Vida quotidiana

Josep Lluís Carod Rovira ha estat notícia aquesta setmana per duplicat: la primera, la més coneguda, ha estat el su punt i final com a militant d'Esquerra; la segona, el fet de què se li hagi retirat l'escorta (2 agents per torn) i el cotxe oficial. Les raons adduides per aquesta decisió han estat les penúries pressupostàries i el fet de què estava gaudint d'un tracte del que ningú en gaudeix, tret dels expresidents. Gràcies a aquesta darrera notícia ens hem assabentat que el senyor Carod Rovira tenia un mínim de 7 persones dedicades en exclusiva a la seva persona, malgrat que no consta que faci cap servei al país. També ens hem assabentat, segons fonts d'El Periódico, que hi va haver una forta resistència per part de l'interessat en aquesta decisió, ja que entre altres coses no disposa de carnet de conduir.

No cal dir que celebro la decisió. Però encara aniria una mica més lluny, i començaria a qüestionar la racionalitat de mantenit tres oficines d'expresidentsts. Perquè si el senyor Carod Rovira tenia set persones a la seva completa disposició, quantes en té el President Pujol o el President Montilla? Quinze cadascun d'ells? Potser vint?

I la pregunta del milió, per fer què? He buscat les pàgines web de les tres oficines actualment existents. El resultat ha estat decebedor.  La del President Pujol directament no existeix, i la del President Montilla està "en construcció", està desactualitzada, i ni tan sols dóna les mínimes dades de contacte. Únicament l'oficina del President Maragall manté una web que podríem dir és acceptable. Malament anem quan aquestes oficines són incapaces tan sols de fer un report de la seva activitat. I ja no parlo de què siguin accessibles a la ciutadania en general, que és la que els paga les factures...

Entenc que la Generalitat hagi d'habilitat recursos per als expresidents, però sempre i quan es destinin a activitats directament lligades al fet de ser expresidents. I això vol dir:

1.- El despatx hauria d'estar situat en un edifici de l'administració. En cap cas els expresidents trien el lloc que els fa més gràcia.
2.- Els recursos de les oficines d'expresidents són compartits. Es tracta d'oficines que actuen de punt de trobada institucional, no pas d'oficines personals.
3.- El cotxe oficial està limitat a usos de representació institucional. En cap cas hi ha cotxe oficial assignat, llevat que existeixin motius de seguretat que ho facin imprescindible.
4.- El dispositiu de seguretat, a partir de dos anys de la finalització de l'exercici públic, s'adapta al que tindria un ciutadà normal i corrent en similar situació de risc.

M'agradaria veure que són els propis expresidents els qui de motu propi demanen un ajustament similar a l'exposat anteriorment. Probablement no s'alliberin massa recursos, però donarien un missatge de solidaritat a la ciutadania en uns temps on la demanda de sacrificis ha esdevingut la norma.