31 de desembre del 2010. Per desena vegada faig la Sant Silvestre de Barcelona, ara ja oficial i únicament "Cursa dels Nassos". No estic ni molt menys sol. Aquest any s'han inscrit 9.500 persones, tancant-se novament les inscripcions amb anterioritat a la data límit. La creixent afluència ha motivat que per segon any s'hagi organitzat la sortida en diversos calaixos, en funció dels registres acreditats. En el meu cas, i com us podeu imaginar, m'ha tocat anar al darrera de tot ;-)
No ha estat el Sant Silvestre ideal de molts anys, de dia assoleiat d'hivern i temperatura més que agradable. Malgrat tot, els núvols persistents han fet que al caure la nit la temperatura pràcticament no hagi baixat, el que s'ha agraït. Al tractar-se d'una cursa que tanca l'any l'esperit festiu hi ha estat present, tot i que la creixent "professionalització" fa que certes imatges més festives siguin menys habituals que anys enrere, on el to era més marcadament popular.
55 minuts i 25 segons. Aquest ha estat el meu registre d'enguany que m'ha deixat en la posició 5.665. Aquest ha estat un resultat gairebé idèntic al de l'any passat (llavors foren 55 minuts i 15 segons i la posició fou la 5.617). El valoro positivament, especialment pel fet de què fins a mitjans de desembre havia tingut poques oportunitats d'anar a córrer i el fet de què la cursa cada cop està més congestionada, el que inevitablement fa que s'acabin perdent molts segons al final dels 10 quilòmetres.
Pel que fa a l'organització cal dir que valoro l'esforç de l'Ajuntament (actualment l'únic organitzador de la prova) per acomodar la creixent demanda. Aquest any se n'han sortit prou bé i no hi han hagut problemes ni a la sortida, ni a l'hora dels avituallaments, tradicionals punts negres en l'organització d'aquest tipus de curses. Ara bé, hi ha petits detalls que caldria polir, especialment pel que fa al respecte a unes mínimes normes de conducta. Encara és massa habitual veure gent creuar el carrer en plena cursa sense que el guàrdia urbà que hi ha a pocs metres digui o faci absolutament res. O encara és massa habitual veure gent prenent dreceres sense que consti hi hagi hagut cap desqualificació per aquest motiu. No cal ser excessivament estrictes, però tanta laxitud pot acabar generant la percepció de què tot s'hi val.
I una recomanació: per què no implicar en aquesta cursa el 22@, tenint en compte de què bona part de la cursa transcorre en els seus dominis?
4 comentaris:
David...
Felicitats per la marca (millor que la meva).
Certament, una magnífica manera d'acabar l'any.
Sobre @22, podrien organitzar una competicions entre empreses, a veure quina ho fa millor.
Molt d'acord en el tema professionalització, jo vaig sortir en la primera tongada, i sincerament, vaig sentir comentaris que feien molta llastima, descualificacions a la gent que anava disfrassada i empentes una mica massa exagerades. Crec que va venint essent una tònica habitual en aquest tipus de proves esportives, molta gent es pensa que és una alteta olímpic i oblida que el que va és a passar-ho bé. Evidentment són una excepció, però fan molt de soroll. i Crec que cada vegada són més.
Després dels torrons qualsevol marca és bona, jo he millorat una mica la de l'any anterior ;)
Salut i sort
Aleix
David, en tot cas, felicitats també per continuar aquesta tradició. M'ha sabut molt greu trencar un costum no tan antic com el teu, però deu-n'hi do.
A veure si ens retrobem al 2011.
Uf! 10 segons més, et fas vell eh? Ai no! felicitats! :D Mon germà s'havia apuntat a la marató alguna vegada i pel que m'explicava em van passar les ganes de ficar-me entre tantíssima gent. Trobo que sou molt valents :) Bon any!
Publica un comentari
Publica un comentari