Vida quotidiana

Malgrat el mes d'abril hagi passat a millor vida ja fa uns dies, la celebèrrima Feria de Abril manté obertes les portes fins el proper diumenge. Durant els deu dies que dura l'esdeveniment desenes de milers de persones passaran pel recinte on està ubicada intentant oblidar, ni que sigui per una estona, les penúries de l'època que ens està tocant viure.

I la crisi sembla que també ha arribat a la Feria. Alguns diaris indicaven que aquest any rebria menys subvencions, a causa de les retallades practicades per les administracions públiques, el que farà que d'un pressupost de 800.000 euros,  "només" 400.000 provinguin de diner públic. Tot plegat fa molt mal d'ulls, no pel que representa, sinó (1) pel fet de què es tracta d'un negoci exclusivament privat, com ho pot ser qualsevol bar o cafeteria d'aquest país;  i (2) a diferència de la resta de mortals aquestes subvencions no s'atorguen en condicions de pública concurrència. Poden demanar aquests ajuts, per exemple, una associació d'emigrants del Marroc, un col·lectiu que pot arribar a esdevenir més important que els nascuts a Andalusia, demanar subvencions per fer una "Fira del Marroc"?  O què passaria si una associació de xinesos fessin quelcom semblant al que practica la FCAC amb les casetes?

Com també fa molt mal d'ulls que TMB posi un autobús llençadora per a la parròquia que es vol arribar a aquesta fira. És cert que els passatgers paguen el seu corresponent bitllet... però no paguen el bitllet que realment haurien de pagar (que seria el d'un servei especial, com per exemple el dels autobusos que porten als camps de futbol) sinó el preu de sempre, força més avantatjós per l'usuari, però que segons la pròpia empresa no cobreix ni la meitat dels costos, argument que s'ha fet servir repetidament, per exemple, per denegar certs serveis o per no ampliar els horaris del metro.