Vida quotidiana

Afortunadament ja ha acabat la campanya electoral, 15 dies completament evitables que, campanya rere campanya, es demostren d'una utilitat més que dubtosa. D'entrada perquè ja fa molts mesos que es ve realitzant una precampanya. En segon lloc perquè la campanya afavoreix de facto als partits polítics al poder (o amb representació parlamentària) enfront dels potencials entrants. I tercer, perquè la campanya o bé es basa en una sèrie de rituals costosos i de dubtosa necessitat, com omplir pavellons o posar-se a fer mítings suposadament espontanis.



El 2.0, com de costum ha servit per especiar una mica la campanya. Si al 2003 van ser els intercanvis de powerpoints, i al 2006 van ser els blocs els qui van entrar en guerra, al 2010 el protagonista ha estat el Youtube, amb els famosos vídeos eròtics. Bastant pobre, tot plegat.

I si em pregunteu la meva porra electoral aquí la teniu:


CIU     59
PSC    32
PP      15
ERC   12
ICV     9
C's       3
SCI      3
PxC     2


A diferència de la porra del Mago Félix, aquesta sí suma 135. A veure quin grau d'error té :-)

P.S.: Com és ja tradicional, farem seguiment de la nit electoral in situ.