Vida quotidiana

Una placa situada a la part frontal de l'ajuntament d'un petit municipi de la Vall del Ges. Un dia de finals de setembre de 1981. Un jove conseller amb aires kennedians descobreix la placa coincidint amb la inauguració de la casa consistorial, una de les primeres obres que ha desenvolupat la recentment restablerta Generalitat de Catalunya. Probablement fou un dia de màxima expectació en un muncipi que aquell any tenia 2.000 habitants, ni un més ni un menys, i que maldava per mantenir-los, estant relativament allunyat de les principals vies de comunicació. I probablement fos una de les primeres plaques, per no dir la primera, que descobria el conseller Cullell.

Què estaria pensant aquell jove conseller mentre descobria la placa? Som a la primera legislatura de Jordi Pujol, dos anys i mig abans de l'inici de l'era de les majories absolutes. Ningú imaginava que el regnat pujolià duraria més de vint anys (vint-i-tres i mig per ser més exactes) i per descomptat ningú pensava en hereus. Però el conseller Josep Maria Cullell començava a apuntar maneres i hom li presagiava una notable carrera política, com així fou.

Però la placa de Sant Pere de Torelló va esdevenir anys després una làpida en la seva carrera política. Després de passar a la conselleria d'Economia i Finances va concórrer a les eleccions a l'alcaldia de Barcelona, on gairebé va estar a punt de donar la sorpresa davant d'un Pasqual Maragall que pocs mesos abans havia rebut el millor regal possible: la nominació de Barcelona per a ser la seu dels Jocs de la XXV Olimpíada. Cullell estigué a l'ajuntament més de cinc anys, fins que tornà a Política Territorial l'any 1993. El seu pas per allà fou efímer, ja que Sant Pere de Torelló va tornar a aparèixer.

El successor de Cullell tampoc va tenir massa sort. Jaume Roma, un economista de 36 anys que havia estat responsable del Servei Català de la Salut, va durar pocs mesos al càrrec a causa d'un altre problema urbanístic: un xalet a la millor zona del Vallès Oriental i que en la seva època va costar 70 milions de pessetes.  Aquesta carambola va permetre que arribés a la conselleria un regidor de l'Ajuntament de Barcelona que, malgrat la seva efectivitat com a cap de l'oposició des del moment en què Cullell deixa el consistori, anava a quedar-se en un segon pla per l'aterratge de Miquel Roca. Així fou com Artur Mas va accedir a la seva primera conselleria. La resta de la història ja és coneguda.