Vida quotidiana

Durant aquests dies es fa al CCCB un curs anomenat "Repensar les polítiques urbanes 30 anys després", on geògrafs, antropòlegs, urbanistes i experts en polítiques socials discuteixen sobre reptes actuals de les polítiques urbanes. Una de les novetats d'aquest curs ha estat incorporar un debat-col·loqui entre els assistents amb el suport de peces audiovisuals i que ha comptat amb el suport d'una sèrie de persones més o menys interessades per les dinàmiques urbanes des d'angles diferents. L'Andreu Orte va suggerir el meu nom a l'organització i els va agradar la idea, pel que he format part de la "fila zero" d'aquest innovador format de sessió.

Malauradament no he pogut quedar-me tota la sessió (que abastava tota la tarda) a causa d'un compromís docent. Ha estat una llàstima perquè tant les temàtiques com el debat que s'anava generant prometia. A més, jugava en camp contrari, ja que la majoria dels assistents eren de gremis diferents al meu (cosa que a vegades s'agraeix).

De la part del debat en la que he pogut estar m'he quedat amb un parell d'idees:

La primera, l'afició que tenim massa sovint a idealitzar el passat, i que ens porta, entre altres coses a pretrendre "congelar" barris en un suposat estat idíl·lic. Això ho hem vist, per exemple, amb el cas de la Colònia Castells, amb Can Ricart, i amb molts altres espais on s'ha contestat el canvi d'usos. Bé és cert que en alguns casos s'han fet intervencions més o menys desafortunades, però no és menys cert que a vegades les alternatives (per exemple no intervenir) generen encara resultats pitjors. Pensava, per exemple, en el cas de les antigues colònies tèxtils, les quals van decaure, o fins i tot desaparèixer quan la fàbrica va tancar i no va aparèixer cap alternativa. Fins i tot quan en algun cas una empresa decideix reviscolar la colònia (com fou el cas d'Hines amb Cal Vidal) ja es van generen amplis moviments contraris i apareix el consabut "Salvem...". No fou la instal·lació de la colònia en el seu moment un atemptat contra el medi natural i una invasió de part del municipi de Puig-Reig?

La segona, apuntada per un altre dels membres de la "fila zero", és el què passarà quan les generacions d'urbanites que van marxar a urbanitzacions per guanyar qualitat de vida es facin massa grans. Bé, de fet, no és un futurible, sinó una realitat en molts municipis relativament propers a Barcelona, que van veure arribar a un bon nombre d'habitants de municipis de la primera corona metropolitana tant punt es van jubilar. Després de vendre's el pis a l'Hospitalet o a Santa Coloma a un preu ja elevat van aprofitar la segona residència que s'havien construït en urbanitzacions més o menys allunyades del nucli urbà. Aquesta gent ja no tornarà a la ciutat, contra el que es pugui pensar a primer cop d'ull. En canvi sí influirà a la política municipal, reclamant serveis a les urbanitzacions que (a) mai s'havien arribat i plantejar i (b) que per les seves característiques i baixa densitat seran molt difícils de costejar.