Vida quotidiana

Fa uns anys vaig escriure sobre Kamakura, una localitat propera a Tokyo famosa pel seu Buda gegant i pel fet de disposar d'unes àmplies platges força concorregudes (cosa rara tenint en compte de què els japonesos no són massa amics dels banys solars). Mentre passejava per la platja em vaig fixar en uns cartells, en japonès i en anglès, que advertien del risc de tsunami i d'allò que calia fer en cas de terratrèmol. Feia relativament poc temps del devastador tsunami d'Indonèsia, que havia "popularitzat" aquest terme, fins llavors confinat a les zones costeres dels oceans Pacífic o Índic. El cartell no era allà per casualitat. Sembla que Kamakura va patir un fort terratrèmol acompanyat d'un tsunami a finals del segle XXIII.




A causa de la seva situació geogràfica, Japó ha estat un país tradicionalment castigat dels terratrèmols. Feia molts anys que esperaven un gran terratrèmol, després d'un de molt gran que l'any 1923 va devastar la regió de Kanto (on hi ha Tokyo) i que segons les estadístiques va provocar la mort d'entre 100.000 i 140.000 persones. El terratrèmol que va afectar la ciutat de Kobe a principis de 1995  fou un toc d'alerta de què no calia abaixar la guàrdia. En aquell terratrèmol van morir més de 6.000 persones, algunes d'elles atrapades per la caiguda d'un pont d'una autopista de dos pisos que passa per la zona portuària i que fou portada de diaris arreu del món. Aquest terratrèmol va causar un fort impacte, i prova d'això és que van deixar com a monument una zona del port que havia quedat destruïda.