Vida quotidiana

Vaig conèixer al Carles Puigdemont ja fa uns anys. Al principi fou una coneixença virtual. Després vam coincidir en alguns sopars i altres saraus 2.0. Tot i no ser cap patum de la blocosfera catalana m'ha saludat els cops que ens hem coincidit i algun cop hem parlat una mica. Per tant, podríem dir que en terminologia planiana estaria entre els coneguts i saludats. Un punt ideal per conèixer-lo una mica, però alhora per no estar lligat per relacions d'amistat que fan veure les coses amb poca objectivitat.

Acabo de llegir que el ja alcalde Puigdemont ha estat agredit per un grup de sindicalistes en el decurs d'una conferència del Conseller de Sanitat a l'Espai Caixa de Girona. L'agressió ha estat verbal, però també física, amb diverses puntades de peu. Alguns dels agressors duien enganxines d'un dels sindicats dits "majoritaris".

Agredir físicament a una persona és inadmissible sigui quina sigui la causa. Encara ho és més si aquesta agressió es fa a un representant de tots els ciutadans en l'exercici de les seves funcions, es digui Carles Puigdemont, Montserrat Tura o Joan Boada. Però el que realment és indignant és que hi hagi sindicats que donin cobertura, amb un silenci còmplice, a feixistes disfressats de sindicalistes. Actituds com aquesta, o els silencis davant de les continues agressions dels "piquets informatius" en jornades de vaga, no fan cap favor a qui diu representar els interessos dels treballadors.