Vida quotidiana

El blog de David Rodríguez (aka Retalls de la vida quotidiana d'un barceloní)



Ahir dijous es va presentar el projecte constructiu per al perllongament de la Línia 3 cap al Baix Llobregat, una obra llargament reivindicada per veïns de la zona i que la construcció del Trambaix semblava haver enterrat. La perllongació, que partirà de l'actual final de línia a Zona Universitària, continuarà cap a Esplugues, anirà al centre de Sant Just, baixarà cap a TV3 i el nou hospital, passarà pel centre de Sant Joan Despí per continuar, més o menys paral·lela a l'actual via del tren fins al centre de Sant Feliu. En total 8,6 quilòmetres que es preveu tinguin un cost de construcció de 1.274 milions d'euros. Segons les dades amb què es treballa, aquesta perllongació donaria servei a 57.000 viatgers al dia, dels quals uns 4.000 provindrien del vehicle privat.

M'he mirat atentament aquesta obra i senzillament no la veig ni útil ni adequada pels moments en què correm. L'entendria si aquella zona estigués mancada de transport públic de mitjana o alta capacitat, però existint una línia de tren que connecta Barcelona amb Sant Joan Despí i Sant Feliu, i una xarxa de tramvies que connecta totes aquestes poblacions entre elles, considero que podia haver-se fet un plantejament més ajustat, tant en quilometratge com en termes d'inversió.

Una alternativa que crec hauria estat prou vàlida hauria estat fer una línia més o menys paral·lela a la B23 i que escurçaria notablement el trajecte, mantenint parada a Finestrelles (important per l'accés a l'Hospital de Sant Joan de Déu i una possible perllongació de la Línia 6), a Esplugues (amb correspondència amb el Tram) a Sant Just (amb correspondència amb el Tram), servint a TV3 i l'Hospital Moisès Broggi, i anant directament cap a Sant Feliu sense passar pel centre de Sant Joan Despí. Aquesta zona ja té una bona oferta de tren i de tramvia, i aquest darrer permetria accedir en pocs minuts i de manera còmoda al metro. Menys parades, menys volta, menys minuts, i menys inversió, el que pot implicar un menor termini d'inici de les obres.



Però no només dec ser l'únic que veig això. La pròpia Autoritat del Transport Metropolità va avaluar que la taxa interna de retorn (per entendre'ns la rendibilitat econòmica d'aquesta proposta) era d'un 1,3%, una xifra molt baixa i que contrasta, per exemple, amb el 8% de retorn que generaria un perllongament de la Línia 8 des de la Plaça Espanya cap a Francesc Macià. De fet, la rendibilitat econòmica prevista d'aquesta línia és de les més baixes de les actuacions previstes i estaria per sota del que es considera una taxa que permetria recuperar a llarg termini la inversió econòmica realitzada (que sol ser propera al 4%). Tampoc des d'un punt de vista estrictament social, mesurat per la ràtio de demanda/inversió, presenta unes taxes que justifiquin la seva construcció.

Per què doncs tantes presses a fer una obra que hauria de quedar al final de la llista de prioritats d'inversió? Endevineu: motius electorals. No és cap casualitat que el senyor Antoni(o) Poveda, alcalde de la ciutat més beneficada amb aquest projecte, sigui alhora el president de l'Entitat Metropolitana del Transport. I casualment l'alcalde Poveda va acompanyar al Secretari de Mobilitat en la presentació del projecte.

Mala peça al teler. Pressions massa vinculades amb els vots van acabar convertint un bon projecte, el Trambaix, en un mitjà de transport antipàtic per als usuaris de les estacions més allunyades, a causa de les innombrables voltes que ha de donar en alguns trams. Com també s'hauran de conformar a haver d'acabar el seu recorregut a la barcelonina Plaça de Francesc Macià durant molts anys, perquè a causa d'uns quants vots els polítics barcelonins van cometre la demagògia de no connectar les xarxes de tramvia (una inversió que per cert garantiria una TIR del 46,9%). Després ens omplirem la boca parlant de promoure el transport públic...

Comentaris del Facebook

9 comentaris:

A.Orte ha dit...

El nou transport públic s'ha de basar en els fluxes de mobilitat. I em sembla que el tramvia (ampliant-se per la diagonal) i el tren, ja cobreix força la resta de trajectes. Dit això, completament d'acord, el metro ven més que un anunci de millora de freqüència en el tren.

Miquel Saumell ha dit...

David,
Un article sobrat de sentit comú, com és habitual en aquest blog. Ara bé, si les esquerres perden la Generalitat i l’any vinent perden alguns ajuntaments del Baix i el de Barcelona i, com a conseqüència, perden també el Consell Comarcal i la Diputació, tot aquest projecte podria replantejar-se, oi?

A.Orte ha dit...

Això ja t'ho dic jo, si els alcaldes no volen no es fa (a banda que no hi ha gaires diners). Quant el consell comarcal i la diputació, mani qui mani no són administracions que es dediquin a aquestes infraestructures.

metring ha dit...

Enhorabona per l'article, tot un cúmul de sensatesa i de crítica constructiva, cosa que manca molt entre el món polític, i així volen que tornem a refiar-nos d'ells...

David ha dit...

Miquel,

Probablement aquesta obra només quedi planejada, ja que calen 1.274 milions per dur-la a terme i ara no hi ha ni cinc de calaix. No obstant, la broma ens costarà 12 milions d'euros en un projecte que difícilment s'implementarà.I tot per esgarrapar 4 vots...

David ha dit...

Metring,

Merci :-) Acabo de veure que l'entrada al bloc del PTOP està tenint un munt de comentaris, claca inclosa :D

Xavier ha dit...

És força preocupant, això. Ja fa temps que el Metro s'enduu la major part de les inversions, i la resta l'emplacem a fer pegots (com ara mirar d'incrementar una miqueeeta la capacitat de la línia de Catalunya d'FGC, quan es veu d'una hora lluny que, a menys que es facin actuacions dràstiques, la línia s'ofegarà ben aviat).

A part de fer metro i metro (i una miqueta de tramvia), es podria pensar en ampliar la xarxa de Rodalies; del contrari, acabarem tenint TMB a Mataró... Passant per Cerdanyola, i parant cada 400 metres.

Però no s'haurien d'incrementar les rodalies en àrea coberta, sinó en densitat; ja es nota la diferència entre en temps de viatge entre metro i rodalies quan vas d'Arc de Triomf a la Plaça de Catalunya, i ja no diguem per anar a llocs com Badalona o l'Hospitalet!

Un cop coberts els buits dins de Barcelona (com ara la Plaça de Francesc Macià, com ja has citat amb la L8), potser convindria en començar a fer una xarxa una mica més a l'estil britànic, mirant de separar en vies diferents trens de rodalies i de més llarga distància.

Malauradament, això requeriria fer algun túnel nou per sota de l'actual que para a Passeig de Gràcia, ja que el nou túnel del TGV no ho absorbirà pas tot!

I recordar-se de quadruplicar algunes vies no estaria malament. No pot ser que un directe com el Catalunya Exprés vagi al pas dels trens de rodalies, perquè no els pot avançar enlloc!

Però totes les línies estan acotades per edificis... No creieu que caldria elaborar un pla a llarg termini per mirar de solucionar aquests colls d'ampolla?

el bandero ha dit...

Molt bo l'article!

És una vergonya que al final de la legislatura adjudiquin 12M€ amb un termini de 30 mesos per la redacció d'un projecte tant questionat.

Albert B. i R. ha dit...

Quan vaig veure la notícia per Internet també em va estranyar que fessin una obra que calcal pràcticament un recorregut ja existent. Crec que ara mateix hi ha altres prioritats pel que fa la transport públic. I no necessàraiment han de passar sempre per Barcelona. Tenim zones del nostre país totalment oblidades.

Blog Widget by LinkWithin