Vida quotidiana

Cada any per aquestes dates pujo un parell de dies a L'Alt Berguedà. Aquesta comarca, relativament poc poblada, és probablement de les que compta amb una millor oferta de vies d'alta capacitat. Des de fa uns anys una autovia connecta Berga amb Sallent, on es pot agafar l'autopista (aquesta sí de peatge) fins a Barcelona. De Berga cap amunt hi ha prevista la continuació de l'autovia, però l'elevat cost de l'obra i el fet de què la demanda es concentri sobretot alguns diumenges a la tarda, provocarà que la seva construcció s'allargui més del previst, si és que finalment es du a terme.

Una de les coses que més em sorprenen cada cop que agafo aquella autovia és veure que, llevat d'un petit tram, la velocitat està limitada a 100 quilòmetres per hora. No ho he acabat mai d'entendre, ja que és una autovia nova i que en la seva major part s'ha fet no a partir d'un mer desdoblament de la ruta anterior, sinó fent una via des de zero. Aquest fet fa que la conducció sigui molt agradable i els revolts es puguin prendre perfectament a 120 quilòmetres hora.

Ignorància de les autoritats? No és el cas, ja que un grup de veïns de la zona va adreçar una proposta demanant l'incement de la velocitat màxima fins als 120 quilòmetres per hora. El resultat ja us el podeu imaginar: van fer una petitíssima concessió en un tram, però van desestimar-ho per a la resta. Consideraven que elevar la velocitat màxima pot provocar més sinistrabilitat i que, al capdavall, tampoc hi ha una penalització de temps prou important com per relaxar el límit de velocitat. Tot això s'entendria si el criteri fos uniforme, però però perd tota la credibilitat quan un veu que la veïna autopista de peatge té una limitació de velocitat força superior, tot i que el seu disseny deixi força que desitjar i que alguns revolts siguin un autèntic desafiament a les lleis de la física.

No es tracta d'un cas aïllat. Sense anar més lluny, els Túnels del Coll de Papers, entre Mataró i Granollers tenen limitada la velocitat a 80 km/h. En canvi, si un agafa la C-32 passat Mataró es trobarà tres o quatre túnels on podrà circular tranquilament a 120 km/h. Curiosament la C-60 i la C-32 es van construir gairebé al mateix temps i per tant, és previsible que els túnels fossin construïts amb les mateixes característiques i idèntics sistemes de seguretat. Però fins i tot el Túnel del Cadí, construït fa més de 25 anys i on els vehicles que circulen per ambdós sentits han de compartir el túnel, té assignada una velocitat màxima superior.

L'explicació es pot resumir en una paraula: peatge.  Per regla general, la velocitat màxima autoritzada a les vies de  peatge sol ser substancialment superior a la d'una via de la zona i de similars característiques però que no és de pagament. Si algú no s'ho acaba de creure, el convido a pensar on s'acaben les denominades "zones 80". Casualment totes elles ho fan allà on comença una concessió d'autopista de peatge o tot just es passa la darrera sortida lliure de peatge. Jo no he vist mai cap estudi que vinculi el règim de pagament de la via amb la sinistrabilitat, amb la resta de factors oportunament controlats. Però potser el senyor Pérez Moya sí que els té...