www.btvnoticies.cat
Una de les decisions més polèmiques d'aquesta Diada ha estat el blindatge de la zona propera al monument de Rafael de Casanova en el moment en què les autoritats realitzaven les tradicionals ofrenes. D'aquest tema ja se'n venia parlant des de fa anys a causa dels incidents més o menys importants que es veien succeint, i s'havien plantejat alguns amagos de solució. Primer va ser la celebració d'un acte al Parc de la Ciutadella, amb una zona VIP per als "escollits" (llegeixi's partits polítics, sindicals, patronals, representats d'ens parapúblics i de la denominada "societat civil"), que pretenia dotar d'un major contingut institucional a uns actes que fins i tot s'havien arribat a qualificar de cutres, i que també tenia l'objectiu d'estalviar-se l'ofrena. A la vista de què l'ofrena es mantenia, s'ha procedit a la creació d'un cordó de seguretat per allunyar completament al públic en general de les ofrenes de determinats col·lectius que podríem qualificar com a "representatius". Mort el gos, morta la ràbia.
Cal reconèixer que en edicions anteriors s'havia arribat al límit del que és tolerable i en algun cop fins i tot hi havia hagut algun llençament d'objectes. Però en la immensa majoria de casos els ciutadans estaven expressant la seva opinió, igual que ho van fer en situacions en les que les pròpies autoritats o totes aquestes organitzacions reclamaven la presència del ciutadà al carrer, com va ser el cas de la manifestació del 10-J. Només que aquí el ciutadà expressava majoritàriament la seva reprovació envers una classe dirigent que al seu entendre no està resolent els principals problemes del país. Uns ciutadans que per cert els paguen la nòmina i el cotxe oficial i que comencen a estar massa cansats d'uns éssers que, per acció o omissió, sembla que es creguin superiors a la resta de mortals.
M'han visitat...
Barcelonaesfèric
Comparteix
Subscriu-te per correu-e
Búsqueda personalizada
Seguidors
També llegeixo...
-
UniversitatsFa 11 hores
-
Presumptes robatorisFa 17 hores
-
Día del Campesino (Venezuela)Fa 23 hores
-
Blog recomanat: Papers PapersFa 3 dies
-
De tribus i estats...Fa 3 dies
Arxiu del bloc
6 comentaris:
Pensava que al final es bandejaria això de l'ofrena per les moltes agressions a les quals sotmetien la classe política però han arribat a la solució més absurda, deixar la gent fora de joc en lloc de reconsidera un acte que resulta fins i tot humorístic hores d'ara, encara quan sabem perfectament que Casanova va morir de vell fent d'advocat.
Així és el món. Ara sí que ha esdevingut un acte ben simbòlic.
És humiliant que organitzacions i associacions que hi van, hagin d'aguantar insults. No dic que la mesura sigui correcta, tot plegat fa pena, però les associacions tenen tant dret a anar-hi i el fet que n'hi hagi una que s'hi senti insultada em sembla suficient per plantejar el problema o eliminar l'acte. Any rere any, s'estava transformant en una absurda manera de posar la galta per a que 40 imbècils insultin i faltin al respecte. I com que no es deia gaire res, es sentien legitimats. És el model de societat que volem? Imaginem què passaria a USA en un acte similar, estem segurs que acceptaríem això? Estem segurs que no prendrien mesures similars? Durant 15 anys aquesta part de la festa era una demostració d'aparador institucional (que a mi no m'agradava) amb unes mostres d'intolerància que com a ciutadà em feien vergonya. Però ningú ha pensat en buscar solucions tots aquests anys. Ara bé, si els que insultaven no fossin d'una determinada ideologia sinó l'oposada, és clar que els faríem fora. Us poso un exemple? Arenys de Munt. Allà tothom va trobar bé que els que anaven a trinxar l'event quedessin el més allunyats possible. Tots contents, els fatxes no ens poden aixafar la festa... A vegades cal prendre decisions, tot i que jo optaria per eliminar l'ofrena i fer una cosa diferent.
Ja seria hora que comencéssim a mirar el país endavant i mantinguéssim segons quines cerimònies en un pla de discreció que les ennobleixi, en comptes de palesar la seva poca consistència. No ens cal fer veure res, no ens cal "legitimitat històrica" per voler ser un país independent, només ens cal la voluntat de funcionar d'una manera diferent.
Tanmateix, també fa evident que aquí "tot per al poble però sense el poble" o potser ja hem arribat a la filigrana "tot per a uns quants i sense el poble, que només emprenya" :(
Andreu,
Ho sento, però per mi l'opinió d'un ciutadà, sigui quina sigui, passa per sobre de la comoditat o no del polític, el sindicalista, o l'equip esportiu, tres "negocis" que viuen gràcies als contribuents als quals se'ls vol negar la veu. Bé que tots aquests senyors, quan els interessa reclamen la participació del ciutadà.
Un tema diferent són les amenaces o els intents d'agressió, els quals haurien de tenir una tolerància zero. El problema és que durant molts anys, com ha passat a la universitat, s'ha pecat d'una excessiva ingenuïtat, el que ha donat ales als elements més radicals.
Allunyar la societat de la colla dels polítics, és a dir, separar els que ens belluguem en metro dels que ho fan en un Audi oficial, només ens porta un augment de la dosi d’allò tan criticat per la colla dels polítics, és a dir, la creixent desafecció política de la població. Això és el que passa cada dia i va tornar a passar dissabte. Si un polític no vol que l’escridassin el que ha de fer és deixar-ho i buscar-se una altra feina... o apuntar-se a les llistes de l’atur.
Miquel, avui 100% d'acord amb tu!!
Publica un comentari
Publica un comentari