Com era previsible, la mesura de la junta directiva del Barça de limitar l'admissió de nous socis a familiars dels ja existents ha generat nombroses reaccions. Alguns es mostren favorables a la mesura, fonamentalment per la necessitat de moderar la demanda de nous abonaments. Altres, entre els quals m'hi sumo, ens mostrem contraris, no tant per la necessitat d'establir algun tipus de filtre, sinó en el com s'ha perpetrat.
Hi ha un punt bàsic que considero que és l'origen del problema: la percepció que tenen molts socis del Barça, fins i tot la seva junta directiva, de què els únics propietaris del club són ells i per tant tenen total llibertat per fer i desfer en aquells afers que siguin de la seva competència. Res més lluny de la realitat. El Barça no pot oblidar que les seves decisions no només afecten als seus socis, sinó a la ciutadania en general. És el que en anglès es denomina stakeholder o grups d’interès. Per tant, a l'hora de prendre decisions, com a mínim ha de tenir-los en compte.
Anem a veure en una dimensió incontestable: els diners. Si un mira el pressupost d’ingressos liquidat de la temporada 2008/2009, que va totalitzar 343 milions d’euros, s’observa que únicament 50 provenen dels socis i abonats (17,7 de socis + 32,3 d’abonaments), als quals caldria afegir un percentatge dels ingressos de taquilla normal, En altres paraules, els socis no aporten ni la cinquena part del total d’ingressos del club. La resta l’aporta la gent de fora, des de les visites a l’estadi (22 milions d’euros la temporada 2008/2009, poca broma), fins a la televisió, passant pels drets televisius o les gires. Més d’un no seguidor del futbol o seguidor d’altres equips s’ha qüestionat la subvenció implícita que el conjunt de contribuents, via TV3, ha fet al FC Barcelona.
Davant d’aquestes xifres i si tenim en compte que els socis no fan cap tipus d’aportació a fons perdut, algú s’atreveix a dir que els socis són els únics propietaris del club? Jo personalment no, entre altres coses perquè una part molt important del pressupost del club depèn de tota aquesta gent a la qual el club sembla que li faci nosa.
Quines alternatives poden haver per establir uns mínims filtres, però mantenint alhora una certa llibertat d’accés? Crec que hi ha força mecanismes millors. Deixeu-me citar tres:
• Establir una quota d’entrada a fons perdut. Aquesta entrada actuaria com a cost d’oportunitat per aquelles persones que es fessin del club únicament per motius oportunistes (per exemple tenir dret a comprar entrades en una final europea). De fet aquest era el mecanisme existent fins l’arribada “El Gran Repte”, i de la qual únicament n’estaven exempts els menors d’edat.
• Establir la necessitat de comptar amb un o dos avals de socis. Aquesta mesura garanteix que els nous socis com a mínim compten amb una certa vinculació a l’entitat, evitant que aquesta únicament es basi en la consanguinitat.
• Establir un diferiment d’una sèrie d’anys (per exemple 4 o 5) entre l’admissió a la condició de soci i l’exercici de certs drets econòmics i polítics, com el fet de poder optar a un abonament o votar i ser elegible. Aquests mecanismes ja existeixen a molts llocs, i de fet els propis Estatuts del club l’inclouen quan limiten el dret de vot als socis majors d’edat amb un mínim d’un any d’antiguitat.
Aquestes tres mesures garanteixen que el creixement pugui ser més o menys ordenat i evitant el risc d'endogàmia, una cosa que pot ser anecdòtica, però que pot acabar portant a la decadència del club a llarg termini.
6 comentaris:
Amb l'actual reglamentació ja es pot passar abonaments a fons perdut de 3 anys, si no vaig errat. Desconec si això també ho eliminen: http://www.fcbarcelona.cat/web/downloads/socis/2008-09/01/guia_de_tramits_cat.pdf
David,
Avui discrepo. Una entitat privada, i el Barça ho és, fa allò que decideix la junta directiva, al marge de l’origen dels seus ingressos, sempre i quan qui decideix aquests ingressos (per exemple, TV3) no els condicioni a una determinada política sobre l’admissió de nous socis. I em penso que no és el cas.
Miquel,
Discrepo parcialment amb tu. Tot i que és cert que una entitat té dret a fer allò que consideri pertinent, no ha de perdre de vista a qui es deu. Actualment el futbol és un negoci rendible, però que passarà el dia que no ho sigui. No cal anar massa lluny. No fa massa anys hi havia uns senyors que en qualitat de "Sociedad de propietarios del Liceo" mantenien un coto tancat alhora que reclamaven que els apugessin les subvencions públiques. Sort que el teatre es va cremar (o el van cremar)...
David,
Si es tracta de reduir subvencions públiques ja saps que a mi sempre em trobaràs a primera fila.
David,
El Barça ha viscut moltes dècades sense cap pta. de subvenció pública.Es una entitat privada. I els copropietaris ho sóm, en exclusiva i agrupadament, els socis i sòcies.
Les finalitat socials les pot tenir qualsevol empresa,societària, en forma de societat anònima, i de fet les tenen, i no per això els accionistes no són els propietaris en exclusiva, es adir, el 100% propietaris del capital social.
El cas de les empreses públiques es paradigmàtic.
Una questió es la copropietat del club que per a mí, i d'acord amb les lleis d'on està establert el club, no deixen el més mínim dubte jurídic al respecte, i altra cosa el tema de la regulació de l'accés de nous socis.
Ací es on s'obre un ventall de possibilitats, cap perfecta, sens dubte, però que cal entrar a considerar, com les que tu indiques, i potser d'altres, de manera dinàmica, i que potser hauran de canviar-se i modificar-se periòdicament.
I una questió a tenir en compte, també, és si es continua amb el darrer model de qüota d'entrada light, o es retorna, o s'arriba a un punt intermig, d'un import de quota anual clarame més alt, per a poder tenir opció a serveis complementaris, tipus abonaments, compres d'entrades, seient lliure, etc.
El que es necessari es estudiar un canvi important respecte al model actual de nous socis, mes aparents que reals, dissortadament, que ha comportat un nombre molt important de persones frustrades, en no poder gaudir dels serveis complementaris que els hi interessen, i no tenir cap horitzó temporal per arribar-hi.
Regular millor l'accés a la figura de soci o sòcia del Barça ha esdevingut ja indispensable, per les malevoles consequències del model implantat fa pocs anys.
Cordialment,
Jordi
David,
El Barça ha viscut moltes dècades sense cap pta. de subvenció pública.Es una entitat privada. I els copropietaris ho sóm, en exclusiva i agrupadament, els socis i sòcies.
Les finalitat socials les pot tenir qualsevol empresa,societària, en forma de societat anònima, i de fet les tenen, i no per això els accionistes no són els propietaris en exclusiva, es adir, el 100% propietaris del capital social.
El cas de les empreses públiques es paradigmàtic.
Una questió es la copropietat del club que per a mí, i d'acord amb les lleis d'on està establert el club, no deixen el més mínim dubte jurídic al respecte, i altra cosa el tema de la regulació de l'accés de nous socis.
Ací es on s'obre un ventall de possibilitats, cap perfecta, sens dubte, però que cal entrar a considerar, com les que tu indiques, i potser d'altres, de manera dinàmica, i que potser hauran de canviar-se i modificar-se periòdicament.
I una questió a tenir en compte, també, és si es continua amb el darrer model de qüota d'entrada light, o es retorna, o s'arriba a un punt intermig, d'un import de quota anual clarame més alt, per a poder tenir opció a serveis complementaris, tipus abonaments, compres d'entrades, seient lliure, etc.
El que es necessari es estudiar un canvi important respecte al model actual de nous socis, mes aparents que reals, dissortadament, que ha comportat un nombre molt important de persones frustrades, en no poder gaudir dels serveis complementaris que els hi interessen, i no tenir cap horitzó temporal per arribar-hi.
Regular millor l'accés a la figura de soci o sòcia del Barça ha esdevingut ja indispensable, per les malevoles consequències del model implantat fa pocs anys.
Cordialment,
Jordi
Publica un comentari
Publica un comentari