Vida quotidiana

El blog de David Rodríguez (aka Retalls de la vida quotidiana d'un barceloní)

L'entrada d'avui volia dedicar-la a analitzar aquest nou diari que es diu Ara. Per molt suport institucional que es tingui, llençar un diari nou en paper aquests dies sembla gairebé una proesa i em trec el barret davant de l'aposta personal que han fet molts professionals, apostant-hi els seus estalvis o canviant una bona feina per un projecte que pot sortir bé...o no. A més, en aquest cas s'ha fet una aposta arriscada: en comptes de fer un producte més o menys convencional s'ha apostat per crear un producte completament nou, en el que el paper passarà a ser un actor secundari

No obstant, hauré de fer l'anàlisi un altre dia. Després de set intents infructuosos de compra, a quioscos, papereries, benzineres i Opencors de poblacions diferents, ho he hagut de deixar estar.  Segons diuen s'han imprès uns 120.000 exemplars. Per tant, llevat que anés a petar justament als establiments on s'havia exhaurit, la demanda ha superat les previsions inicials. Tot un èxit..... però també un perill. La ruptura d'estoc és una de les coses que més temen els directius de marketing d'una empresa, ja que implica el risc de perdre clients.

Una errada de previsió la té qualsevol i no cal donar-li més importància. Ara bé, hi ha coses que no s'hauria de permetre un diari que s'autoproclama innovador.

Primer exemple: el contacte amb el diari. Costa bastant trobar la manera de comunicar-se amb el diari. Finalment un troba, a la part de baix un petit enllaç a una pàgina de contacte, la qual du a una pàgina amb una sèrie de correus electrònics, els quals serveixen de ben poca cosa (això suposant de què te'ls responguin).  En altres paraules: més o menys el mateix que un mitjà de paper dels de tota la vida.

Segon exemple: xarxes socials 1.0. Si no puc arribar al diari mitjançant la pàgina web una alternativa és fer-ho mitjançant les xarxes socials. Però sembla que el diari només les entén d'una manera unidireccional, de l'empresa al client, ja que després de fer un parell de preguntes encara espero la resposta. Només en el cas de clients subscriptors el diari es digna a donar resposta. Bastant trist. Em recorda al vell Avui, en el que quan t'anaven a publicar una carta al director et trucaven per preguntar-te si eres subscriptor. I si no ho eres, ja sabia què passava amb la carta (i així els va anar...).

M'havia esperat fins a veure al número 1 per decidir si em subscrivia o no. Visto lo visto, especialment la segona part, ja us podeu imaginar la meva decisió...

Comentaris del Facebook

3 comentaris:

mai9 ha dit...

vinga, no siguis tan dur que estan començant. Jo flipo que només siguin 80. Diria que són molts més a altres diaris.

jo sóc subscriptor i no tinc el login per entrar (que diuen que l'enviaran). Paciència i ja anirà sortint tot :)

David ha dit...

Home....Hi ha motius per donar-los canya, no tant perquè se'ls exhaurissin els exemplars (això passa i tothom ho comprèn), sinó pel fet de què (1) no van preveure com gestionar una situació com aquesta i (2) la resposta que s'ha donat ha estat molt pobra. De fet encara és l'hora que m'hagin de contestar un sol dels meus missatges quan em consta que sí que n'han contestat per altres bandes. No em sembla una bona manera de captar clientela i fidelitzar-la, especialment en un mercat tan competitiu com és aquest.

mai9 ha dit...

el Comunity Manager és un desastre :P

Blog Widget by LinkWithin