Foto: El País
Ahir vam tornar a tenir un nou episodi de vaga salvatge als Ferrocarrils, consistent en l'actuació de piquets denominats eufemísticament "informatius", i que va derivar en la interrupció total del servei entre les 7 i les 9 del matí. Novament milers de treballadors, estudiants i persones que havien d'agafar el tren per fer gestions o anar al metge van veure's atrapades. En el millor dels casos hauran de reprogramar la gestió, la visita del metge, o recuperar el retard a la feina. En altres casos, potser perdran el plus de puntualitat o hauran perdut la possibilitat de fer una entrevista de feina.
Ningú dubta que les demandes dels treballadors de FGC siguin legítimes. A ningú li agrada que li retallin el sou, i que a sobre això no hagi passat en treballadors públics d'altres administracions i que desenvolupen tasques similars. Però tota aquesta legitimitat s'acaba perdent quan invocant drets propis acaben trepitjant-se drets dels altres, o quan la invocació a la solidaritat és unidireccional.
Algú ha escoltat algun cop als secretaris generals de la UGT o de CC.OO. disculpar-se i condemnar les actuacions dels denominats piquets informatius, malgrat que aquests molts cops deriven en el trencament d'actius pagats per tots els contribuents o l'impediment de l'exercici dels drets de terceres persones mitjançant coaccions, amenaces o fins i tot agressions?
Algú ha vist alguna vaga convocada per aquests sindicats per protestar que s'han acomiadat de facto a milers i milers de treballadors temporals al finalitzar el seu contracte, tot i que molts d'ells mantenien una relació laboral indefinida amb aquestes empreses públiques? És més, algun d'aquests acomiadats ha vist algun cop a aquests suposats representants de la classe treballadora?
Desenganyem-nos: amb totes aquestes actituds aquestes protestes esdevenen tan egoistes com les protestes dels controladors aeris. Els treballadors tenen tot el dret a exigir millors sous i condicions laborals, però la societat, i els seus representants tenim també el legítim dret a dir que no per un senzill principi d'equitat. Mantenir el sou als treballadors de FGC pot equivaldre a haver d'acomiadar el 5% de la plantilla. Segons la meva ètica, trobo més just que al 100% se li retalli el sou un 5% que no pas que a un 5% se li retalli el 100%. Però potser és que els meus criteris ètics són molt rars...
6 comentaris:
No comentare a fons la meva situació. Només diré que una part important dels sindicalistes no entén aquest principi d'"una baixada del 5% evita baixades del 100% als més dèbils". Les baixades més fortes del sector públic afecten els seus mitjos i elevats, els més baixos s'intenten no tocar.Estem parlant de sous similars o superiors al sou mitjà. I els sindicats mai han preguntat a les persones amb contracte temporal quina és la seva preferència en relació al salari i l'estabilitat. Han convocat aturades parcials o totals i cap comunicació orientada al 35% de treballadors públics eventuals (no incloc als de confiança política).
només els demano als sindicats que quan ens facin fora, aviat, als treballadors de la nostra empresa, som 3 i és un negoci privat, convoquin una vaga similar. No només per nosaltres, i ara! no siguem egoïstes! sinó per tants i tants treballadors de la industria que ens estem quedant al carrer cada dia últimament.
Estic d'acord amb tú de que els sindicats d'avui dia han fet ben poc per als treballadors en comparació amb per exemple França, on reclamen coses que nosaltres hem perdut fa anys o bé no hem arribat a tenir mai... Tot i això no acabo d'estar d'acord en còm enfoques els drets individuals.
Quan la vaga de tranvies del franquisme, la gent es va limitar a anar a peu i ningú protestava. No nego que és una tocada de pebrots que et deixin sense algun servei... però el sentit de la vaga és pressionar mitjançant l'aturada d'una activitat productiva o de serveis, aquest és precisament el sentit que tenen. És simplement un "xantatge", però és la única sol·lució viable i contundent contra els abusos.
Sembla que ens siguin totalment igual les condicions de treball mentre a nosaltres no ens neguin un servei... Precisament l'individualisme és el que ha fet que ens trepitgin a tots com ho estan fent. És la meva opinió...
Hola Dani,
Hi ha un dret individual a protestar i a fer vaga, que cal respectar, però també el dret a treballar, que cal respectar igualment. Molta de la gent que voldrà (i anirà si pot) a treballar el proper dia 29 no ho faran perquè seran uns individualistes o perquè fan el joc al capitalista, sinó pura i simplement perquè han de sobreviure i veuen com els mateixos que els criden a la vaga són els primers que viuen a costa seva.
Cites la vaga dels tramvies com a punt de referència del que hauria de ser una protesta. Crec que aquell boicot dels usuaris va tenir un gran èxit per dos motius: la ciutadania el considerava totalment legítim, i tothom sabia que si hi havia algun benefici aquest seria per a tota la societat i no pas per a petits col·lectius o per millorar carreres professionals. En una època en la que si t'enganxaven organitzant una cosa d'aquestes el més lleu que et podia caure era una pallissa a la comissària, s'havia de tenir molt d'esperit cívic.
Els sindicats d'ara però s'assemblem molt més al "sindicato vertical" franquista que no pas a aquells lluitadors. De fet fins i tot monopolitzen les residències d'estiu...
Insisteixo en dos coses. Aquestes vagues salvatges dels transports públics afecten sempre als més febles. El senyors consellers, diputats i directors generals tots tenen cotxe, i molts d'ells fins i tot cotxe oficial, i tant se'ls en fa que hi hagi deu dies de vaga sense serveis mínims. Per què el més feble ha de suportat els mals d'una reivindicació que fa gent que està en millors condicions que ells?
I aquí entrem en una altra cosa: la reivindicació, que considero molt egoista. Entenc i comparteixo la seva queixa que si les retallades eren per als treballadors públics, aquestes haurien d'estar per tothom, amb independència de la forma jurídica adoptada. Ara bé, cal tenir en compte que estàvem davant d'una situació excepcional que amenaçava el conjunt de l'economia i que aquests treballadors tenen la seva feina infinitament més garantida que el treballador mig. Davant d'una tesitura així jo prefereixo que el 100% tingui una rebaixa de sou del 5%, a no que el 5% tingui la rebaixa del 100%. Aquest malauradament era el debat. Ara podem dir allò de "que la crisi la paguin els banquers" i coses per l'estil, però la crua realitat és que si no s'abaixaven els sous desenes de milers de treballadors públics temporals anaven al carrer tant punt expiressin els seus contractes temporals, com ja va passar a finals de l'any passat. Per cert, llavors no vaig escoltar cap d'aquests que ara tant invoca el dret dels treballadors.
Publica un comentari
Publica un comentari