El Mago Félix ha estat una de les icones del Versió Rac1. Les magnífiques i gairebé inigualables imitacions de l'Oriol Cruz (l'Iniesta del Crackòvia), només es veuen superades pel personatge real, un astròleg de la vella escola que als seus gairebé vuitanta anys va donant guerra. A més, no té massa pèls a la llengua, com ja es va comprovar força anys enrere en un "debat" a un programa de ràdio d'en Josep Cuní, que va culminar amb la seva expulsió al plató. Sigui com sigui, molts són els oients que esperen escoltar-lo cada cop que s'acosta un partit important del Barça, ja que acostuma a encertar força (llevat de la darrera final de la Champions).
Darrerament però els oients del Versió no han tingut la possibilitat d'escoltar les prediccions del Mago. I tot perquè el passat 1 d'abril se li va escalfar massa la boca i va fer uns comentaris que podien interpretar-se com antisemites o franquistes. De fet l'escàndol fou tal que fins i tot fou eliminat l'audio de l'hemeroteca. No era el primer cop que el Mago es despenjava amb declaracions políticament incorrectes. El passat novembre, tot just abans de les eleccions catalanes, va donar suport més o menys explícit a la Plataforma per Catalunya. Ras i curt, podríem perfectament ubicar al Mago Félix en l'univers de l'extrema dreta.
Aquest fet, que podia sorprendre a alguns, té més història de la que hom podria pensar. El Mago Félix es diu en realitat Félix Llaugé Dausà, i durant força anys s'havia guanyat la vida escrivint llibres de divulgació o novel·les policíaques. El que pocs coneixen és que el seu llibre més citat és un que du el nom "El terror staliniano en la España Republicana". Fou editat l'any 1974 per una editorial anomenada Ediciones Aura. Actualment és difícil de trobar, però figura a força biblioteques, fins i tot alguna d'estrangera.
El nom del llibre ja denota el to clarament anticomunista de les seves 325 pàgines. Dóna una visió d'on va anar a parar l'or del Banc d'Espanya (a Moscou), de les maniobres stalinianes per deixar fora de combat a anarquistes i trosquistes, i sobretot dóna àmplies explicacions de les "cheka". Aquest darrer és el capítol més referenciat del llibre, i que l'ha situat en alguns ambients al mateix nivell que César Vidal.o de Pío Moa.
Així s'entenen algunes coses...
2 comentaris:
Home, què vols que et digui. Les txeques que van fer servir els comunistes durant la Guerra Civil són perfectament denunciables, un exemple del pitjor que va passar al bàndol republicà. Una altra cosa és que aquesta denúncia s'aprofiti per redactar un pamflet a favor de l'Alzamiento, com sembla que passa sovint.
Això m'ha fet recordar algunes discussion que he tingut sobre les atrocitats durant la Guerra Civil. Sovint em pregunto si és possible criticar les accions d'un bàndol (en la Guerra Civil o en qualsevol altre conflicte) sense ser automàticament acusat de recolzar a l'altre. Quines deuen ser les paraules màgiques perquè això no passi?
Daniel,
Tota la raó en el teu plantejament.De fet un dels pecats de naixement del "Memorial Democràtic" fou precisament oblidar-se'n de les txeques i d'altres atrocitats comeses per una part (i et diria que minoritària) del bàndol republicà.
El que passa és que el llibre és bastant panfletari i té algunes frases que potser s'haurien entès en un llibre de 1940, però que ja estaven fora de lloc l'any 1974 :)
Publica un comentari
Publica un comentari