Vida quotidiana

Probablement aquesta no serà la primera campanya 2.0, però sí la primera campanya en la que els caps de llista es veuen més o menys obligats a explicar el seu patrimoni. Joan Herrera fou el primer en avançar-se i  bona part dels candidats han seguit la línia, més per reacció que no pas per convicció.  Deixant de banda els casos de Montilla i Mas, que no han revelat explícitament el seu patrimoni (si ho han fet d'alguna manera o una altra en alguna entrevista), la sensació que un té és que es veuen coses força rares.

Agafem el cas del senyor Joan Puigcercós, nascut l'any 1966. Segons el que ha explicat, té un pis que va comprar per poc més de 100.000 euros, que encara li falta pagar una part,  un cotxe més o menys normal (un Scenic), i uns 10.000 euros corrents al compte corrent. Les vacances, tal i com va declarar en una recent entrevista a La Vanguardia, les fa a la masia dels sogres. Hi ha dos detalls que no concorden: el primer és que el senyor Puigcercós ve cobrant de l'erari públic des del 1987, quan va aconseguir una acta de regidor a Ripoll, i sobretot des del 1992, quan fou escollit membre del Parlament. La segona, que la seva dona és professora en una escola concertada, i que per tant, no té un mal sou. No cal ser massa expert en números per veure que o bé el senyor Puigcercós donava gran part del seu sou al partit (sabem que hi havia algun tipus de contribució més o menys obligada), o bé que està amagant alguna cosa.

Un altre cas és el de la senyora Sánchez-Camacho, nascuda l'any 1967 Segons ens ha explicat no té cotxe, amb prou feines té 4.000 euros al banc i té un habitatge de 575.000 euros pendent de pagar.  Un altre "Expedient X" per partida doble. Primer perquè la senyora Sánchez-Camacho fou jutge substituta abans de tenir diversos càrrecs de certa importància al Ministeri de Treball a finals dels anys noranta.  Des del 1999 ha estat diputada i/o senadora. Per tant costa explicar-se com pot ser que únicament tingui deutes.  La segona, és com una entitat financera concedeix una hipoteca de tan elevat valor a una mare soltera, quan estadísticament és el grup de mares solteres el més vulnerable a situacions de pobresa.

Més normals i consistents són els casos del candidat Herrera i del ciudadano Rivera, nascuts el 1971 i 1979, respectivament. El primer té un habitatge més o menys normal comprat a mitges amb la seva parella, i un vehicle normal, a més d'uns estalvis força raonables. Cal tenir en compte, a més, que el primer sou important que va cobrar i que ens consta als ciutadans fou l'any 2004 en ser escollit diputat al Congrés. En el cas de Rivera, té dos habitatges (un de 120.000 euros que té llogat i un altre de 300.000 pendent de pagar), un cotxe de gamma mitjana-alta i una moto. Rivera treballava a La Caixa abans de ser escollit diputat l'any 2006.

La veritat és que alguna d'aquestes declaracions fa por, especialment si el declarant acaba tenint responsabilitats sobre el pressupost. No obstant, cada situació és un món i allà on es podria intuir una mala gestió dels diners pot haver-hi un ajut a un familiar...o al partit.  A la vista d'això, tan interessant és conèixer el patrimoni dels polítics?