Vida quotidiana

 Fa un parell de setmanes la Silvia Cobo va publicar una entrada força interessant a la web d'Escacc en la qual comentava una recent decisió del nou govern holandès consistent en  considerar l'eliminació la versió digital de la televisió pública.  L'argumentació que s'ha fet és que aquests mitjans fan la competència a digitals privats. Immediatament la pregunta que un es fa  és si aquesta decisió podria extrapolar-se i afectar a mitjans com el 3cat24, La Malla, o Btvnoticies, entre d'altres.

La resposta és un "depèn", el qual ve determinat pel paper que té el digital dins de l'estratègia del grup de comunicació públic. Si el digital és un aparador alternatiu al que pot ser una televisió o una ràdio, la seva presència està més que justificada. Si en canvi, el digital és un afegit amb escassos punts de contacte amb la resta dels mitjans públics, la cosa ja és més qüestionable. Si centrem la nostra visió en el cas que ens és més proper podríem dir que en línies generals els digitals no només no llastren els comptes d'explotació sinó que en fins i tot en alguns casos mostren una major eficiència en l'ús dels recursos o permeten arribar allà on altres mitjans no poden fer-ho.

Ara bé, això no vol dir que hi hagi possibilitats de millora. I jo la primera que veig és la necessitat de racionalitzar una mica la miríada de mitjans públics que tenim aquí. Té sentit que COM Ràdio dediqui diners a generar informació internacional quan TV3 pot fer-ho perfectament? O que hi hagi duplicitats entre corresponsals de TV3 i Catalunya Ràdio? O que ens omplim la boca parlant d'Area Metropolitana de Barcelona i gairebé tots els municipis continuin amb la seva ràdio i televisió locals, amb les corresponents estructures?  Crec que primer hauríem d'afrontar aquest debat en benefici de tothom: des dels contribuents, fins als propis treballadors d'aquests mitjans, els quals sovint són les primeres víctimes de certes decisions o no-decisions.