Vida quotidiana

Els castells (o allò que queda d'ells) és un dels principals atractius turístics de les terres de l'interior. Oblidats i menystinguts durant força anys, han recobrat vigència en els darrers temps per tal de valoritzar un tipus de turisme alternatiu al sol i platja.

Tot i que aquestes edificacions es poden trobar a força indrets, és a la faixa imaginària que aniria del Penedès a la Noguera on s'hi troben la majoria d'ells, destacant sobretot l'Alta Anoia i la Segarra.  Us aconsello que agafeu la carretera que va  de Jorba a Ponts i que després continueu en direcció a Tremp. Són un centenar de quilòmetres veient castells a banda i banda de la carretera. Com a castell curiós voldria destacar el de Llordà, situat a prop d'Isona. Es tracta d'un recinte situat estratègicament i que, gràcies a una restauració (o millor dit reconstrucció), és un dels millors exemples d'arquitectura residencial de l'Alta Edat Mitjana.


La visita a aquests castells, però, deixa entreveure la feina que encara queda pendent en un país que s'omple la boca de la paraula "turisme". D'entrada, el castell  de Llordà, tot i el seu atractiu, sembla tancat a pany i clau a causa d'unes obres de restauració que sembla van concloure fa uns anys. En segon lloc, caldrien més esforços per convertir unes venerables pedres en una experiència que mereixés deixar-se uns quants euros en el territori.  La conclusió: Isona i els pobles dels voltants deixen d'ingressar centenars d'euros per culpa de un patrimoni inutilitzat. Probablement ningú estarà disposat a pagar quatre o cinc euros per veure una construcció buida de contingut, però tothom paga gustosament desenes d'euros per seguir la ruta dels càtars. Ens podríem vendre millor? Probablement sí.