Vida quotidiana

Els restaurants japonesos han crescut com a bolets en els darrers anys. Qui hauria dit no fa massa anys que menjar sushi seria una cosa habitual! Malauradament tanta moda ha dut a l'aparició dels anomenats "falsos japonesos", en la majoria de casos restaurants xinesos de menú barat convenientment reconvertits. Tot i que els preus poden ser un bon element discriminador, en alguns casos el dubte pot arribar a persistir.

Un restaurant fora de tot dubte és el Shibui, situat a la part alta del carrer Urgell. Es tracta d'un local ben decorat i on el menjar és de força qualitat, tot i que la factura se situa per la banda mitjana (uns 30-35 euros per persona sense comptar les begudes). A més del sushi, els yakisoba i la sopa miso, tenen també altres plats que poden agradar als no-tant-amants de la cuina japonesa. Així, tenen a la seva carta un filet de vedella (24 euros) perfectament preparat.

Un punt a favor d'aquest local és que disposen d'una carta específica per a persones celíaques, que inclou també les postres. Un exemple malauradament poc estès.

Encara sorpresos per la brillant idea de demanar uns Jocs Olímpics d'Hivern del 2022? Doncs no és el primer cop que es planteja un esdeveniment de gran magnitud que acaba no fent-se. El precedent més immediat el tenim en el Fòrum de les Cultures 2004, la conseqüència de la darrera gran maragallada que fou parlar obertament de sol·licitar una Exposició Universal quan (a) no es podia donar una Exposició Universal l'any 2004 segons la normativa i (b) el termini per demanar-la havia passat.

Però aquesta no fou l'única ocasió en què es plantejà aquesta possibilitat. L'any 1970 es va planejar la possibilitat de fer una Exposició Universal l'any 1982. La raó de fer-la en aquest any no era casual, sinó perquè havien de passar 6 anys entre exposicions d'aquestes característiques, i Filadèlfia l'havia demanat pel 1976 (finalment no es va fer). Se situaria en els terrenys de l'anomenat "Centre Direccional", situat entre Sant Cugat i Cerdanyola, i a quatre passes de la llavors novíssima Universitat Autònoma de Barcelona. Aquella zona havia de ser el gresol d'una ciutat "del futur" per a mig milió de persones.

Ja en aquella època hi havia qui estava en contra de què se celebrés un esdeveniment d'aquestes característiques. L'oposició la liderà Eduard Tarragona, un concejal i diputat força popular (i populista) de l'època. Al seu parer existien problemes socials més importants a resoldre a Barcelona, començant per la manca d'escoles, que requerien una atenció prioritària en comptes de projectes triomfalistes.

A finals de 1975 l'Ajuntament decideix, a la vista dels greus problemes econòmics i la incertesa del moment, deixar l'Exposició per una data millor, posposant-la pel 1.988, data del centenari de l'Exposició Universal de 1.888. Els canvis polítics d'aquella època, i sobretot, la iniciativa de fer els Jocs de la XXV Olimpíada van acabar enterrant el projecte de fer una exposició.

L'Exposició de 1982 se celebrà finalment a Knoxville (Estats Units) sota l'anodí tema de "l'energia canvia el món". Tingué la categoria d'exposició internacional, i no pas d'universal. Aquesta exposició, per cert, tingué una assistència d'11 milions de persones, i generà un benefici de 57 dòlars. 

El "Centre Direccional" va quedar aparcat durant molts anys. En una part dels terrenys es va realitzar el Parc Tecnològic del Vallès a finals del vuitanta. La major part dels terrenys, però, no han estat urbanitzats fins als darrers temps arran de la construcció del Sincrotró.

La setmana passada es va celebrar la 90a edició de la Volta a Catalunya, cursa ciclista que l'any vinent celebrarà el seu centenari. Joaquim Rodríguez ha estat el vencedor d'aquesta edició. Era el primer cop en vint-i-set anys que un corredor català guanyava aquesta cursa, que compta amb guanyadors il·lustres de la talla de Cañardo, Poblet, o Induráin, entre d'altres.

Cal dir que aquest any s'ha fet un esforç, tant des de la pròpia organització com de l'Ajuntament per potenciar una cursa que porta anys en una lenta decadència. També la Generalitat ha fet un esforç econòmic per tal d'assegurar la viabilitat de la prova. Malauradament però el públic no va respondre i els accessos a la muntanya de Montjuïc eren deserts. Quin contrast amb el que es visqué no fa massa mesos amb l'arribada del Tour de França!

I això em dóna que pensar una cosa: o surts a la televisió o no ets ningú. I per alguna misteriosa raó "la teva" no li presta la més mínima atenció, limitant-se tant sols a donar un breu al Telenoticies i a algun resum a la secció d'esports. I res més.  Diran que una retransmissió és cara. Però, quants diners li costa l'automobilisme a TV3? O el futbol?   I quant ens va costar l'etapa del Tour de França?

Aquest divendres els treballadors d'Acesa i Aucat han iniciat una sèrie d'aturades parcials per demanar millores en el conveni. Res de diferent al que passa a moltes empreses, si no fos perquè en els moments actuals es fa difícil pensar que algú vulgui fer vaga. No han de témer gran cosa, però:  el negoci segueix rutllant gràcies a un mercat captiu. A més, i com a mesura de força, han decidit convocar-les aprofitant la Setmana Santa, que és el moment de l'any més crític per alguns dels trams d'autopista que exploten aquestes concessionàries. Per evitar problemes, la concessionària s'ha vist obligada a aixecar les barreres, malgrat el Departament de Treball havia posat uns serveis mínims del 50%

El que ja no és tan habitual és que el passat dijous en Jordi Basté els dediqués l'editorial, i a l'endemà en Manuel Fuentes fes el mateix, tots dos en un to molt crític amb els vaguistes. Mai abans els havia escoltat criticant una vaga, i això que n'hem tingut una bona col·lecció, especialment al transport públic.  Perquè pel meu sistema de valoració,  és molt més greu una vaga d'autobusos en dia feiner que no pas una vaga de les escurabutxaques, per molt dia punta que sigui. Entre altres coses perquè en el primer cas es tracta d'una vaga contra la mobilitat obligada per motius de feina i d'estudis, i que a més sol afectar als esglaons més febles de la nostra societat. En canvi, una vaga d'autopisteros únicament ens pot fer alterar l'hora d'un desplaçament d'oci i que, en el pitjor dels casos, podem fer per una carretera convencional.

Per cert senyors Basté i Fuentes. No s'amoinin. Gràcies a la vaga s'ha aconseguit que desapareguin les cròniques cues miriamètriques per accedir al peatge de la Roca que indefectiblement cada cap de setmana de bon temps atrapen a milers d'automobilistes. Una demostració més de que l'actual sistema de peatges d'unes infraestructures hiperamortitzades és una rèmora per a la competitivitat i el benestar.

Fa un parell d'anys es va començar a parlar de fer reformes a la part baixa del carrer Balmes. Aquestes consistirien en què les voreres guanyessin espai a costa d'un dels carrils de la calçada, que en passaria a tenir només quatre. A priori la cosa semblava complicada, i hi havia gent que no ho acabava de veure del tot clar.

Un parell d'anys després ja tenim voreres ampliades. Com a vianant habitual de la zona puc dir que ha estat una millora radical. Les voreres antigues eren massa estretes i caminar pel carrer Balmes acabava sent un exercici bastant desagradable i limitat a un o dos carrers. Les voreres actuals permeten fins i tot passejar, cosa que encara millorarà més un cop creixin una mica els arbres que s'hi estan col·locant.

I què ha passat amb el trànsit? Doncs gairebé res. La fluidesa continua sent la nota dominant la majoria d'hores, i poques vegades s'hi veu un embús. Treure un carril ha tingut un impacte mínim, per no dir nul, sobre la circulació.

Sospito que una cosa similar passarà a bona part de la Diagonal un cop s'hi faci la reforma. Tothom ara té por de possibles col·lapses... i potser aquests mai acabaran existint.

Setmanes enrere va sorgir un interessant debat a l'Ateneuesfera sobre la utilitat del Twitter. Aquí teniu un exemple: grups d'usuaris que informen sobre incidències de la Renfe en temps real.  Els autors d'aquesta singular (i  útil) iniciativa, han estat un grup de twittaires: Roger Melcion, Anna Fuster i Daniel Julià, aquests dos darrers socis de Pimpampum.net.  (Btvnoticies també em parla) El més meritori d'aquesta iniciativa és que proporciona més informació i més útil que la pomposa web de rodalies que dies enrere va engegar la Generalitat.

Un premi per als creadors de la iniciativa i una idea que se'm va acudir arran del que va passar durant les nevades: una web que informi de l'estat del trànsit en temps real i que, a més, permetés pujar fotos per tal de poder afegir informació útil en un cas d'emergència, per exemple. Qui s'anima?

 La setmana passada la premsa es va fer ressò d'una campanya conjunta entre Generalitat, farmacèutics i l'empresa Durex, consistent en facilitar la distribució de preservatius entre els joves a preus més assequibles. Una iniciativa encomiable destinada a reduir les malalties de transmissió sexual i els embarassos no desitjats però que s'ha vist acompanyada d'una petita polèmica. El motiu ha estat el trípic que l'acompanyava, escrit en castellà i català. El fet de què estés en català fou valorat molt positivament i més d'un mitjà de comunicació va arribar a dir coses de l'estil "El Govern català comercialitza els primers condons en català i a meitat de preu" (portal per cert hipersubvencionat per la Generalitat).

Sembla però que ni els redactors de la notícia ni els responsables d'Acció Social coneixien de l'existència d'una empresa sueca anomenada RFSU que des de ja fa un temps comercialitza els preservatius amb les instruccions en català. El responsable de la distribuïdora a casa nostra és en Erik Wirdheim, força conegut a Vilanova i a la Penedesfera, on per cert distribuí mostres a les darreres jornades. Com no potser d'una altra manera, l'Erik s'ha sentit una mica contrariat al veure alguna d'aquestes notícies.

El problema de l'Erik és que no va anar a demanar subvencions (per cert, estaria bé saber si Durex s'ha embutxacat calers per aquesta campanya), ni és familiar o conegut d'algun alt càrrec del departament en qüestió, aspecte crític en un govern que ha tornat a posar el nepotisme als nivells de l'era dels Borja. Amb actituds com aquesta, com volem que la gent tingui esperit emprenedor?

Després de temps i temps de parlar-ne, ja tenim sobre la taula les dues propostes de reforma de la Diagonal.  El denominador comú de totes dues és l'ampliació de les voreres, que passen a ser generoses, així com la implantació del tramvia. La contrapartida és una dràstica reducció de la superfície destinada a cotxes, que en el cas concret de la proposta A queda reduït a un carril operatiu.

Les grans diferències arriben amb la ubicació dels arbres i la seva conseqüència sobre la ubicació de les calçades. L'opció A és la més conservadora en aquest aspecte, ja que aspira a mantenir l'arbrat actual, el que limita les possibilitats de la calçada central, i deixa una calçada lateral suposadament per usos de serveis (pàrquings, càrrega i descàrrega etc..) . L'opció B en canvi aposta per moure l'arbrat i crear dues calçades separades per una petita rambla.

Personalment em decanto per l'opció B, ja que és la que permet garantir un parell de carrils per sentit a la circulació de vehicles i deixa unes àmplies voreres per al vianant. Tot i això no m'acaba de convéncer al 100 %. A més del desavantatge que suposa l'haver de moure arbrat (i per tant haver de reposar una part important), no resol al 100% el tema del carril bici, que novament quedarà massa a la vora de les parades del tramvia, amb els problemes que això representa (en part, cal dir-ho, causa de l'incivisme d'una fracció dels ciclistes). 

Malgrat els inconvenients que plantegen les dues alternatives, crec que alguna cosa cal fer a la Diagonal. La situació actual és insostenible pel que fa al transport públic, extremadament lent i poc útil, i l'estretor de les voreres és un factor negatiu tant pels comerços com també pels edificis de l'avinguda, que probablement es veurien realçats amb unes voreres més àmplies.

Un altre tema és si tot això s'havia de fer mitjançant consulta popular, aspecte que considero innecessari i que es podien haver estalviar. Com molt bé ha comentat avui algun articulista, bé que no ens pregunten si volem els Jocs d'Hivern del 2022 o no ens van preguntar si volíem el Fòrum, aspectes tots dos que tenen un impacte superior a la butxaca del contribuent que no pas aquesta reforma.

Els anys vuitanta van ser força generosos pel que fa a nevades. Els barcelonins van rebre la visita de la neu en diverses ocasions: al gener de 1981 (la famosa nevada que deixà incomunicat al Barça a Vallvidrera el dia del derbi davant l'Espanyol), al febrer de 1983 (en ple Carnestoltes), el dia de Reis de 1985, al gener de 1986 i al febrer de 1987. A partir de llavors entraríem en una llarga temporada d'hiverns tranquils.

La nevada de finals de 1986 és, per les seves característiques, la més comparable a la de dilluns passat.A Barcelona va caure una senyora nevada, que totalitzà 40 centímetres a l'Observatori Fabra. El centre de Catalunya i les comarques gironines van rebre bastant. L'autopista A-7 va quedar tancada entre Maçanet i Girona, i calien cadenes a la N-II entre Malgrat i Girona . Un bon nombre de línies elèctriques van caure i van deixar sense electricitat ciutats com Igualada, Vic o Girona . I nombrosos trens van quedar atrapats a mig camí, algun dels quals fou rescatat hores després. 

En el cas de les nevades d'aquesta època, comptem la sort de disposar de fonts escrites i sonores del que va passar. el 30 Minuts va dedicar un reportatge (llavors feien dos reportatges per programa) a la nevada del 1985 i l'onada de fred que l'acompanyà. Catalunya Ràdio té penjat a Internet l'especial que es va fer la nit del 30 de gener de 1986. Recomano escoltar-lo una estona, perquè algunes situacions ens recordaran les viscudes no fa massa dies.

I una curiositat final: el parte que van emetre les elèctriques de l'època (Fecsa, Segre, Enher i Hidroelèctrica de Catalunya):

"El fortísimo temporal de agua y nieve que ha padecido Cataluña, de intensidad sin precedentes desde hace más de 50 años en algunas de sus comarcas, sigue afectando seriamente a la continuidad del servicio en amplias zonas de Girona y Barcelona, y en áreas más localizadas de las provincias de Tarragona y Lleida".

Sospito que la deurien fer amb la màquina d'escriure, i potser van fer una còpia amb paper carbó. Fora d'aquest insignificant detall, sembla escrit fa cosa de poques hores.

Per cert, sembla que al 1986 el llum els va arribar abans als gironins que el que ho ha fet el 2010...

Las Gavarres, por decreto -La Generalitat ejecuta el proyecto de la línea eléctrica por razones de
interés público

La Vanguardia - 26/09/2001

LLAGOSTERA La Generalitat ha decido coger el toro por los cuernos y ayer el Govern aprobó tramitar los procedimientos para la ejecución del proyecto de la línea eléctrica de las Gavarres por razones de "urgencia
y excepcional interés público". Las obras de construcción de la línea eléctrica entre Juià y Castell d'Aro que promueve la empresa eléctrica Fecsa-Endesa para abastecer a las localidades de la Costa Brava se encontraba parada en el término municipal de Llagostera a causa de la oposición municipal al proyecto.
(...)

ERC y IC-V lamentan la decisión del Govern

Diferentes partidos políticos lamentaron la decisión de la Generalitat. El portavoz en el parlamento de IC-V, Joan Boada, calificó de "inadmisible" que el Govern imponga una línea rechazada por un
Ayuntamiento escogido democráticamente. El diputado de ERC, Pere Vigo, considera la decisión tomada de "triste y patética" y asegura que es un ejemplo del "vasallaje político y económico del Govern"

Feia molts anys que no es veien aquestes imatges a Barcelona, especialment a la part més propera del mar. Caldria remuntar-se a l'any 1986 per trobar una nevada de característiques semblants(una nevada que per cert fou la primera on la ràdio tingué un paper protagonista). Podríem parlar dels polítics i d'alguns incompetents, però millor deixar-ho per un altre dia i centrar-nos en la bellesa d'unes imatges que potser trigarem força temps a tornar a veure.

Les tres primeres fotos estan fetes als voltants del Parc de la Ciutadella cap a les cinc de la tarda. Des d'allà em vaig desplaçar fins a la pastisseria Farga, als voltants de la qual vaig prendre la darrera foto. Per cert, la pastisseria-cafeteria era gairebé buida, tot i l'encant prendre una beguda calenta i una pasta mentre es veia nevar a fora.

Als senyors i senyores del Servei d'Activitat Física de la UAB no se'ls ha acudit millor idea que celebrar el Dia de la Dona celebrant una setmana de portes obertes a les seves instal·lacions "per a tothom".  Aquest "per a tothom" té però lletra petita: només si s'és dona, o bé en cas de complir aquesta condició:

Per tal d'incentivar al màxim la pràctica d'activitat física femenina, objectiu principal de la Setmana de la dona, si ets home i vols aprofitar la promoció i entrar de franc, caldrà que ho facis amb una dona, tant si és abonada al SAF com si ha omplert també el formulari per a poder-hi accedir. Si vens sol, encara que hagis omplert el formulari, no podràs accedir al SAF de forma gratuïta, llevat que siguis abonat al SAF.

Magnífic: volem commemorar una diada l'objectiu de la qual és alertar-nos de les discriminacions  per raó de gènere que encara persisteixen... creant una nova discriminació per raó de gènere!!  Ens podrien explicar els responsables del SAF quines raons objectives expliquen una discriminació per raó de gènere? Perquè per exemple amb una norma d'aquest tipus es pot perfectament impedir el pas a una parella d'homosexuals. Tot plegat molt de progre tronat...

Hi ha infinites maneres de commemorar una jornada com aquestes sense caure en actituds ridícules. Per exemple, realitzant activitats esportives que siguin més atractives per a les dones. O reenfocant activitats que ja es facin i on la presència de les dones sigui baixa per tal d’estimular-ne la participació.

I per cert: què hi diu de tot això el Síndic de Greuges de la UAB? I el de Catalunya?

Interessats acudir al carrer Consell de Cent, a tocar del Mercat d'Hostafrancs.