Com cada divendres al vespre al sortit de la classe vaig agafar el cotxe i enfilar el camí (o millor dit l'autopista) cap a Granollers. L'única diferència amb d'altres setmanes és que aquest cop fou una mica més d'hora i que en comptes de passar-hi m'hi vaig aturar. L'ocasió s'ho valia, ja que a aquella hora se celebraven les IV Jornades de la Catosfera.
Aquest any hi havia novetats. En Marc Vidal, promotor de les primeres edicions, se n'ha acabat desvinculant i l'Ajuntament de Granollers, que ha estat el seu sponsor, ha volgut lligar-ho amb un seguit d'activitats paral·leles que durant aquestes setmanes s'estan desenvolupant a diferents punts de la població. També suposo que hi havia ganes d'agafar una mica d'embranzida després de què en les dues edicions anteriors la cosa perdés una mica d'embranzida. Aquest any el trending topic ha estat Twitter i ha estat precisament una piulare (en sentit Twitter) de pro com la Trina Milan qui farà el "relat oficial" d'aquestes jornades.
I és que continua planant el record de la Catosfera del 2008. Com molt encertadament en Xavier Mir va titllar en el seu moment, aquell cap de setmana fou el Woodstock del 2.0 català. Fou el cap de setmana de la desvitualització massiva, de noves coneixences, i de la generació de nous projectes, alguns dels quals són molt vius a data d'avui (també cal reconèixer que fou font de moltes controvèrsies i polèmiques). El que passa avui al 2.0 de casa nostra no es pot entendre sense aquella jornada.
En aquest aspecte el resultat ha estat una mica decebedor, almenys pel que fa a la sessió del divendres. Bé, amb un matís. Si s'havien plantejat aquestes Jornades com unes conferències obertes als ciutadans de Granollers, em sembla que van complir sobrerament les expectatives. Si en canvi es volia continuar amb l'"esperit de la Catosfera", probablement hagin acabat enterrant-la. Els mateixos formats, pràcticament calcats a les jornades 1.0, les mateixes cares actuant de ponents (algun fins i tot en va fer esment), poques noves idees, i sobretot la constatació del divorci total entre el que podríem dir "Star system 2.0" i l'"usuari 2.0 a seques". I si algú no ho té clar, aquí en té un exemple: en José Antonio Donaire també en va fer esment amb una piulada, que fou comentada a la taula. Ara bé, s'hauria fet esment a aquesta piulada si en comptes de fer-la un històric del 2.0 l'hagués fet un usuari 2.0 desconegut?
Cal fer un esforç per no acabar caient en l'endogàmia i que aquestes jornades (com d'altres que se celebren al llarg de l'any) acabin semblant trobades de quatre amics força restringides finançades amb diner públic. La societat en general, i la difusa comunitat 2.0 en particular, no estan precisament demandant això, sinó tot el contrari: obrir finestres i que siguin els mèrits de cadascun, i no el fet de pertànyer o no a una determinada casta, el qui acabi jutjant el teu producte. Sé que aquesta no és la intenció dels organitzadors, però hauríem d'intentar que en properes edicions d'aquestes jornades i en d'altres esdeveniments 2.0, de caure en els mateixos errors i paranys.
Postdata: A Granollers vaig tornar a coincidir amb en David de las Heras, que fa temps que ha reobert el bloc i que té entre mans un nou projecte 2.0; i amb en Víctor Pàmies, que juntament amb Verkami estan experimentant un nou model de finançament d'activitats culturals ben allunyat de la cultura de la subvenció.


4 comentaris:
David, he assistit en major o menor mesura en les quatre Catosferes que hi ha hagut.
Penso que, vivint a Vallromanes, a 1 quilòmetres, seria imperdonable no anar-hi. Sempre aprens coses, sempre pots trobar algun conegut.
Penso que no es pot parlar només de la Catosfera 2008. És tenir una visió mítica de la catosfera i ancorar-la en el passat.
La Catosfera és passat, present i futur, molt futur.
Sobre la cultura de la subvenció, sempre he pensat que la subvenció no és cap bicoca. T'obliga i t'encotilla en massa coses. I de vegades la burocràcia les fa impossibles i inviables.
En context de crisi (what crisis?) totes les opcions de fer coses són interessants.
Hola Víctor,
Gràcies pel teu comentari i pel teu punt de vista. Certament hi ha el risc de mitificar la Catosfera del 2008, quan de fet allà mateix es van produir algunes polèmiques i algun que altre mal rotllo. Ara bé, crec que la Catosfera ha perdut completament una de les coses que va assegurar-ne l'èxit: la participació dels usuaris 2.0. El que vaig veure divendres al vespre eren meres ponències sobre 2.0 impartides en plan 1.1., i on es podia donar perfectament la paradoxa de que qui impartia lliçons (voluntària o involuntàriament) potser portava molt menys temps a la xarxa que alguns dels que s'asseien allà on hi havia el "públic en general".
De fet, si dónes un cop d'ull al mur de la Catosfera te n'adonaràs del canvi: només apareixen enllaços a mitjans de comunicació més o menys tradicionals, o a dos dels blocaires participants. Res més. La resta no importa.
I crec que els organitzadors farien bé de preguntar-se què volen ser. Si la Catosfera vol ser un cicle de conferències amb uns tallers per a la ciutadania en general, endavant. Però si volen continuar essent el referent del 2.0, han de començar a canviar algunes coses, perquè la sensació que em va donar fou que allà hi hagué ben poc debat i ben poques idees noves.
I sobre la cultura de la subvenció, algun dia en parlarem ;-)
Una reflexió. Em considero un usuari actiu. Faig un bloc en català, twitejo en català (amb followers que mai hagués pensat que tindria, per la seva visibilitat i reconeixement). I us he de reconèixer que mai m'he assabentat a temps de la Catosfera,ni m'he sentit inclòs ni he sentit un gran interès per assistir-hi, més enllà de saber que hi ha gent interessant que hi va. Sé que això no vol dir res, però si en un entorn 2.0 un usuari força actiu com jo no es sent gaire incorporat en aquests events és que alguna cosa falla. I no em puc imaginar la quantitat de gent menys activa que no déu saber ni l'existència de tot plegat. És com si en la vostra feina o col·lectiu us assabenteu per tercers que d'altres estan debatint sobre el futur. Em sembla, doncs, que la Catosfera és passat, present i futur, com diu el Víctor... però quin futur, el que marquin "els de sempre"?
Andreu,
Estic totalment d'acord amb tu. Si ja em sembla una mica passat de moda plantejar un format de conferències amb "experts" (ponents) i "ignorants" (públic), encara em sembla més fora de lloc que es plantegi en unes jornades que parlen del fenomen 2.0.
Així mateix em sorgeix una altra pregunta filosòfica: quins han estat els resultats d'aquestes jornades? Què s'ha consensuat? On hi ha desacords? Com a mínim l'any 2008 hi va haver un cert debat sobre temes que llavors tenien una certa candència.
No crec que això sigui quelcom deliberat ni per l'organització (que s'ha estrenat en això), ni per part dels ponents. Però tampoc seria just amagar el cap sota l'ala i obviar tot això, tenint en compte de què no és ni la primera ni la segona edició, on tots els punts febles queden sobrerament justificats per la voluntat de fer quelcom nou.
Merci pel comentari :)
Publica un comentari
Publica un comentari