Tres mesos després de tancar la porta a la incorporació de nous socis, el Barça obre una petita escletxa per aquells qui no són menors, penedits o que tenen familiars dins la massa social. A partir d'ara es podrà ser soci passant una "quarentena" de tres anys, en la qual per una quota inferior (125 euros anuals enfront dels 161 de la quota de soci), el simpatitzant podrà acabar sent soci. Amb aquesta via es vol donar resposta a una de les principals crítiques a la decisió de bloquejar l'accés de nous socis: qui vulgui ser soci de debò, que ho demostri.
D'entrada em sembla una bona mesura. Probablement la situació anterior, en la que un podia fer-se soci en dos minuts i pagant una quota gairebé simbòlica accedir a un munt de prestacions, era excessivament permissiva i podia haver donat lloc a problemes. Calia doncs establir algun tipus de filtre d'accés, tal i com passa a nombroses entitats.
Ara bé, a mi la solució no m'agrada. S'hauria pogut aconseguir un resultat similar fixant una quota d'entrada o bé ampliant el termini mínim de pertinença com a soci per a escollir i ser escollit membre de la junta, sense haver de crear un sistema de castes. Probablement aquestes alternatives eren més difícils d'implementar o no permetien discriminar entre socis amb familiars al club o socis que no tenen cap parentiu familiar, però els socis novells haurien pogut continuar dient que són socis, i no "simpatitzants" o quelcom per l'estil.
I la segona cosa que no veig clara és el preu. La rebaixa de preu entre el soci i el simpatitzant és massa petita en comparació amb el nombre de renuncies que ha de fer: ni pot votar, ni pot ser elegible per tenir accés a la llista d'espera d'abonaments, ni té el mateix nivell que els socis en la compra de localitats en ocasions especials, ni té dret al programa de "llotja oberta". Què li queda doncs? Rebre la revista a casa? La pròpia directiva va justificar en el seu moment la decisió de tallar l'accés a nous socis perquè no podia oferir-los gran cosa.
Esperem que aquest invent rutlli i no sigui un "Gent del Barça" segona part.
1 comentaris:
Informació en clau històrica en la línia del que comentes:
- Fa uns anys ja existia un carnet de simpatitzant, que va fracassar perquè no donava dret a gairebé res. Es deia Gent del Barça i tot i que no era molt car, no va tenir gaire èxit perquè no donava pràcticament prestacions.
- Quant la solució que proposes, abans per ser soci calia pagar una quota de 3 anys a fons perdut i tot de cop, era com la matrícula d'un gimnàs. Tornar a aquest model tindria un resultat similar,com dius, però em consta que s'ha tingut en compte que amb l'actual crisi no tothom té 380 euros per fer-se soci i han optat per una via intermèdia que no es percebi com una via elitista.
En tot cas, la diferència de preu d'aquest carnet i el del soci és molt petita, com bé dius, fet que em fa pensar que en realitat és una manera de fer diners perquè la directiva actual no vol més socis.
Publica un comentari
Publica un comentari