Vida quotidiana

El blog de David Rodríguez (aka Retalls de la vida quotidiana d'un barceloní)


Sortint de l'Arboç per la nacional i mig amagat entre les vinyes es pot trobar aquest anunci hollywoodià corresponent a una cadena de botigues de mobles que ja fa temps va passar a la història. De fet, els anuncis de Muebles Tarragona eren molt comuns a l'entrada de les travessies urbanes i compartien espai amb el Nitrato de Chile o el Chocolate Torras, entre d'altres.

Muebles Tarragona fou una important cadena de mobles de la Catalunya dels seixanta i setanta. La seva desaparició no fou per cap insolvència o adquisició per una altra empresa, sinó senzillament per un canvi de nom. Des de principis dels vuitanta "Muebles Tarragona" és "Expo Mobi", un nom que probablement us sonarà més familiar

El seu propietari era Eduard Tarragona, un personatge que va fer de polític en el tardofranquisme. Destacava pel seu discurs heterodox, i  alguns van arribar a qualificar-lo de populista i demagògic.Va presentar-se a les pseudoeleccions que es feien per aquella època sota el lema de "La voz de los sin voz" i solia destacar per ser el Pepito Grillo d'uns llocs on no hi havia massa espai per a les dissidències. Els diaris de sessions recullen infinitat de les seves preguntes parlamentàries, algunes d'elles força sorprenents. També a l'Ajuntament de Barcelona, on fou concejal, va deixar la seva emprenta, oposant-se, entre d'altres propostes a la celebració d'una Exposició Universal l'any 1982.

A les primeres eleccions es va presentar pel seu compte i gairebé va estar a punt de treure l'acta de senador, amb més de 300.000 vots. Una de les seves propostes era que tots els joves que feien el servei militar el fessin a Catalunya, com a pas previ a la conversió en un servei voluntari. Populista o no, s'anticipà vint-i-cinc anys.  Posteriorment, el procurador Tarragona fou diputat per AP (actual PP) durant la II Legislatura (1982-1986), on va continuar mostrant una intensa activitat política, amb uns plantejaments que ara semblarien increïbles. Aquí teniu un exemple.

A la Mesa del Congreso de los Diputados
Eduardo Tarragona Corbellá, Diputado por Barcelona, perteneciente al Grupo Parlamentario Popular, al amparo de lo previsto en los artículos 185 y siguientes del Rcglamento de la Cámara, tiene el honor de elevar al Gobierno las siguientes preguntas, de las que desea obtener respuestas por escrito.
Antecedentes
En los Presupuestos Generales del Estado para 1986, en el anexo de inversiones reales P.10.1, del Ministerio de Transportes. Turismo v Comunicaciones, proyecto número 0006, equipamiento nuevos sistemas de aeropuertos, años 1985-1988. varias regiones, varias provincias, se presupuestan 80.0 millones de pesetas.
Preguntas
¿Cuál será la distribución, por regiones v nacionalidades, en pesetas, en el año 1986?
¿Cuál será la distribución que se hará para las cuatro provincias catalanas, en el año 1986?
¿Cuánto corresponderá a cada una de ellas, y cuál es el nombre de los establecimientos a los que se asignarán, en I986?
Palacio del Congreso de los Diputados, 3 de diciembre de 1985 .-Eduardo Tarragona Corbellá.
A més dels mobles, la família Tarragona tenia empreses dedicades als ferros. La seu central la tenien en un xamfrà del carrer Sepúlveda que casualment estava a la mateixa mançana que l'edifici de Muebles La Favorita. A principis dels noranta fou rehabilitat i des de fa ja força anys és la seu del Departament de Treball de la Generalitat.

La curiositat:  Encara són visibles cartells d'una de les campanyes electorals de Tarragona a l'estació de Correus, de la qual se'n va fer ressò un excel·lent reportatge aparegut fa un parell d'anys al Presència i en el qual vaig tenir el gust de participar-hi.

Comentaris del Facebook

Blog Widget by LinkWithin