Vida quotidiana

Si els meus comptes no fallen, fa 9 anys i 20 dies que va entrar en circulació l'euro, desterrant la pesseta. Més de nou anys han donat perquè hagi arribat a créixer una generació a la que la pesseta els sona quelcom tan llunyà com a mi em sona el Mundial 82.  Llevat del sector immobiliari, on encara es va comptant en pessetes (cosa que ja mostra el nivell), la resta dels mortals hem pràcticament oblidat que existia una moneda diferent de l'euro que marcava les nostres vides.

Encara hi ha però algunes reminiscències d'aquella època. Les taquilles que hi ha als supermercats o a l'Abacus de torn perquè hi deixem les nostres bosses abans d'entrar a la botiga han estat un dels refugis tradicionals, i encara és molt fàcil veure que moltes d'elles reclamen 100 pessetes. En la majoria de casos l'empresa ha posat, de manera més o menys afortunada, una indicació de l'equivalència (50 cèntims o 1 euro).

A la Pompeu Fabra han anat un pas més enllà: han deixat les taquilles tal qual està, demanant 100 pessetes. Si l'usuari no és habitual, li pot aparèixer un dubte important: cal posar 50 cèntims d'euro, posar 1 euro o realment només accepta monedes de 100 pessetes? Les possibilitats de què la taquilla se'ls acabi menjant sense contrapartida a canvi són doncs elevades. Potser per això, o perquè continuen exigint pessetes i no pas euros, bona part de les taquilles no poden utilitzar-se...