Vida quotidiana

Dia de suposada vaga general. Imatges que teletransporten a dues dècades enrere. Uns senyors (poques senyores es veuen) amb un considerable índex de massa corporal armats amb unes gorres estil Vuelta a España 1982, xiulets i megàfons "informant", o millor dit, dictant qui passa i qui no. D'altres, dedicant-se a posar enganxines dictant que s'ha de fer vaga. Les ràdios i televisions públiques emetent una programació enllaunada digna de Divendres Sant de l'època postfranquista.

Però el país del 2010 res té a veure al del gloriós 1988. El sector industrial, el veritable baròmetre d'aquest tipus de protestes, és ja un sector minoritari en la generació de riquesa, i representa amb prou feines el 15% del PIB. Tampoc queden massa grans indústries on poder anar a fer grans vagues. La majoria de l'activitat econòmica es genera ara en oficines o magatzems no massa grans. D'aquí uns anys no hi haurà ni tan sols la possibilitat d'anar a fer un piquet davant una gran fàbrica, perquè senzillament no en quedarà cap.

Aquesta però no és la única diferència amb el 1988. Un dels èxits d'aquella protesta fou la paralització de les emissions de TVE, en aquells moments l'única que es rebia a gairebé tot Espanya. Ara, amb una quarantena llarga de canals a la llista de programació, a la televisió pública no se la troba a faltar. En el cas del mercat català potser es nota més per l'aturada de TV3 i la inexistència d'una oferta televisiva alternativa (el cas de 8tv és digne d'estudi). Temps al temps: mentre avui Catalunya Ràdio dorm, Rac1 s'està posant les botes.

Però potser el cas més il·lustratiu és el que em va comentar l'altre dia un amic blocaire: la intenció d'alguns sindicats d'anar a "aturar" Correus. Ja poden aturar Correus, que per a molts ciutadans aquesta venerable entitat només es redueix a rebre factures del banc. Altra cosa és que Google o Facebook estigués tancat per vaga...