Quarts d'onze a un edifici "no qualsevol" del carrer Nicaragua. Unes desenes de persones esperen pacientment a la sala del tercer pis les declaracions de Jordi Hereu, alcalde de la ciutat i candidat a la reelecció pel PSC. Comparteixen espai amb els nombrosos periodistes destacats allà. La sala ha estat recentment decorada amb unes fotos en blanc i negre que recorden temps millors. L'edat mitjana se situa a la cinquantena. Llevat dels periodistes, costa veure cares per sota dels quaranta. Potser són al bunker de la quarta planta, davant dels televisors, però els de la Blackberry semblen desapareguts.
Quan ja tot està donat i beneït, apareix l'alcalde Hereu. Deu ser molt dur haver de reconèixer la derrota. Però sobretot deu ser encara més dur visibilitzar la solitud a escassos metres. On són aquells centenars de càrrecs de confiança que han viscut gràcies al partit bona part de la seva vida professional? O aquells blocaires amb qui es reunia el candidat no fa pas massa setmana? O tots aquells que fins no fa massa se t'acostaven i et reien les gràcies? Costa de veure'ls. Alguns ja van començar a abandonar el vaixell temps enrere quan veien que el partit ja no donava més de sí. D'altres van decidir esperar un miracle que finalment no va arribar.
Mentrestant, i no massa lluny d'aquesta sala del carrer Nicaragua, la festa continuava a les sales del Majestic, on gairebé no hi cabia una agulla. Allà, una extranya combinació de seniors i de gent que no arriba a la trentena celebraven un títol històric. A diferència de l'austeritat de can PSC, els convergents serveixen cava en copes de plàstic. Hi havia algú al Majestic que no fa massa temps era a la sala del carrer Nicaragua celebrant haver arrasat a les municipals?
3 comentaris:
Potser és símptoma del mateix que comentes... el discurs de l'Hereu és el d'algú que fa l'aposta de quedar-se, de no fer el que altres han fet per ell, de no marxar per acontentar el partit. De fet, és el discurs d'algú que porta unes setmanes sent més ell del que era. Bon discurs, tot sigui dit. Tots els que li reien les gràcies els darrers 4 anys (alguns d'ells dimitits fa no gaire temps) són els que van provocar que fos un alcalde sense ganxo, desconegut i més conegut pels crits davant el micro que pel coneixement per la ciutat. De fet, al desembre-gener hi havia enquestes internes de CiU i el PSC que donaven resultats de 18-10 ben bé... així que es pot dir que a poc que CiU i el PSC facin bé les coses ens podem trobar amb un bipartidisme més clar d'aquí 4 anys.
Andreu,
Totalment d'acord amb tu. Ha estat més bon alcalde que els anteriors, però s'ha acabat emportant tots els pals.
A mi Hereu no m’ha agradat mai, tot i haver compartit col·legi (ell, però, és més jove que jo). No el comparo amb en Clos perquè no sabria a qui triar. Però les coses com siguin, el seu discurs de diumenge al vespre donant la cara i acceptant la dura realitat em va agradar. En això sí que coincideixo amb vosaltres. Fixeu-vos que és la primera vegada que no tots diuen que han guanyat. Alguna cosa es mou.
Publica un comentari
Publica un comentari