reconèixer crèdits de lliure elecció (parlo de la Pompeu Fabra) doni alegrement 3 crèdits només pel fet d'haver anat a unes xerrades (o millor dit, a signar a l'inici de les xerrades), d'una cosa que utilitza el mot "universitat" de manera impròpia i que té un suposat "rector" que amb prou feines té la llicenciatura. No aniria malament una mica més de rigor acadèmic, el que passa per una direcció acadèmica, un programa que eviti discursos monocolor, i una avaluació mínimament seriosa.
2 comentaris:
David,
El cas que expliques del professor emèrit és per llogar-hi cadires. Sempre que l’escolto surto amb la sensació que aquest senyor encara no s’ha assabentat que els murs de Berlín, el físic i també l’ideològic, van caure fa més de vint anys, i el comunisme va passar a millor vida sense cap possibilitat de retorn.
Per altra banda, em sobta veure entre els patrocinadors d’aquesta universitat l’ajuntament de Barcelona. Ara mateix faig un mail de queixa a l’alcalde.
Miquel,
No em facis parlar massa sobre l'" emèrit", al qual vaig haver de patir... :-)
Em penso que afortunadament a aquesta "universitat" li queda poca vida. Ja li han retallat pressupost, i és molt possible que en un futur la retallada encara sigui superior. I o tothom va de gratis a conferenciar (cosa que dubto molt, per molt d'esquerres que siguin), o això s'acaba ràpid per insostenible econòmicament.
Publica un comentari
Publica un comentari