El passat mes de gener es prejubilava el veterà periodista Martí Anglada, acollint-se al primer programa de prejubilacions de la CCMA. Anglada no va prejubilar-se per gust, sinó per evitar una previsible prejubilació forçosa amb unes condicions força pitjors. El pas al retir forçós li implicarà una sèrie de sacrificis, entre ells el de no poder-se dedicar a cap activitat remunerada, encara que sigui la participació en una tertúlia. Res de res. Amb una mica de sort podrà escriure un llibre el qual haurà de publicar un cop passin els dos anys d'atur de rigor.
Coincidint amb aquest comiat, Ernest Benach s'estrenava com a tertulià de ràdio, concretament a la tertúlia matinal de RAC1. Benach, escollit diputat a les passades eleccions, va renunciar a la seva acta de diputat abans de què es produís la sessió constituent, i ara mateix gaudeix d'una paga de 104.008,95 euros anuals, la qual li durarà fins el desembre de 2014. No sembla que aquesta paga, força superior al salari mitjà i gairebé deu cops superior a la prestació màxima que un treballador en atur pot percebre, impedeixi anar de tertulià remunerat. No consta que el President Benach hagi fet renúncia a percebre honoraris i probablement no deu haver cap problema en compatibilitzar ambdues percepcions.
Ens trobem doncs en un nou cas d'aquells que no tenen cap tipus de justificació. Entenc perfectament que el senyor Benach tingui dret a una prestació que li permeti reorientar-se professionalment amb unes certes garanties, i també entenc que estigui buscant vies per poder fer la reorientació i que cregui que la seva aportació a una tertúlia pot ser interessant. Ara bé, la compensació del President Benach hauria de tenir exactament les mateixes condicions que les que té un aturat qualsevol. És a dir, només es cobra prestació si la baixa no ha estat voluntària, es cobra com a màxim dos anys de prestació, la prestació és incompatible amb qualsevol altra percepció, i cal demostrar que s'està cercant activament una nova feina.
Algú pot afirmar que estem parlant de la "xocolata del lloro" en comparació amb les escandaloses assessories dels expresidents González i Aznar suposadament compatibles amb els sous d'expresident. Probablement sigui cert però la "xocolata del lloro" multiplicada per deu mil acaba sent un aviari de grans dimensions. I a la vista dels estalvis que ha fet el Parlament (sis milions d'euros anuals en despesa corrent), un té la sensació de què la cosa va per aquí...
5 comentaris:
a mi no em sembla que l'ex-president del Parlament hagi de cobrar com un aturat qualsevol, però també està bé que intentem que qui arriba a aquests llocs no sigui un qualsevol. No ho dic pel Benach, però ell també ha de saber que s'espera d'ell que actuï amb responsabilitat, política si pot ser.
ah, i em sap greu per l'Anglada.
El que està passant és que el treball ja no és el que era. Tenim un grapat de coses que s'haurien de canviar.
He pensat sovint en això que comentes, m'he trobat a la família amb algun cas de prejubilat, i no entenc com hi ha sectors, els polítics inclosos, on es pot cobrar 'de tot arreu i força' i d'altres en els quals estàs lligat de peus i mans per fer uns calerons. Hi ha picaresca, certament, però no la bandejarem si ens trobem amb aquests greuges.
I, és clar, això fa evident el que ens diuen, dia si, dia també: hem de gastar menys, hem d'aprendre a viure amb menys, hem de treballar més ... nosaltres, per suposat.
Quilsvafotre, és que llegeixes això i quan et ve el cap a dir-te que aquest mes t'endarrerirà la nòmina sine die penses en aquell bat de bèisbol que et miraves l'altre dia en un aparador.
Doncs jo sincerament no entenc aquest dispendi en gent que compagina dues coses. Quan gaudeixes d'ajudes de l'estat, o beques o pagues, hi ha uns requisits que normalment excluen el treballar o uns ingressos màxims. Ells encara haurien de donar més exemple del que donen.
Publica un comentari
Publica un comentari