Per motius de feina acostumo cada any a acompanyar, durant uns dies, a un grup de professionals xilens. Una de les visites que sempre demanen fer és, lògicament, a les instal·lacions del Barça, on no pot faltar la visita al Museu i les fotos al Camp Nou. L'any passat ja en vaig parlar.
Aquest any he pogut veure la reforma del Museu del Barça, que tenia com a objectiu posar al dia una atracció turística de primer nivell. Tot i que per aquell museu hi passen anualment més d'un milió de visitants, fins no fa massa continuava essent una mera col·lecció de trofeus a la qual se li sumava la col·lecció comprada al col·leccionista (i perico) Pablo Ornaque. El recinte necessitava una renovació a crits, i en especial un canvi de discurs que el convertís en un museu del segle XXI.
I la veritat és que el resultat és bastant decebedor. Tenint en compte que el Museu forma part d'un paquet de visita a l'estadi que costa 19 euros d'entrada, i la xifra milionària de visites, podria haver-se fet molt més...i millor. D'entrada, l'exposició resultant és força pobre, sobretot tenint en compte la immensa quantitat de material històric amb què es podria comptar. Per què no s'han utilitzat gravacions cinematogràfiques o televisives de la història del Camp Nou, per citar un exemple?
I després una cosa gens agradable per a un turista: es veu massa descaradament que allà només es va per la pela. Una exposició per cobrir l'expedient, una galeria interactiva bastant justeta...però força llocs per fer-se una foto a 12 euros, i una sortida convenientment reformada que dóna a parar a la botiga. Massa evident i una temptació perquè acabi figurant com a "tourist trap" a totes les guies turístiques 2.0.
El Barça mereix un museu millor. No calen inversions multimilionàries, sinó tenir una mica de gràcia.
5 comentaris:
Alguna vegada havíem portat els alumnes grans a veure el Camp i el Museu, ara ja estic jubilada i no sé com va el tema, però de la primera vegada a la darrera vaig percebre una gran davallada en tot plegat: en l'atenció a les criatures, en la qualitat de les explicacions, en el museu, com molt bé expliques...
Júlia,
Gràcies per la teva aportació. Confirma el que sospitava: anar a buscar el darrer cèntim costi el que costi. Però aquestes polítiques que funcionen la mar de bé a curt termini acaben passant factura al cap d'uns anys. Pagar 19 euros per veure una exposició justeta i fer-se una foto a l'estadi és excessiu fins i tot per les butxaques dels turistes amb major poder adquisitiu. A veure si la nova directiva redreça la situació, tot i que algunes de les darreres maniobres (fer pagar als socis per anar a veure els partits del Barça B) no em fan ser massa optimista.
Com a culé, primer m'ha sapigut greu això que expliques (no he anat mai al museu). Però després he pensat: i què volies? El futbol és una màquina de fer diners amb les necessitats de les persones. No hi ha res d'exemplar, innocent, gloriós, sentimental en el Barça. I ja seria hora que ho anéssim veient, potser així derivaríem els nostres esforços en canviar la situació del país, en comptes de satisfer-nos amb l'última victòria sobre "els dolents". Vaja, que és allò de voler i doler.
Clícide,
A mi no em sembla malament que el Barça intenti captar recursos per aquesta via, sobretot quan els turistes tenen moltes ganes de visitar l'estadi. Ara bé, penso que hi ha moltes maneres de fer-ho i que poden ser més rendibles a llarg termini que no pas aquesta.
I ja passant al futbol, tens tota la raó, però en la majoria de casos no deixen de ser decisions personals de com gastar-se els diners. Un tema diferent és si institucionalment o fiscalment tots aquests senyors acaben gaudint d'un tracte privilegiat, cosa que massa sovint passa.
Merci pel teu comentari!
De qualsevol manera, el que seria sorprenent és que el Museu del Barça no fos una 'tourist trap' com tu dius. No hi ha museu o atracció turística a Europa que jo hagi visitat que no compti amb la seva botiga estratègicament situada.
Fa dos setmanes vaig estar a París i vaig anar a veure la Saint Chapelle (que en les meves estàncies anteriors no havia visitat). La planta baixa ha perdut l'essència i s'ha convertit en una botiga de records (de la capella i del que no és la capella) i els vitralls de l'altar de la planta de dalt estaven en restauració. Per veure això, jo no hauria pagat una entrada de 12€.
Tot i així, també és cert que només l'esperit crític ens ajuda a millorar.
Publica un comentari
Publica un comentari