Vida quotidiana

El blog de David Rodríguez (aka Retalls de la vida quotidiana d'un barceloní)



La Plaça de Sant Felip Neri és probablement un dels millors espais de Barcelona. Cèntric, prou amagat per estar tranquil de les masses de turistes que envaeixen el centre de Barcelona i amb un munt d'història, i d'històries. Però aquesta plaça que sembla acumular segles i segles d'existència és el producte d'una reconstrucció realitzada als anys 50 després que un bombardeig aeri destruís tots els edificis, llevat de l'església que dóna lloc a la plaça. L'impacte de la metralla al frontal de l'església en dóna fe. 

En un d'aquests edificis reconstruïts hi ha l'Hotel Neri, la façana del qual prové de l'edifici d'un dels antics gremis, que va haver de ser enderrocat per l'obertura de la Via Laietana. Es tracta d'un hotel boutique, amb només 22 habitacions, obert fa uns anys. Tot i que la seva categoria oficial és de 4 estrelles, a la pràctica pot equiparar-se  en molts aspectes a un cinc estrelles. L'hotel compta amb una terrassa i amb un restaurant. Cap dels dos és precisament econòmic, però ofereixen un menú de migdia i de cap de setmana que permet, per un preu no massa disparat, dinar en un dels ambients més agraïts de la ciutat. 

El menú del cap de setmana costa 36 euros, i inclou la beguda (més endavant en parlarem)  i una copa de cava. El dia en què hi vaig anar, coincident amb la Festa de la Mercè, ens van oferir un primer plat consistent en tres platillos: una sopa de carbassa, una amanida mesclum i una esqueixada de bacallà de disseny. De segon es podia optar per carn o per peix. La mida de les racions era més que correcta i el servei se situa en la banda mitjana-alta del que es pot trobar per Barcelona. Cal destacar també la qualitat el pa, del qual se n'ofereixen diverses classes (blanc, cereals, de ceba i de nous).

Ara bé, hi ha coses francament millorables, especialment quan arriba la factura. Tot i que s'anuncia que les begudes són gratuïtes, a la pràctica només ho és una d'elles (l'aigua). Si es demana el vi de la casa (Abadal), aquest es factura apart i a un preu (18 euros per ampolla) que gairebé triplica el cost de l'ampolla comprada al celler (surt per uns 6-7 euros aproximadament). Igualment d'incomprensible és cobrar 3 euros per un cafè presentat "tal qual".  Personalment em sembla un insult al client cobrar aquestes quantitats sense aportar cap valor complementari. Entendria que aquests preus s'apliquin si un només consumeix el vi o el cafè a la terrassa, però no dins d'un àpat on els preus no són precisament ajustats. Potser alguns hostalers haurien de començar a repensar el seu model de fixació de preus. Les experiències recents en alguns sectors que vivien d'aplicar marges sense aportar valor, i fins i tot la seva pròpia experiència recent amb les caigudes de vendes de vins i caves, haurien de ser un important toc d'atenció del que podran fer i del que no.

En definitiva:  es tracta d'un bon lloc per portar a un visitant, però sent conscient de què s'acabarà pagant més del compte. Per a la clientela local recomano altres opcions.

Comentaris del Facebook

2 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

David,
S’hauria de promoure un moviment que obligués als restaurants d’aquí a que
-et portin un gerro d’aigua de l’aixeta (si cal, filtrada) només arribar-hi, i sense que te’l cobrin,
-no et cobrin el pa apart si tu no l’has demanat expressament,
-no et cobrin l’aperitiu que et porten (unes olives, una secallona, etc.) si tu no l’has demanat expressament,
-indiquin els preus amb l’iva inclòs,
-que amb el vi i els cafès no ens prenguin més el pèl,
-i altres mesures per l’estil.
És a dir, que sigui possible anar al restaurant sense tantes sorpreses a l’hora de pagar.

David ha dit...

Miquel,

100% d'acord amb tu. On se signa? :-)

Blog Widget by LinkWithin