Vida quotidiana

Qui vulgui ja pot anar a encarregar els famosos "bons patriòtics" (que de patriòtics no tenen res) emesos per la Generalitat i que ofereixen un atractiu 4,75% a 1 any i 2 dies. Es tracta d'una bona inversió per aquells qui no necessiten els diners durant una temporada. Per a la Generalitat, però, potser no ho serà tant, ja que a l'elevat tipus d'interès s'hi sumen les comissions que s'hauran de pagar a les entitats financeres que col·locaran el deute entre la seva clientela. En qualsevol cas, tampoc hi havia massa marge de maniobra ni la possibilitat d'equivocar-se.

Segons les primeres indicacions, sembla que l'emissió va camí d'esdevenir un èxit i es preveu que caldrà establir algun mecanisme de repartiment davant de l'allau de sol·licituds i la impossibilitat d'acontentar a tothom. Bé, ha tingut èxit entre la ciutadania, però no entre la classe política. Bona part dels polítics de primer nivell consultats han dit que no acudirien a l'emissió perquè no tenen estalvis disponibles. Així s'han expressat personatges polítics tant diferents com Joan Puigcercós, Joan Saura, Josep Antoni Duran Lleida o Alicia Sánchez Camacho. Les hipoteques han estat l'excusa més socorreguda.

Cap dels sous dels polítics esmentats baixa dels 60.000 euros anuals i en alguns casos supera els 100.000. A Catalunya el sou mitjà anual se situa al voltant dels 24.000 euros (per això els qui cobren més es quedaran sense deduccions a l'IRPF per habitatge). És a dir, una classe política que ingressa de mitjana entre 3 i 4 vegades el que ingressa un ciutadà mitja li demana que estalviï, i que a més posi part (o tots) els seus estalvis en un producte que ells no adquiriran.  D'aquí doncs es poden deduir dues coses:

Possibilitat número 1: els polítics són unes persones incapaces de saber gestionar les seves finances personals, ja que no són capaces d'estalviar quan sí ho poden fer persones amb ingressos molt inferiors (o això se suposa).

Possibilitat número 2: els polítics no adquireixen aquest deute públic perquè tenen dubtes sobre la seva rendibilitat i/o solvència.

Independentment de quina sigui la possibilitat, el resultat no és gens positiu. Si és la primera, tenim uns polítics incompetents, ja que si són incapaços de gestionar casa seva probablement tinguin problemes per gestionar els diners de tothom (potser per això tenim els dèficits públics que tenim). L'altra possibilitat és encara pitjor, ja que demanen al ciutadà fer uns esforços que ells són els primers a no fer. Sense comentaris