Aquest matí hem tornat a assistir a un dels periòdics exercicis de dimonització de les xarxes socials com a mitjà d'informació als quals ens tenen acostumats els mitjans tradicionals. El motiu ha estat la propagació via xarxes socials d'un fals rumor sobre un suposat ús privilegiat d'unes instal·lacions hospitalàries per part de Miquel Roca. A partir d'aquí hi ha hagut qui ha començat a pontificar sobre què és i què no és periodisme.
A alguns d'aquests opinadors però se'ls han passat per alt una notícia que ha aparegut a Hosteltur (per als qui no el coneguin, el principal portal dels professionals del turisme) referida als problemes que sembla tenir Outlet Viajes, l'agència de viatges creada per un jove emprenedor anomenat Jordi Alcaraz. Un bon nombre de franquiciats s'han trobat que han pagat importants sumes de diners a canvi de res. Perquè el negoci d'Outlet Viajes era això: fum.
Però Jordi Alcaraz no ha estat sol en aquesta empresa. Un bon nombre de mitjans de comunicació li van donar una àmplia cobertura. Per exemple podem citar, entre altres, les següents aparicions:
- Àmplia notícia a "El País" del 6 d'abril del 2010
- El Secret (Catalunya Ràdio) del 12 d'abril del 2010
- El Món a Rac 1 del 14 d'abril del 2010
- Article a La Vanguardia del 27 d'abril del 2011
- Versió Rac 1 del 15 de juny del 2010
- Divendres de TV3, del 18 de juny del 2010
- 30 Minuts de TV3, el 27 de març de 2011
No parlem de mitjans locals o d'escassa o nul·la difusió, sinó dels principals mitjans de comunicació del país, que li van dedicar seccions en franges de forta audiència. Cap d'aquests mitjans va fer una anàlisi crítica del model de negoci, tant pel que fa a la seva innovació com pel que fa a la seva sostenibilitat. Algú va contactar amb experts en el negoci de les agències de viatge? Amb professors de turisme? Res de res. Es va donar per bona l'explicació d'un jove emprenedor i tothom tan content, encara que hi haguessin veus del sector que denunciessin que tot allò no era precisament aigua clara.
No es tracta d'una situació intrascendent. Probablement molts dels franquiciats van arriscar força diners a invertir pel fet de què van veure'l rondar per ràdios i televisions "serioses" i no pas per haver-ho llegit a fòrums d'internet. Perquè després alguns vagin donant lliçons de periodisme...
5 comentaris:
Més raó que un sant. Sembla que els medis s'hagin begut l'enteniment. Quan podrien parlar de bons empresaris del país no ho fan perquè és publicitat i, en canvi, publiciten gratuïtament tots aquests muntatges sense mirar prim.
això, això, que n'aprenguin.
Conec el primer cas de primera mà, vull dir el cas del Miquel Roca Junyent no polític que va ser atès a l’hospital VdH. Qui va originar interessadament el rumor sabent que era fals va ser un sindicat, que s’ha proposat fer merder amb tota classe de mitjans, òbviament també els il·lícits, amb l’excusa de la retallada sanitària. Tinc entès que, almenys fins ahir, encara no havien rectificat la mentida que han anat propagant aquests dies entre el personal de l’hospital. Penós, i més penós encara que cap autoritat no hi hagi intervingut, ni que només sigui per protegir la privacitat de la persona ingressada.
El cas Outlet sembla un cas típic de manual. Si t’expliquen un negoci i no l’entens el consell és no ficar-t’hi. I sembla ser que la gent no l’entenia però acabava picant, amb les expectatives del diner fàcil que prometia el personatge. Recordo algunes entrevistes amb ell i no vaig arribar a entendre on era el gran negoci que predicava. Quan va anunciar que marxava a les Canàries vaig pensar que era el principi del final.
Resumint, en el primer cas i pel que jo sé el periodisme no hi ha intervingut. En el segon cas sí, i coincideixo amb la teva valoració. Les xarxes socials, així, en general, no en són responsables. Per tot arreu hi ha de tot, i òbviament una ovella negra te la pots trobar entre les floristeries, entre els dentistes i entre els “tuitaires”. Però no per un cas concret de mala praxi condemnarem a tot el col·lectiu, oi?
100% d'acord. Quan el Basté comença amb el "Que consti que jo crec que Internet és marevellósssshh, però..." apaga y vámonos.
El 30 minuts aquest el vaig veure, el vaig trobar un planfet de propaganda liberal en tota regla. Missatge per la joventut: "si ells poden, tu també!".
Tal volta, és la combinació transmediàtica la que dona la clau de l'assumpte. És clar que per llegir en Internet ningú no s'hi llença a la piscina. Ara, de paixarells en són! És bastant fàcil recabar informes empresarials (per uns 30 euros!) abans de ficar-s'hi.
Publica un comentari
Publica un comentari