Vida quotidiana

El blog de David Rodríguez (aka Retalls de la vida quotidiana d'un barceloní)


Ahir el diari Ara va treure la seva edició número 100. El diari en el seu moment va causar una important expectació, més si tenim en compte de què feia temps que no apareixia un mitjà de comunicació escrit a Barcelona amb voluntat de tenir un fort impacte en l'opinió pública. També pel fet del plantejament, que volia allunyar-se dels mitjans tradicionals i acostar-se al que hauria de ser el periodisme del segle XXI.

He observat el diari durant 100 dies i aquestes són les meves impressions en forma d'encerts, coses que jo milloraria i algunes propostes que poden funcionar sense deixar el calaix buit.

Encerts:

  1. La foto del dia. M'ha semblat una innovació molt bona i que entronca amb aquella tradició que tenia La Vanguardia, malauradament desapareguda fa molts anys, de publicar un parell de fotos grans en color a la portada dels diumenges.
  2. La sindicació d'articles del New York Times. Cert que actualment tothom pot llegir-los d'Internet, però (1) el diari en fa una selecció, triant aquell article que sembla més significatiu; i (2) prefereixo que es concentrin els recursos en altres àmbits abans que tenir una secció d'internacional cutre basada en notes d'agències i poca cosa més. 
  3. La presència d'alguna cara nova entre els columnistes. Jo destacaria especialment el cas de Carles Boix, una persona poc coneguda per aquestes latituds, però probablement el millor acadèmic en ciència política que tenim per aquestes latituds, encara que la seva activitat professional l'hagi d'exercir als Estats Units.
  4. Les estratègies de subscripció. El model que han adoptat, amb diferents tipus de subscripció, combinant paper i digital, permet gairebé formar-se un producte a la carta. Em penso que és un model que altres mitjans haurien de copiar.
  5. La secció del temps, una matèria habitualment tractada molt tangencialment als mitjans tradicionals i que aquí té un major protagonisme, especialment en la seva versió digital.
  6. Incloure a l'edició escrita alguns dels comentaris que fan els lectors a algunes de les noticies. Em sembla una idea molt original i que té un cost mínim.
  7. Haver sabut reaprofitar parcialment el Time Out per oferir un suplement dominical útil. També fou molt encertada la campanya de receptes de Nadal, aprofitant les sinèrgies que brinda editar també la revista Cuina.
  8. I, last but not least, el fet d'haver obligat a "posar-se les piles" a la resta de mitjans.


Coses que han de millorar:



  1. El producte final sembla més, en extensió i alguns cops en continguts, més un diari gratuït que no pas un diari que hauria de ser de referència.  És cert que l'escassa presència d'anunciants pot induir a magnificar aquesta percepció, però la sensació que molta gent té és que el diari es fa massa curt i acaba sent el diari complementari d'un de més "consistent" (i ja us podeu imaginar els noms que generalment apareixen). Crec que, o la gent amb la qui parlo no és el lector-tipus al qual hauria d'aspirar el diari, o bé el diari s'ha equivocat de lector tipus. Estic segur de què molts dels lectors i subscriptors estarien disposats a pagar una mica més per tenir un diari amb més contingut i una dotzena de pàgines més.
  2. Malgrat les cares noves, veiem massa "más de lo mismo" pel que fa a les columnes d'opinió, i no m'agrada especialment la manca de pluralitat que s'hi detecta. Si el diari vol adoptar una línia ideològica concreta, res a dir, però llavors no sé si això casa molt amb el target que es pretenia captar.
  3. El mateix es pot dir pel que fa als suposats canals de "participació", els quals generalment queden reduïts a les piulades "dels de sempre".
  4. Tot i que el diari semblaria que apostava molt per la seva vessant digital, la veritat és que (1) la part digital del diari es queda igual de curta que el mateix diari; i (2) hi ha una alarmant falta de relació entre el que podríem entendre com "el diari" i el seu públic (lectors, però també blocaires sense relació contractual amb el diari). Li falta molt 2.0.
  5. Els suplements del dissabte són, al meu entendre, força millorables. Són igual de curts que el propi diari i obliden temes que (a) poden ser d'interès o (b) poden aprofitar recursos del grup editor.
  6. I finalment, i això s'ho haurien de fer mirar molt, el desastrós servei d'atenció al subscriptor. Penso que aquest "servei" haurà fabricat un bon nombre d'exsubscriptors per les seves deficiències. Errors molt freqüents en les trameses dels cupons i haver de reclamar mitja dotzena de cops que t'arribi allò que has pagat no són la millor targeta de visita per a un diari que ha de guanyar-se la reputació.

Les meves propostes:

  1. Intentar oferir cada dia com a mínim 8 pàgines més. Crec que hi ha prou material de qualitat per fer-les i que el cost és perfectament assumible. Probablement molta gent deixaria de veure'l com un diariet.
  2. Crear un suplement el dissabte a partir de (a) Criatures i (b) material basat en Cuina o Descobrir. Crec que podria sortir un suplement familiar molt potent a un cost molt reduït, i amb un enfocament diferent als típics suplements "femenins" que ofereixen els diaris de la competència.
  3. Fer un suplement d'economia i empresa més complet, i passar-lo al diumenge. D'aquesta manera s'ofereix un producte complementari a L'Econòmic (el suplement econòmic del grup El Punt que es distribueix els dissabtes) i se li dóna major valor a l'edició dels diumenges, sovint un pèl desangelada.
  4. Incloure cada dia un apunt d'un dels blocs personals d'Ara com si fos un article d'opinió més. Es tractaria d'aprofitar un capital important que té el diari que és la seva comunitat blocaire i que ara amb prou feines s'aprofita. A més, pot contribuir a donar una sensació d'aire nou en unes columnes d'opinió on apareixen massa noms "dels de sempre".
  5. Millorar la part digital, obrint més continguts. I sobretot potenciar la comunicació interactiva, de la qual el diari en serà el primer beneficiari.
Podeu llegir l'aportació que ha fet en Marc Arza sobre els 100 primers dies de l'Ara, o la que Enric Xicoy va fer fa unes setmanes, arran dels primers 40 números.

Comentaris del Facebook

1 comentaris:

Júlia ha dit...

He acabat tornat a l'Avui, tot i les seves malalties cròniques, la veritat.

Blog Widget by LinkWithin