A La Garriga, a l'antiga nacional, es pot trobar aquest anunci del Trinaranjus, una popular beguda de fruites sense gas. Per la tipologia d'anunci i per la seva ubicació deuria ser pintat a principis dels seixanta. Sospito però que la seva vida comercial fou efímera, ja que pocs anys més tard es va posar en servei la prolongació de l'Autovia de l'Ametlla (de la qual en vam parlar fa poc), i el trànsit que va quedar per la nacional fou residual.
El producte en canvi, ha tingut una vida més llarga. Creat l'any 1933 pel Dr. Trigo, metge valencià, gaudí d'una important popularitat a partir dels anys seixanta. Pertanyia al grup Agrolimen, els mateixos dels sucs Vida (un dels primers sucs de fruita que es van envasar a casa nostra), i es diferenciava d'altres productes de l'època (les Fantes i les Mirindes) pel fet de no ser gasificat. Inicialment els sucs que es van oferir van ser els de taronja i els de llimona, i més endavant es van començar a oferir també els de poma i pinya. El producte tingué una certa notorietat sobretot per les campanyes publicitàries de les quals s'encarregava el publicista Lorente. Un moment amb el llançament del Trina Colada, ajudat també per la campanya publicitària realitzat pel barman de "Vacaciones en el Mar".
L'empresa fou adquirida l'any 1990 per Cadbury-Schweppes, i fou llavors quan va patir un escurçament de nom, passant de Trinaranjus a Trina, que fins llavors era com s'havia anomenat a la versió del producte amb gas. No obstant, el producte ha anat quedant força eclipsat. Schweppes ja té una marca consolidada pel que fa a refrescos gasosos, i també el consum de refrescos com el Trinaranjus ha anat minvant. Podríem dir que és un producte ni-ni: ni es percep com a saludable (cosa que obre força portes), ni es percep com un producte amb ganxo.
La curiositat: Cadbury-Schweppes és també propietari de la popularíssima Orangina, la qual també té el mateix origen que el Trinaranjus.
L'empresa fou adquirida l'any 1990 per Cadbury-Schweppes, i fou llavors quan va patir un escurçament de nom, passant de Trinaranjus a Trina, que fins llavors era com s'havia anomenat a la versió del producte amb gas. No obstant, el producte ha anat quedant força eclipsat. Schweppes ja té una marca consolidada pel que fa a refrescos gasosos, i també el consum de refrescos com el Trinaranjus ha anat minvant. Podríem dir que és un producte ni-ni: ni es percep com a saludable (cosa que obre força portes), ni es percep com un producte amb ganxo.
La curiositat: Cadbury-Schweppes és també propietari de la popularíssima Orangina, la qual també té el mateix origen que el Trinaranjus.
3 comentaris:
Home, l'Orangina! tot un símbol de la République, de consumició obligada en qualsevol visita al país veí...tot i que ara es pugui trobar a tot arreu, continua sent l'autèntic sabor de França :-)
Un anunci amb sabor a una època...
I jo no diria que el Trina sigui un producte "eclipsat", de fet la Fanta va treure fa uns anys una vesió sense bombolles. Allò sí que era "ni-ni"!
Miquel,
Tot un símbol de la République...que resulta que és una còpia (legal) del Trinaranjus!
Barcelonauta,
Ja fa anys que vaig perdre la pista als refrescos (es nota que em vaig fent gran!). De totes maneres crec que, per raons diverses, els refrescos han quedat molt focalitzats en el públic infantil. Potser m'equivoco però em penso que en general han quedat una mica en segon pla.
Merci pels comentaris!
Publica un comentari
Publica un comentari