Vida quotidiana

Durant molts anys fou comú veure uns anuncis molt característics al costat de les carreteres: els del "Tío de la Bota", un vi de taula de la vinícola murciana Capel.  Avui costa de trobar-ne algun, com també costa molt de trobar aquests vins de taula omnipresents a gairebé totes les cases no fa massa temps i que ara ocupen un petit racó en supermercats i grans superfícies.


El "Tio de la Bota" però no era el vi més popular per aquestes latituds. N'hi havia alguns de força coneguts: el "Tres erres", el "Berichó" o "El Baturrico", tots ells dotats amb un característic tap de plàstic. El "Tres Erres" era embotellat per les Bodegues Roqueta de Manresa, i pel que he descobert, tenia un parell de germans amb menys erres. Encara es ven en alguns supermercats, però ja no el produeix Roqueta, que s'ha especialitzat en fer vins amb major valor afegit.

La història d'"El Baturrico" és encara més sorprenent, ja que de ser el vi més venut va desaparèixer a principis dels vuitanta sense deixar rastre. El motiu fou primer un frau alimentari en el que es va veure immers (es veu que li afegien una substància tòxica que impedia que el vi es tornés vinagre), i posteriorment l'empresa que el produïa va tenir nombrosos problemes econòmics fins veure's gairebé abocada a la desaparició. La importància de l'empresa (la factoria podia embotellar fins a 840.000 ampolles per any) va motivar la  intervenció de la Generalitat l'any 1983, que va impulsar una cooperativa i una certa reorientació estratègica. La marca "El Baturrico" va desaparèixer dels prestatges substituïda per altres marques ("Terra Baixa") o per marques noves. Coses de la vida l'empresa, situada a la Gran Via de l'Hospitalet, va acabar a les mans de Capel, que és qui encara explota actualment algunes d'aquestes marques.

Un vi d'aquesta categoria, més recent, fou "L'Avi Miquel", que em penso també ha desaparegut de les prestatgeries. En aquest cas el vi venia de l'Empordà.

Els canvis de consum de vi, que es manifesten en una dràstica baixada del consum mitjà per habitant, han condemnat a la marginalització aquests tipus de vi, els quals han estat substituïts per vins de més qualitat (la Generalitat va fer una important tasca durant els vuitanta i noranta en aquest àmbit) o directament s'han substituït per altres activitats, com fer pisos  o polígons industrials allà on eren les vinyes.