Vida quotidiana

Aprofitant la darrera Setmana Santa, vaig tornar a posar els peus a la Garrotxa, tres anys després d'haver-ho fet per darrer cop. En aquests tres anys hi han hagut alguns canvis dignes d'esment. El més important, sense cap dubte, ha estat l'obertura del túnel de Bracons. Qui hagués viatjat per la vella carretera i ho hagi fet per la nova no entendrà de cap de les maneres l'oposició al projecte. Ha estat passar d'un camí (asfaltat, això sí) del segle XIX a una via moderna que ha trencat el tradicional aillament d'Olot i la Garrotxa en general. Puc entendre que hi hagués preocupació per l'impacte que podia tenir una via d'aquestes característiques, però d'aquí a l'oposició frontal que s'hi va veure hi ha un llarg camí. Afortunadament però, la racionalitat es va imposar i el projecte va tirar endavant amb unes petites modificacions. Dos anys després de la seva obertura s'han demostrat que bona part dels temors eren infundats i que els beneficis superen de llarg els costos associats a una nova infraestructura L'única pega és que les variants de Les Preses i d'Olot, que també anaven al projecte original, no han estat construïdes i que amb les penúries pressupostàries trigaran força temps a fer-ho.



El segon canvi, malauradament aquest no tant positiu, el trobem a Castellfollit de la Roca. Setmanes enrere van haver uns despreniments a prop de la cinglera. Els despreniments són habituals en aquesta zona, i hi ha qui comenta que fins i tot han desaparegut carrers. Però cal reconèixer que l'impacte visual de la darrera ha estat prou important com per tornar a posar el problema sobre la taula en un municipi on no poques cases estan perillosament properes a la cinglera.

Per cert, les magdalenes de Cal Tuset, a 9,90 euros la caixa de sis unitats, continuen sent el principal reclam turístic de Castellfollit, superant a la mítica fàbrica de galetes de Cal Enric, fins no fa massa anys icona d'aquesta població.